Una família nombrosa

Marina Sancho

Viure la maternitat en primera persona

Maternitat en tercera persona

A vegades la maternitat s’assembla més a una llista de premisses per complir que una vivència lliure del creixement dels fills. Va ser quedar-me embarassada i començar amb les llistes: la llista de les coses que havia de portar a l’hospital, la llista de naixement, la llista de llibres sobre el part, la llista de cursets i xerrades sobre criança als que assistir. Entre llista i llista no queda lloc per a l’espontaneïtat, el temps és ocupat per deures i més deures i l’experiència personal queda relegada a un segon pla.

Les llistes no són coherents amb la realitat, són obligacions rígides que no s’adapten a les necessitats del moment especial. Per exemple, de la llista de coses per portar a l’hospital hagués pogut prescindir d’una bona part. De la llista de naixement, no vaig donar ús algunes coses i em vaig necessitar unes altres. Cap dels llibres que em vaig llegir per a la preparació al part em va servir. Res del que havia llegit em va marcar prou com per ser d’utilitat en aquells moments. Les xerrades a les que vaig assistir em van posar més obligacions “per ser una bona mare” i es van interposar en el curs de ser la persona qui jo sóc i , per tant, la mare que sóc.

Complir requisits d’una llista és viure en tercera persona. Fas el que convé, no el que realment neix del teu cor. A vegades ens pensem que necessitem fer moltes coses per demostrar als altres que els estimem (perquè al cap i a la fi aquesta és la finalitat de voler ser “una bona mare”) ens compliquem la vida i obstaculitzem el pas a les veritables vivències que són les que realment importen. L’imprescindible és viure des de l’emoció i no des de l’execució de tasques com un robot.

Ser mare no consisteix en fer tot allò que s’espera de tu, sinó a viure la maternitat a la teva manera. Ser mare implica estar connectat amb tu mateixa per poder connectar amb els teus fills. Saber quin propòsit ens mou. Vull que em vegin feliç, no interpretant el paper de la bona mare. Vull transmetre’ls l’alegria de viure, no el deure de fer les coses sense cor.

S’ha de ser molt valent per viure la maternitat en primera persona, perquè implica reconèixer qui ets tu i fer prevaldre la teva veu . Implica acceptar-te, estimar-te, estar segura de qui ets i, sobretot, expressar-te de forma autèntica. Penso que moltes tenim una idea associada al que és o hauria de ser la maternitat i que quan esdevenim mares ens dediquem a desplegar aquesta imatge o a sentir-nos culpables per la nostra incapacitat de fer-ho.

Ser mare és una cosa molt més salvatge, és alletar les teves cries de la teva essència, és transmetre els teus veritables principis, ensenyar a viure de la millor manera, evolucionar de forma constant, aprendre i créixer. És desenvolupar-te  com a persona. I la teva pròpia evolució prové sempre del teu interior, no de l’exterior. De manera que per evolucionar plenament al costat dels nostres fills, qui al seu temps també estan en constant evolució, necessitem partir del centre del nostre ser, eliminant totes les llistes que provinguin de l’exterior i guiant-nos exclusivament del nostre instint. Aquest que ens ha dut fins aquí i ens ha convertit en els humans que som.

Gràcies instint, et dono l’espai que et mereixes. T’escolto, t’honoro i permeto que em guiïs vers la plenitud.