M’agrada molt fer servir olis essencials, el seu aroma te la capacitat de transportar-me d’un estat mental a un altre, m’aporta sensacions intenses i m’obre portes que creia infranquejables. Cada oli te la seva qualitat, unes notes olfactives concretes i unes propietats que el fan únic i irrepetible.
De la mateixa manera, avui pensava com les persones podem ser com els olis essencials: centrar-nos en la nostra manera de ser més intrínseca tot aportant les nostres propietats. Oferir les nostres virtuts amb naturalitat. Ser essencials. Es a dir, enfocats exclusivament en els nostres propòsits, interessos i motivacions.
Què fàcil i que bonica que es la vida quan les persones ens dediquem a allò que més ens agrada. Estem de bon humor, tot flueix i treballem a gust perquè som nosaltres mateixos i per tant, estem essent essencials, directes i autèntics.
Decidir ser essencials, ser nosaltres mateixos, passa per retallar tot allò de superflu, com el procés de destil·lació dels olis. Es tracta d’abandonar aquell estat “aigualit” per esdevenir intensos, poderosos i directes. Cal ser precisos i escollir amb consciència a l’objectiu on dediquem la nostra atenció. Dedicar-la a allò que desperta el nostre interès, ens fa créixer i evolucionar. Cada cop que centrem la nostra ment, la nostra mirada, les nostres paraules en un aspecte de la vida, aquest es converteix en part del que som. Ens construïm a partir d’allò que fem. De cada elecció. De cada decisió. El nostre temps i la nostra energia son les monedes amb les que invertim en allò que esdevenim.
Ser essencials significa fer i ser de forma genuïna. Ser fidels a la nostra autenticitat. Ser purs i clars en el sentit d’expressar amb simplicitat allò que som. Significa parlar de forma entenedora sobre allò que ens passa, sentim i desitgem. Ser transparents. Manifestar el nostre potencial. Compartir les nostres inquietuds, aficions i sentiments. Moure’ns amb llibertat. Deixar que les nostres formes parlin. Escoltar i donar veu al nostre organisme. Centrar la nostra consciència als nostres propòsits. Habitar el present. Convertir-nos al minimalisme que ens fa elegir només allò que ens fa créixer, que ens aporta qualitat, que atribueix sentit a la nostra vida.
Proposo que siguem com els olis essencials i impregnem l’ambient del nostre esperit. Parlem d’allò que es genuí en nosaltres. Exercitem la nostra naturalesa. Manifestem les nostres característiques originals. Posem al servei dels altres les nostres capacitats. Brindem el millor de nosaltres per contribuir a la riquesa de l’univers. A partir d’ara quan ens trobem amb algú connectem amb aquesta persona, provoquem que hi hagi un intercanvi real. Fem que les coses passin. Que les boques destil·lin veritat. Que la mirada desvetlli vida. Que el contacte transmeti escalfor. Que cada trobada signifiqui una reacció química. Que cada interacció signifiqui una sinergia. Que el món es transformi per mitjà de la nostra acció. Que res quedi immòbil davant la nostra intensitat. Estiguem completament vius mantenint despertes les nostres qualitats més intenses.
