Sant Pau implanta un programa d'inducció al part a domicili

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha implantat un programa d'inducció al part a domicili per afavorir els parts vaginals entre les mares que necessiten la inducció al part. De fet, a Sant Pau s'ha aconseguit que el 81% dels parts induïts siguin vaginals. Del total d'embarassos en el nostre entorn, en un 25% dels casos està indicada la inducció al part.

Cada cop és més freqüent trobar embarassos en dones de més de 40 anys, amb problemes de sobrepès o obesitat, nadons grossos (macrosomia), embarassos de més de 41 setmanes o malalties del nadó, en què està indicat la inducció al part.

La inducció mecànica del part consisteix en realitzar una sèrie de procediments per iniciar el treball de part i finalitzar la gestació. S'indica en casos en què continuar l'embaràs suposaria un risc més alt que la seva finalització o en el cas que no s'hagi iniciat un treball de part espontani a la setmana 41 de gestació.

Fins fa poc, els processos d'inducció al part es basaven en l'administració de fàrmacs que obligaven a un control hospitalari del nadó i de la mare, però a Sant Pau es van introduir fa dos anys procediments mecànics d'inducció al part en la pràctica clínica, i els resultats mèdics i l'experiència han fet que aquest procediment sigui el de primera elecció, per davant de les opcions farmacològiques.

Inici a casa del procés del part induït

A més de les altes xifres de parts induïts vaginals, també s'ha pogut corroborar que la inducció mecànica al part és la manera més segura per donar a llum i que pràcticament no té efectes secundaris. I, a més, s'evita la medicalització del procés del part.

Seguint l'exemple d'altres països (Regne Unit i Austràlia), Sant Pau ha iniciat el procés d'inducció al part a casa de la mare amb molt bon resultat. A casa s'evita l'estrès que causa l'àmbit hospitalari i les famílies poden participar molt més i millor en el procés del part.

Inducció mecànica del part

La inducció del part consisteix en realitzar una sèrie de procediments per iniciar el treball de part i finalitzar la gestació. S’indica en casos en què continuar l’embaràs suposaria un risc més alt que la seva finalització (alguna patologia materna, del nadó o derivada de l’embaràs), o en el cas que no s’hagi iniciat un treball de part espontani a la setmana 41 de gestació.

• Inducció al part. Procediment que té com a objectiu desencadenar contraccions uterines per aconseguir un part vaginal, quan el treball de part no s’ha iniciat de manera espontània. Si les condicions no són favorables ha d’anar precedit per una maduració cervical.
• Maduració cervical. Procediment que té com a objectiu produir modificacions en la cèrvix uterina (estovament, esborrament i dilatació). Consisteix en la primera etapa de la inducció del part, quan les condicions cervicals són inicialment desfavorables.
• Doble baló cervical. Hi ha diversos mètodes de maduració cervical / inducció del part, que poden utilitzar-se de manera aïllada, seqüencial o en combinació. En el cas que la bossa amniòtica estigui íntegra, el mètode d’elecció és el doble baló cervical. Es tracta d’un dispositiu que consisteix en dos balons, en què un es col·loca a nivell intrauterí i l’altre a la vagina, de manera que el cèrvix queda entremig dels dos balons. S’aconsegueix estimular l’alliberació de prostaglandines de manera endògena amb l’estímul que produeix, i s'afavoreix la maduració cervical. Es tracta d’un mètode mecànic (no farmacològic) que simula l’inici del part de manera espontània. Es col·loca durant 12 hores i després de la seva retirada cal valorar la necessitat de continuar amb mètodes proactius d’inducció del part (oxitocina/amniotomia).
• Dispositiu vaginal d’alliberament lent de Dinoprostona (Propess®). Dispositiu alternatiu en forma de tampó que es col·loca al fons del sac vaginal, rodejant el cèrvix. Produeix l’alliberació lenta de prostaglandines per induir la maduració cervical. El tractament es manté 12-24 h i es reavalua la necessitat de continuar amb altres mètodes.