Ahir vaig veure un anunci de Greenpeace en el que mostraven un bosc convertit en desert, un mar convertit en deixalleria, etc. Després de cada imatge s’hi llegia: “Ya basta”. Es veritat que ja n’hi ha prou de maltractar el medi ambient. Ara toca tenir-ne cura, apreciar-lo i estimar-lo.
Paral·lelament també penso que ja n’hi ha prou de maltractar-nos com a éssers humans.
Ja n’hi ha prou d’auto-exigir-nos sempre més!
Ja n’hi ha prou de voler fer-ho tot perfecte!
Ja n’hi ha prou de voler ser sempre productius!
Ja n’hi ha prou d’enfocar-nos tan sols amb els nostres defectes i en allò que ens manca!
Ja n’hi ha prou d’exprimir-nos fins a acabar exhausts!
Ja n’hi ha prou de voler ser sempre els millors en tot!
Ja n’hi ha prou de comparar-nos amb els altres!
Ja n’hi ha prou de torturar-nos amb allò que hem fet malament!
Ja n’hi ha prou de projectar imatges terrorífiques en el nostre futur!
Ja n’hi ha prou de jutjar-nos i penjar etiquetes a nosaltres i als altres!
Ja n’hi ha prou d’haver de córrer sempre com si fóssim en la rodeta d’un hàmster!
Ja n’hi ha prou de voler quedar bé amb tothom!
Ja n’hi ha prou de voler arribar a tot arreu!
Ja n’hi ha prou de voler sempre més!
Ja n’hi ha prou de culpar-nos per tot!
Ja n’hi ha prou de robar temps al que més ens agrada!
Ja n’hi ha prou d’obviar les nostres autèntiques necessitats!
Ja n’hi ha prou de silenciar els nostres desitjos més profunds!
Tinc la impressió que quan més ens maltractem com a espècie, més maltractem també el nostre planeta. Tot va junt, doncs quan deixem de fer-nos mal a nosaltres mateixos som conscients del mal que infligim a altres éssers, inclosa la Terra. Quan comencem a respectar-nos, valorar-nos i permetre’ns florir, també respectem l’entorn on vivim, com a part de nosaltres.
De l’auto-respecte en neix el respecte per la vida sencera.
Així que Greenpeace, es veritat, ja n’hi ha prou d’embrutar la terra, els rius i els oceans. Afegeixo: ja n’hi ha prou d’embrutar la nostra ment i el nostre interior amb un diàleg exigent maltractador. Comencem-nos a donar allò que necessitem. Fem les paus amb nosaltres mateixos. Guarim les nostres ferides. Amorosim els nostres pensaments. Atorguem-nos temps, pau i respecte. Omplim d’amor el nostre torrent sanguini, la nostra actitud i el nostre gest. I així aquest planeta resplendirà, sanarà i serà magnificent.