Una família nombrosa

Marina Sancho

La realitat se'm fa bola

 

Hi ha dies que em sento saturada. Sóc una persona molt curiosa i ho vull saber tot. Però a vegades tinc la sensació que el cap m’explota i ja no pot contenir més informació. Des de ben petits hem estat educats per buscar el coneixement fora de nosaltres.  A l’escola, els llibres de text contenien la veritat, els mestres tenien la raó i el saber se’ns ensenyava com quelcom que s’havia d’estudiar, comprovar i aprovar. Així, vam créixer dèbils en seguretat personal. Mancats de confiança en la nostra saviesa inherent. Desposseïts d’eines per trobar per nosaltres mateixos la resposta a les preguntes que ens fem.

Observo nadons, nens de dos i tres anys i veig en ells una gran saviesa, poder i recursos. Els veig sans, radiants, juganers i alegres. Ningú els ha dit que allò que fan està malament o no val. No saben que hi ha llibres d’experts en tècniques d’aprendre a caminar. No pensen en el tutorial per descobrir les pròpies mans. No esperen l’últim llibre publicat sobre com gaudir de l’etapa dels 0-3 anys. Ells ho fan directament. Despleguen les habilitats perfectes que duen dins seu i així xuclen el pit, aprenen les primeres paraules, es desplacen a quatre grapes i es mouen amb perfecció. No hi ha dubtes en la seva persona. No tenen por del que diran.  No se senten ridículs. No tenen por a experimentar. Fan allò que senten i despleguen amb plenitud el seu potencial.

Si els nadons neixen amb aquesta saviesa inherent i fan allò que necessiten a cada moment per tenir una salut radiant, dedueixo que els adults seguim amb aquest pou de coneixement contingut en cadascuna de les nostres cèl·lules. L’únic que ens ha passat es que se’ns ha oblidat de recórrer a aquest pou de saber absolut. La nostra mirada s’ha centrat durant anys fora de nosaltres per enfocar-se en llibres de text, mestres i líders, tot buscant la veritat. Però la veritat es que continuem tenint dins nostre la guia perfecta per viure feliços. Connectar amb el nostre ser per trobar el que necessitem a cada moment. Escoltar l’organisme que som per tenir clar què vol i com ho vol. Posar la nostra atenció al cos per trobar la resposta a les preguntes que ens fem. Deixar-nos portar pels seus ritmes, els seus impulsos, els seus anhels, els seus somnis i esdevenir la persona que realment som.

Fent l’analogia amb els arbres, tots naixem essent un nesprer, un roser, un pomer o un llimoner. Cap autoritat superior ens pot forçar a donar mandarines quan som un avellaner o a donar ametlles quan som un caqui. El sistema educatiu no ens pot ni suggerir qui em d’arribar a ser perquè això només ho saben les nostres arrels. Tan sols desplegant el nostre poder interior, obrint la nostra personalitat a la realitat, creixent de forma íntegra i sincera podrem arribar a ser qui realment som. No pot existir cap manual per erigir la nostra autèntica manera de ser. És única i ningú sap més que nosaltres com ens hem de comportar per convertir-nos en allò que autènticament volem ser.

Es per això que quan la realitat es converteix en un conjunt d’informacions que ens suggereixen com ens hem de comportar, què ens ha d’agradar, què es millor per a nosaltres, quins han de ser els nostres desitjos, quins són els nostres objectius més importants, se’m fa bola. I aleshores no tinc cap altre remei que escopir-la amb totes les meves forces i buidar-me de tot allò que m’omple i m’impedeix fixar la mirada en l’autèntica bellesa. Només quan tinc la boca buida de realitat pre-cuinada i insalubre estic preparada per degustar la veritable realitat. Aquella que neix de les coses que existeixen: els arbres, els núvols, la terra, les muntanyes, l’aigua i el vent. En contraposició a les idees, que són sovint innecessàries i se’m fan indigestes.

La saviesa que ve del borbolleig del riu, de les fulles d’olivera, de la mirada del meu amic, del batec del meu cor, em nodreix i m’ajuda a créixer. La riquesa que trobo en el silenci em proporciona serenitat i confiança per trobar-me a gust amb qui soc. L’amor contingut en la pell de cada ésser, es la lectura que necessito fer per sentir-me realment informada.

L’individu de la nostra societat està sota un continu allau de propostes, ordres, suggerències, manipulacions i instruccions. Des de ben petits que ens diuen com hem de ser, com ens hem de comportar, com ens hem de sentir i què hem de pensar. No m’estranya que perdem el nord. La veritat només pot sorgir de les nostres entranyes i requereix espai, temps i atenció per manifestar-se. Deixem ja d’enverinar la ment de les persones amb obligacions, exigències, deures, patrons de comportament, informació que no ens demanen, opinions, mandats, judicis, expectatives i projeccions. Centrem la nostra sàvia en esclatar de vitalitat i oferir el nostre fruit saborós a l’univers. Els altres ja faran el millor que saben de si mateixos. Tinguem fe en la saviesa interna de cada persona. Confiem en el potencial intrínsec a cada ésser viu. Donem crèdit a la informació continguda en cada cèl·lula de cada criatura amb qui interactuem perquè del cert es convertirà en quelcom radiant i perfecte: aquesta es la naturalesa inherent a tot ésser. No està en les nostres mans manipular els altres perquè siguin el millor que puguin ser, està inscrit en els seus propis gens esdevenir la versió més sublim del ser.

 

Es a dir, confiança per veure els altres i nosaltres mateixos brillar amb tota la intensitat. Deixem banda ampla perquè els infants puguin construir la seva personalitat ,el seu projecte vital i la seu punt de vista de la realitat. Més fe en el que hom pot arribar a ser. Més espai per experimentar, sentir i treure el que cadascú porta dins. Més esperança en tot allò que els que venen sabran fer sense que els ho ensenyem. No vull més infants a qui la realitat se’ls faci bola perquè els la presentem de forma massa espessa, complexa i avorrida. La realitat en el seu estat natural es sucosa, conté tot el seu gust i nodreix de forma molt més efectiva.

Per tant, deixem que els nens observin les coses per ells mateixos, persegueixin els seus propis ideals, construeixin un canal de comunicació fluïda i fiable amb ells mateixos. Edifiquin en el seu propi cos els pilars de la seva seguretat. Inverteixin tot el seu temps i atenció en construir el món tal com el volen experimentar. Que gaudeixin i aprenguin del pou de saviesa, bellesa i felicitat inherent a la vida.

Si connecteu amb l’infant que heu estat, podreu entendre aquesta reflexió.