Una família nombrosa

Marina Sancho

Ara toca decidir

L'objectiu que impulsa les teves decisions determina el tipus de vida que vius

Fa molt de temps que sento que necessito viure una vida autèntica, d’acord amb qui sóc. Des de que he començat a fer-ho passo més estona en contacte amb la natura. Aquest vincle m’ha ensenyat una cosa que penso que és transcendental: hi ha dues maneres de viure la vida, la primera és centrada en els diners. És a dir, aquella en que la majoria de les decisions es prenen basant-nos en el factor econòmic. Pot ser de forma inconscient, però es una forma de vida en la que els diners són els protagonistes de forma implícita. Per exemple quan a l’hora de triar entre dos productes a la botiga, triem el més econòmic. O quan a l’hora de gestionar el nostre temps, prioritzem el guanyar diners sobre altres activitats que podríem fer. També és una decisió econòmica anar al supermercat a fer la compra en comptes d’adquirir el que necessitem a la botigueta del barri. O comprar les coses per Amazon o a les grans multinacionals perquè ens regalen moltes coses o talons de regal per la nostra compra.

La segona manera de viure és aquella centrada en la vida. Es un mode d’existir en el qual la motivació que ens condueix a dur a terme les accions és afavorir la salut de la vida. Es a dir, quan fem les coses moguts per una necessitat vital, la conservació de la vida i la promoció del benestar global. Quan seguim el nostre impuls intern. Quan ens fonem amb la natura i fem les coses per instint, perquè ens surt de dins nostre, perquè és natural i innat en nosaltres dur a terme aquella acció. Quan el respecte, l’amor i la passió per la vida ens condueixen a actuar. Quan fem les coses per sentit comú, obeint a la nostra saviesa inherent. És quan la nostra vida es posa al servei de la vida. Així, no escollim un producte perquè sigui més o menys barat o perquè estigui d’oferta sinó perquè realment és la resposta a la satisfacció d’una necessitat, tenint en compte la integritat dels ecosistemes on vivim. És quan escollim passar més estona al jardí perquè el nostre organisme ens ho demana, enlloc de fer una altra activitat potser més productiva. És quan prenem la decisió de comprar a merceria de la cantonada perquè ens encanta fer petar la xerrada amb la propietària, enlloc d’anar a una grans magatzems. És quan enfoquem l’educació dels nostres fills en el respecte, tant d’ells mateixos com de qualsevol ésser viu o l’entorn, enlloc de generar-los l’obligació de complaure els altres i viure en perpètua competició.

Pot semblar trivial però viure una vida, conscient o inconscientment, basada en l’economia o basada el benestar de la vida pot marcar la diferència en el futur del nostre planeta. Estem en un moment històric en el que se’ns presenta una cruïlla: o vivim a favor de la vida o vivim a favor de l’economia. O seguim prenent les decisions basant-nos en factors monetaris i de productivitat o les prenem des de la llibertat, a favor de la salut i la plenitud. Cada acció que emprenem és un vot. Un vot cap a la destrucció dels ecosistemes i la contaminació ambiental o un vot cap a la integritat i el manteniment de la riquesa natural. Escullo alimentar el meu desenvolupament personal, el meu equilibri i realització o trio oprimir l’animal salvatge que hi ha en mi, engrandint el meu ego? Creo més fronteres, límits i trencament entre la vida radiant i jo o teixeixo vincles, oportunitats i abundància?

Fa temps que ens hauríem de preguntar si el nostre estil de vida, allò que fem i el motiu que regeix la nostra existència promou la nostra salut i la del planeta on vivim o satisfà al creixement econòmic d’unes quantes empreses que estan convertint la democràcia en la dictadura del capitalisme més ferotge. Donem un respir a la Terra i a les nostres ganes de viure o seguim empetitint les nostres possibilitats de sobreviure com a espècie? Ens mou la nostra felicitat i plenitud o el nostre egoisme i manca de sentit comú? Correm tot el dia vivint a un ritme que no es el nostre per un objectiu que tampoc es el nostre o ens adaptem als nostres cicles i a la nostra biologia? Som humans o autòmats que han deixat de qüestionar-se la finalitat d’allò que fan? Som persones que gaudim del lliure albir o individus que repetim patrons apresos sense conèixer la veritable raó que els impulsa?

És hora de plantejar-nos quin tipus de vida volem viure, la que ens afavoreix en tots els sentits i propulsa el nostre desenvolupament i esplendor o la que ens asseca l’ànima i ens engreixa de coses materials. És hora de saber com volem viure, com humans plens de vitalitat i saviesa o com a màquines encarades a la productivitat. Voleu ser una peça més de l’engranatge del sistema que s’està carregant la biodiversitat i la nostra esperança de vida o preferiu ser la guspira del canvi que redirigeixi la humanitat cap a la plena felicitat i desplegament del seu potencial?

És hora de canviar el rumb de les nostres vides. De parar la destrucció i de començar a construir la utopia amb la que somiem. Perquè tot comença en la imaginació, un desig que es fa real gràcies a la força voluntat i a la unió de les decisions de molts. És hora d’invertir en el futur que volem i en el present que estem vivint. És hora de connectar-nos amb la nostra essència i fer el que ens diu. És hora d’escoltar el nostre cos i prendre les decisions que afavoreixin el seu benestar. És hora d’obeir la nostra veu interior, pura saviesa, i fer el que ens diu com si no hi hagués un demà. És hora d’aproximar-nos a la vida que batega intensament i sumar-nos al seu moviment. És hora de nodrir els nostres somnis, esperances i veritables desitjos. Ja toca creure més en nosaltres, donar-nos el que necessitem i atrevir-nos a gaudir profundament. És hora de fer el que està imprès en la nostra biologia: viure en completa vitalitat i generar la més excelsa versió de nosaltres mateixos, evolucionar com a espècie i crear un futur millor.