Estic en ple treball de reconèixer el cos com a centre de la vida. No fa tants anys, quan estudiava, donava més importància a l’intel·lecte mentre el cos era concebut com un objecte que s’havia d’exprimir al màxim per treure’n tot el rendiment possible. A més, les coses que expressava s’havien de fer callar. Percebia la ment com a torre de control de tot el que succeïa a la resta de l’organisme.
Tanmateix, el dia a dia m’ha demostrat que les coses no són així. La ment se sustenta en un cos i sense la seva salut, la ment no existiria. Es fàcil de comprovar, quan l’organisme diu prou, la ment tampoc pensa amb claredat. En canvi, quan el cos està radiant i ple de vitalitat, la ment també està inspirada. Si el cos està cansat les idees son espesses, els pensaments obsessius i, per molt que raonem, mai arribem a veure la llum. Per això, he arribat a la conclusió que el cos ens parla de l’estat del nostre intel·lecte i, alhora, la condició de la nostra ment reflexa la salut del nostre organisme. De fet, es absurd parlar de cos i ment com dues entitats separades. Som un tot, un organisme complet indivisible, una globalitat complexa que no es pot classificar per segments.
En conseqüència, si concebem el nostre ser com una realitat integral, la nostra quotidianitat es veurà afectada indefectiblement. Serà absurd viure d’esquena als missatges que el cos ens envia i es farà necessari atendre’ls i adaptar els nostres plans a l’estat en que ens trobem. Ment i cos han de treballar conjuntament per aconseguir la màxima salut i benestar. L’èxit és assequible quan reunim tot el nostre potencial. Descansar quan el cos ens ho demana pot ser més òptim que fer-lo aguantar fins a deixar-lo exhaust i haver de parar per força. Escoltar les petites molèsties i solucionar-les, en comptes de silenciar-les amb medicaments, ens pot fer més capaços, energètics i equilibrats.
El cos funciona amb uns altres tempos, diferents de la immediatesa i el ritme frenètic al que estem acostumats. Te els seus cicles i respectar-los és el que ens proporciona els millors resultats. No podem convertir-nos en esquiadors de fons d’un dia per l’altre. No podem aconseguir el pes perfecte i la figura escultural de sobte. No podem acabar 30 informes durant la nit i fer-los bé. No funcionem com màquines. Sinó que som una realitat viva amb unes necessitats concretes que han d’anar-se satisfent per trobar-nos en les millors condicions. Per aquesta raó, és el dia a dia, la constància i l’atenció activa al nostre organisme el procedir que ens confereix salut i benestar.
Cal modificar l’ordre de prioritats, els patrons de comportament, l’escala de valors i posar el cos al centre de la vida. Es necessari adaptar el ritme quotidià al ritme de l’organisme. Cal entendre la vida des d’un altre angle i comprendre que la salut sustenta la nostra existència completa. És urgent repensar les organitzacions perquè estiguin al servei de la integritat de les persones. És imprescindible desgranar les necessitats vitals dels els éssers humans i fer que les estructures socials hi encaixin. Admetre que el moviment ha de ser el protagonista dels horaris. Acceptar que de vegades ens cal aturar l’activitat per descansar i enfocar-nos en la cura del nostre cos. Saber que som animals socials i que necessitem les relacions per l’equilibri (físic i mental). Tenir coll avall que el benestar de les persones passa per davant de qualsevol altre objectiu econòmic o polític.
