Criatures  /  Embaràs i criança 11/03/2022

Part vaginal després de dues cesàries prèvies, una opció viable

L’Hospital de Sant Pau és un dels primers centres de l’Estat amb un protocol per oferir aquesta possibilitat a les seves pacients

5 min
L'evidència científica mostra com és possible tenir un part vaginal després d'haver hagut de fer dues cesàries prèvies

El 9 de gener, la Mònica i el Joan donaven la benvinguda a la seva tercera filla a l’Hospital de Sant Pau. L’Aina venia al món per part vaginal, tal com desitjaven els pares, després de les cesàries que havien permès l’arribada dels seus dos germans grans. Ho feia desafiant els protocols hospitalaris que determinen que, després de dues cesàries prèvies, no hi ha més opció que passar per una tercera. Els seus primers dos parts van acabar en cesària per patiment fetal i perquè el nadó venia de cara, respectivament. 

Quan pensaven en l’arribada de l’Aina, el matrimoni va començar a investigar si hi havia altres opcions. “En els dos primers parts se’ns va donar tot fet, no vam poder decidir. Aquest cop volíem que algú ens pogués valorar, que ens expliqués els riscos i almenys tenir l’oportunitat de fer un part vaginal”, expliquen. “Sabíem que l’opció de la cesària ja la teníem, ¿què perdíem per intentar informar-nos adequadament?”, diuen. Així va ser com van decidir no parir al seu hospital de referència, sinó a Sant Pau, on van trobar respostes als seus neguits. 

Factible en el 70% dels casos

Fins fa poc es creia que el risc de complicacions en un part vaginal era molt més alt en dones que ja havien passat per dues cesàries prèvies. El risc que més s’adduïa, tenint en compte que l’úter ja tenia dues cicatrius, era el de ruptura uterina, però avui, en paraules de la doctora Elisa Llurba, directora del servei d’obstetrícia i ginecologia del centre, que cita l’evidència científica, “el risc d’intentar un part vaginal és molt similar amb una o amb dues cesàries prèvies”. De fet, apunta, “el risc de ruptura uterina se situa entre l’1% i el 3%”. 

El 9 de gener, la Mònica i el Joan donaven la benvinguda a la seva tercera filla amb un part vaginal.

De fet, des de Sant Pau apunten que parir de manera vaginal després de dues cesàries és una opció factible en el 70% dels casos, sempre que es compleixin, evidentment, una sèrie de requisits. “El primer, que la dona realment vulgui un part vaginal”, afirma Llurba. També, que les cesàries anteriors fossin causades més per problemes fetals que no materns i que l’úter estigui bé, cosa que es pot comprovar amb una ecografia. “Si el gruix de l’úter a la zona de les cicatrius anteriors és normal entre les setmanes 35 i 37 de gestació, la pacient aquest cop podrà parir vaginalment”, destaca Llurba, que també apunta que “és recomanable que entre la darrera cesària i el nou part hagin passat almenys 18 mesos”. 

Informar i empoderar les dones

Tots aquests requisits són els que recull el nou protocol que Sant Pau ofereix des de fa sis mesos a les seves pacients. Abans, tanmateix, “a les pacients que ho demanaven explícitament perquè estaven més informades sobre parts naturals i respectats els oferíem la possibilitat de fer part vaginal després de dues cesàries”, apunta Llurba. La diferència és que ara és el mateix equip d’obstetrícia i ginecologia qui ho posa al seu abast de manera proactiva. “En cas d’haver-hi dues cesàries prèvies, la tònica general és proposar directament fer-ne una altra, tot apel·lant als riscos en cas de no fer-la. Per això és tan important informar i empoderar les dones, treure’ls la por”, subratlla la ginecòloga, que apunta que un dels altres grans problemes és “que molts professionals no familiaritzats amb el part respectat desconeixen que aquesta pràctica és viable”. Altres, prossegueix, “deixen en mans de les mares la responsabilitat de parir vaginalment després de dues cesàries”. Davant de la negativa de poder fer un part vaginal després de dues cesàries en el si del sistema sanitari, puntualitza Llurba, “hi ha dones que s’han plantejat fins i tot parir a casa”. 

