Abans l’espiritualitat estava reservada per uns quants: els ascetes, les persones més místiques o pels adeptes a una determinada religió. Tanmateix, hem arribat a un punt de l’existència en que la nostra supervivència depèn de la integració de l’espiritualitat en la base del nostre paradigma. Ha arribat l’hora de conduir l’espiritualitat a la quotidianitat en comptes de deixar-la aparcada com una faceta extra de la nostra vida a la que recorrem quan més ho necessitem. L’espiritualitat es el fonament imprescindible per regir el nostre dia a dia. Quan prenem una decisió no ha de ser des del punt de vista productiu sinó des del punt de vista espiritual: No faig una cosa per ser més que un altre sinó per generar més benestar global. Ja no té sentit actuar en detriment d’un altre perquè ara més que mai es fa palès que som un tot. Allò que et faig a tu o al planeta té conseqüències en mi mateix, de manera que més val originar un món que desitjo experimentar.
El capitalisme ha generat una situació insostenible. Voler sempre més i més ràpid ha estat la nostra religió fins ara. Per això proposo substituir aquests valors per uns altres més satisfactoris que ens dirigeixin a viure de forma harmònica en el planeta que ens alimenta, nodreix i sosté. Per espiritualitat entenc la globalitat del ser que som. Tenir en compte no només l’àmbit mental, intel·lectual, físic o emocional sinó la interacció de totes aquestes facetes en un sol conjunt. De fet, la paraula espiritual prové del llatí spirare que no vol dir res més que espirar, l’acte d’exreure aire dels nostres pulmons, és a dir, d’estar vius. En aquest sentit ser espiritual és estar viu de forma conscient.
I portar aquesta consciència al nostre dia a dia, a les nostres institucions, a la manera de ser i de fer és el que proposo per modificar el rumb que l’estat ecològic del nostre planeta està prenent. M’agradaria que a les escoles s’eduqués per estimar, respectar i protegir la vida en qualsevol de les seves formes. No per ser millors que el del costat, més competitius, exitosos o productius sinó per aportar més riquesa a l’univers. I aquesta riquesa només prové del desenvolupament del nostre potencial més intrínsec.
L’espiritualitat és imprescindible en el currículum educatiu: tot allò que ensenyem als alumnes necessita tenir un sentit, una connexió amb la vida, amb la realitat tangible en la que tots estem immersos. De què serveix aprendre’s les taules de multiplicar si no sé qui soc, què soc, d’on surt la existència i cap a on vaig? Els nens i nenes es fan moltes preguntes existencials i no troben resposta a l’escola que sembla un sistema embotidor de mecanicismes en lloc d’un espai de creació, exploració i de creixement.
Els nens i nenes van a l’escola amb il·lusió per aprendre, desenvolupar-se i esdevenir millors persones i aquesta fita necessita de la integració de la intel·ligència espiritual per tal de ser assolida amb èxit. Cindy Wigglesworth (presidenta de Deep Change.org) la defineix com la capacitat de comportar-se amb saviesa i compassió mentre es manté la pau interna i externament, independentment de la situació en la que ens trobem. Per altra banda, Dohar Zohar i Ian Marshall, apunten que la intel·ligència espiritual permet ser creatiu, tenir valors i fe.
La situació actual requereix d’un canvi de perspectiva, d’abandonar el materialisme i substituir-lo per un benestar i una harmonia que ens satisfacin plenament. Deixar de valorar la quantitat per posar èmfasi en la qualitat. Enfocar-nos en el ser i les seves experiències més que en el tenir i el posseir. I, sobretot, entendre que som un conjunt interdependent i tot allò que fem als altres i al nostre entorn, ens ho estem fem en realitat a nosaltres mateixos. Cada paraula, pensament i acció que dirigim a qualsevol punt de la existència es percebut en primer lloc per nosaltres. La distinció entre subjecte i objecte està obsoleta. Som un sol planeta, un organisme viu que rep cadascuna de les decisions que prenem. D’allò que et regalo me’n beneficio. De quant t’ajudo en resulto afavorit. Soc el primer que gaudeix de l’amor quan t’estimo. El meu creixement significa el teu creixement. I la meva millora és la teva prosperitat. La meva salut implica la teva i la meva felicitat irradia a tot el meu entorn. L’espiritualitat ens ajuda a donar sentit a les matèries que impartim. A actuar amb ètica i a incorporar els valors com a fonament de la nostra identitat.
En paraules de Jorge Riechmann “El canvi climàtic és el símptoma però la malaltia és el capitalisme” jo hi afegiria i l’espiritualitat la solució. Com ell mateix explica en una entrevista sobre medi ambient, el capitalisme salvatge ens ha conduït a desertitzar i exterminar els recursos de la Terra. Per fer front al canvi climàtic imminent només hi ha lloc per a la intervenció urgent i aquesta passa inequívocament pel decreixement: consumir menys, produir menys, treballar menys. No podem entendre la vida en termes industrials o econòmics. Cal abordar-la des de la espiritualitat. Naixem per evolucionar i esdevenir éssers complets, equilibrats i realitzats que visquin en pau i plenitud. Posem en primer lloc de les nostres prioritats aquests factors en lloc de perseguir la fama, la riquesa externa, el reconeixement i el poder, els quals només neixen de la mancança, la por i la inseguretat.
El missatge que la nostra societat necessita canviar és el de que el materialisme proporciona el benestar que busquem. David Pilling autor del llibre The growth delusion: wealth, poverty and the well-being of nations diu “tenir moltes coses no implica directament tenir més felicitat ni benestar”. El que cal es posar èmfasi en l’esclat del potencial humà, no en la seva capacitat de posseir sinó la de florir. Ha arribat el moment de transformar el paradigma en el que ens fonamentem per canviar la direcció que el nostre planeta està prenent. És un punt d’inflexió en el que el compromís de cada persona és important.
