Criatures 11/03/2021

Un hivern sense bronquiolitis

Els hospitals pediàtrics registren xifres gairebé anecdòtiques d’infants amb bronquiolitis

3 min
L'aïllament, les mesures de protecció i la presència del covid-19 expliquen la reducció de casos de bronquiolitis

Dos casos de bronquiolitis. L’hospital Sant Joan de Déu ha passat d’atendre entre 1.300 i 1.500 casos de bronquiolitis en un hivern habitual a tenir-ne dos. L’hospital Infantil Vall d’Hebron ingressa habitualment uns 200 pacients amb bronquiolitis per VRS –el virus sincític respiratori i principal responsable de la bronquiolitis en nadons o lactants–; aquest hivern no han tingut cap ingrés. Es tracta d’una davallada espectacular que no només han registrat aquests dos centres hospitalaris, sinó que s’ha generalitzat a tots nivells, com explica Carles Luaces, cap del servei d’urgències pediàtriques de Sant Joan de Déu i coordinador del grup d’urgències de la Societat Catalana de Pediatria: “Els pediatres sabem bé que cap a finals de novembre arriba l’epidèmia de bronquiolitis i, posteriorment, cap al febrer, comença la de la grip. Aquest any estem desconcertats perquè no hi ha hagut ni l’una ni l’altra”, diu. “El fenomen és generalitzat. També s’ha donat a tots els centres de l’estat espanyol”, afegeix.

Els casos de bronquiolitis entre infants han davallat aquest hivern de forma espectacular

El VRS, l’anomenat virus dels nadons, és el principal causant de les bronquiolitis que es diagnostiquen a casa nostra, responsable de la malaltia en un 75% dels casos i amb una taxa d’hospitalització del 50% si es tracta de nadons de menys de tres mesos. Anna Ferrer, mare de la Núria (7) i de l’Iu (3), coneix bé les conseqüències d’aquest virus, que l’han portada a un ingrés hospitalari i a nombroses visites a urgències, sobretot amb el seu fill petit: “Tots dos van néixer prematurs, però amb l’Iu hem hagut d’estar molt alerta, amb crisis periòdiques, seguiment mèdic i medicació de base”, explica. Des del confinament domiciliari del mes de març, el petit ha millorat molt: “De març a agost no va tenir cap episodi. Mai havia estat tants mesos sense utilitzar broncodilatadors. Els seus pulmons van poder refer-se una mica i ha començat el curs escolar amb episodis molt més lleus, sense haver d’anar a urgències ni prendre antibiòtic. Ha estat un respir per a tots”, explica.

Múltiples causes

A què es deu aquesta baixada tan significativa de casos? La Mireia Pardàs és fisioterapeuta experta en fisioteràpia respiratòria pediàtrica i ha portat el cas de l’Iu des que era un nadó. Per la seva consulta cada hivern hi passen centenars de bebès i infants que utilitzen la fisioteràpia respiratòria com a part del tractament de les bronquiolitis, amb l’objectiu de complementar el tractament farmacològic de possibles crisis respiratòries, disminuir el temps de medicació o bé espaiar els períodes entre els processos respiratoris. “Estem treballant entre un 18% i un 20% del que treballàvem”, explica. “Després de l’estiu, al setembre-octubre, hi havia patologia però no vírica. Eren processos lleus que vam poder controlar fàcilment”.

Segons Pardàs, l’aïllament social ha estat la principal causa de la disminució de casos de bronquiolitis. Una mesura que es recomana a les famílies que pateixen la malaltia a casa i que per primera vegada s’ha portat a terme a través de la pràctica obligada i generalitzada. “El primer que recomanem a les famílies amb un bebè positiu per VRS és que no facin trobades familiars, que no quedin amb amics, que no vagin a espais tancats, etcètera. Ara hem vist que quan tothom actua de la mateixa manera, quan disminuïm dràsticament aquestes reunions, no hi ha supervivència del virus”, diu. L’aïllament preventiu ha afavorit molt els nadons de fins a 1 any, entre els quals no hi ha hagut pràcticament casos de VRS: “Crec que només he vist un cas. Hem evitat trobades socials que abans eren motiu de transmissió: visites a nens acabats de néixer, felicitacions a casa, anades a un centre comercial... Aquest tipus d’actuacions facilitaven el contagi”. 

A l’aïllament social, Carles Luaces hi afegeix les mesures preventives que hem portat a terme per evitar la transmissió del coronavirus. “La mascareta, el rentat de mans, la distància o la ventilació dels espais són mesures que han interferit també en la transmissió dels virus respiratoris”, explica. A aquestes mesures s’hi suma un tercer factor, “que el coronavirus hagi ocupat l’espai de la bronquiolitis i la grip”, explica Luaces. Un argument que comparteixen Mireia Pardàs i Jorgina Vila Soler, metgessa pediatra de la unitat d’hospitalització pediàtrica de l’Hospital Infantil Vall d’Hebron: “En estudis previs realitzats durant la pandèmia de grip A del 2009 es va veure que els virus podien competir entre ells per infectar un hoste, ja que coincidint amb un augment dels casos d’infecció per rinovirus (responsable del refredat comú) van disminuir els casos de grip A. Dit d’una altra manera, si t’infecta un virus, la reacció immunitària que provoca al cos pot evitar que en els dies següents un altre virus t'infecti”, conclou Vila.

stats