A Sant Pau, la Mònica i el Joan van trobar les respostes que tant necessitaven: “Des del primer moment ens vam sentir molt acompanyats i, sobretot, informats”. En moments de tanta transcendència com un embaràs, les dones necessiten sentir-se sobretot escoltades, i això és precisament on posa més èmfasi el nou protocol del servei de ginecologia i obstetrícia. “Cal prendre’s el temps suficient per escoltar la pacient i respondre als seus dubtes, fer-li les proves adients i valorar les opcions en funció de la situació. De vegades determinem que no és possible, però almenys ho haurem intentat i la dona sentirà que hem fet tot el possible”, insisteix Llurba. Amb la màxima de recomanar però no imposar, també pot passar que encara que no l'hi recomanin, una dona vulgui intentar un part vaginal: en aquest cas, se li donarà l’opció. “Això sí –puntualitza la responsable del servei–, en el moment en què es posi en perill la seva salut o la del nadó o la cosa no acabi de funcionar, en parlarem, però caldrà que intervinguem. L’important és que la dona no se senti en cap moment menystinguda”. 

Recuperació més ràpida

Durant aquests últims sis mesos, de les 23 pacients que havien de tenir el seu tercer fill a l’Hospital de Sant Pau i ja havien tingut dues cesàries prèvies, només cinc van interessar-se per un part vaginal. D’aquestes cinc, dues complien els requisits i han vist com, entre altres avantatges, la recuperació ha sigut molt més ràpida. Cal tenir en compte que en termes generals un part vaginal és més favorable que una cesària. Primer, perquè s’evita la cirurgia, l’hospitalització és més curta, la recuperació de la mare i el fill és molt més ràpida i s’eviten possibles complicacions en futures gestacions. I després, tal com descriu Llurba, perquè “tot i que les cesàries no tenen per què anar malament, impliquen un risc per a la mare 10 cops més gran que un part vaginal”. 

En aquest sentit, la Mònica va quedar gratament sorpresa quan quatre hores després del part ja podia dutxar-se sola i al cap de 36 hores ja marxaven cap a casa. Al marge d’aquests dos fets, esmenta com les principals diferències respecte a les seves dues cesàries “la possibilitat de poder agafar la nena en braços sense patir un dolor terrible, una cosa tan important per crear el primer vincle, poder-te incorporar per donar-li pit tranquil·lament, anar al lavabo i no haver de portar sonda, caminar amb certa normalitat just després de parir....”. Tot ha anat tan rodat que la Mònica no dubtaria a repetir l’experiència en cas que amb el seu marit s’animessin a tenir un quart fill. “Estem molt agraïts pel tracte rebut de tot l’equip, pel suport i la confiança que ens han transmès”, conclouen els pares de la petita Aina. 

Connotacions emocionals del part

La Mònica explica que quan pareixes per cesària “sempre et queda clavada l’espina del part vaginal”. En el seu cas, a més, l’experiència no va ser gaire positiva: “No només pel dolor físic i el temps que vaig estar a l’hospital, sinó també emocionalment: em va crear angoixa”, diu. La ja mare de família nombrosa recorda com amb les cesàries tot se li feia un món: “Tenia molts dolors, fins i tot riure o tossir era insuportable, i m’havien d’ajudar per fer-ho pràcticament tot”. Una situació totalment diferent de la que ha viscut ara, amb el tercer part. “És difícil comparar un part amb una cesària perquè són diferents en molts aspectes, però destacaria la importància de poder estar acompanyada en tot moment, cosa que amb les cesàries, al ser d’urgència, no va poder ser. També va ser cabdal el tracte tan humà i la informació de com anava la cosa que vam rebre durant el part, què podia passar, què necessitava fer, etc. Em van demostrar que durant el part ets tu i el teu cos els que marquen el ritme, sense presses”, assenyala la Mònica. "A aquest empoderament també emocional –apunta la doctora Elisa Llurba– també hi contribueix el fet de parir fora de l’entorn d’un quiròfan, veure sortir el fill, poder fer el pell a pell des del minut u, cosa que també intentem a les cesàries tot i les dificultats, una alta hospitalària més ràpida, etc. Són punts que afavoreixen el vincle mare-fill, l’encaix del nou membre de la família, que els germans, si n’hi ha, el coneguin abans, etc.”.

stats