Una família nombrosa

Marina Sancho

Una nova educació: la felicitat dels educadors

En l'anterior article anomenava els objectius i els beneficis de la educació que hem de brindar als infants per tal de crear una societat més sana i feliç, on tots els ciutadans experimentin major benestar i plenitud. En el present, em proposo posar el focus en els adults en lloc de l'alumnat. Perquè és imprescindible que tinguem clar quins són els objectius de la nostra docència però igualment ho és  prendre consciència de quin punt partim i què podem oferir a partir del que som. És a dir, en quin estat ens trobem els adults que interaccionem amb els infants i , en conseqüència, a quin model els exposem. Perquè no és el mateix relacionar-se des d'una situació de realització i satisfacció que des de la inseguretat, la baix auto concepte o l'estrès. No som màquines que puguem adquirir la condició òptima per a la tasca educativa, prement un botó. La nostra experiència vital impacta en la dels infants. Tot allò que som i sentim es contagia més ràpidament que qualsevol virus. Els nens i nenes aprenen més de la nostra actitud que de les nostres paraules. Estan programats per obviar el nostre discurs i per posar tota la rellevància en la nostra forma de ser.

Per tant, donat que no podem separar la nostra vida personal de la nostra faceta professional és molt important posar en primer pla el nostre desenvolupament emocional i la nostra realització per tal d'oferir un model útil per a l'evolució positiva de l'alumnat.  Per exemple, no estem preparats per resoldre els conflictes que s'originen a les aules quan nosaltres som els primers que no sabem evitar la generació de malestar entre els companys de feina i no sabem trobar la manera de crear relacions enriquidores. És impossible educar en l'optimisme quan el nostre pensament més recorrent és la queixa sobre qualsevol aspecte de la vida i només veiem la mancança en lloc de reconèixer tot allò que ens fa feliços. Tampoc som capaços de generar un entorn harmònic i serè que propiciï l'expressió de la creativitat quan no fruïm del que fem i estem mirant cada cinc minuts el rellotge per saber quan podem plegar de la feina per ocupar-nos de la següent tasca.

Per aquest motiu, la felicitat i el benestar del docent (i de tot adult que interaccioni amb l'infant) esdevé el pilar central per a una educació que garanteixi el floriment de les habilitats i l'alegria dels alumnes. En aquest sentit, cal buscar la manera com els mestres i familiars ens sentim feliços i explotar-la. Desvetllar quines són les nostres fortaleses, interessos i propòsits i dedicar-nos-hi per tal de crear aquest estat de fluir i meravella a partir del qual podrem incentivar a les criatures a fer el mateix. Els nens i nenes perceben fàcilment quan obtenim plaer d'allò que fem i aquest fet és el que més els impulsa a voler-nos imitar. Aquest fet es deu al seu disseny: els humans estem encarats al benestar. El nostre desig més sublim és experimentar aquest èxtasi. Per tant, si a tu t'agrada ballar, balla a l'escola, crea un programa d'expressió corporal i serà tot un èxit tant per a tu com per als alumnes. Si t'agrada narrar històries coordina un projecte de biblioteques per estimular la lectura. En el meu cas, frueixo amb la creació artística i quan manipulo papers, colors i materials plàstics m'enlairo de tal manera que els infants enseguida s'engresquen i participen tot sumant la seva aportació. La meva fortalessa és trobar formes d'expressió per manifestar tot el potencial que duem dins. Proporcionar aquesta habilitat als infants, possibilita la comunicació quan el llenguatge verbal es queda curt o es fa feixuc. Per aquesta ráo, haver detectat allò que em fa gaudir, em permet ajudar als nens i nenes a obrir portes i finestres per deixar aparèixer el personatge que porten dins. 

En conclusió, habitar la nostra felicitat és garantir la felicitat dels nostres alumnes. Vetllar per el nostre desenvolupament és treballar per l'evolució de tota la humanitat. En aquest sentit, si ens proposem ser bons docents (o bons pares, persones o ciutadans) el primer pas lògic és aprendre a gaudir sense límits, familiaritzar-nos amb el benestar i dur a terme allò que ens motiva. Quant més ens cultivem, més tindrem per donar. Així,  podem acabar amb la següent adaptació de la cita d'Oscar Wilde que vaig utilitzar en l'anterior article :

"La paraula progrès no té sentit mentre hi hagi persones infelices."