Trivium

Institut Trivium

Neurorehabilitació de l'Afasia

Teràpia intensiva del llenguatge

Neurorehabilitació de l'Afasia - il·lustració Zoom

Neurorehabilitació de l'Afasia - il·lustració / Edgar Gonzàlez

El termeafàsia significa, literalment, ‘pèrdua de la parla’. De fet, no és la parla el que es perd, sinó el mateix llenguatge: l’expressió o la comprensió, ja sigui per complet o tan sols una part. Es calcula que, aproximadament, una de cada 300 persones pot patir una afàsia crònica deguda a dany cerebral (Sacks, 2010); una tercera part dels casos d’afàsia provocada per un ictus és d’elevada gravetat, i aquesta és predictora de mortalitat i dependència. A més, un terç dels pacients amb afàsia secundària a un ictus té menys de 65 anys d’edat i una esperança de vida de més de 5 anys.
La neurorehabilitació de l’afàsia és, per tant, crucial no tan sols per reduir el risc de dependència, sinó també per reintegrar els pacients en la seva vida social i laboral.

Bases de la neurorehabilitació: neuroplasticitat i connexions funcionals
Les lesions cerebrals produeixen un dany irreversible en el teixit nerviós d’una àrea concreta, però també altres zones més àmplies poden quedar afectades funcionalment del cervell. El dany de l’àrea que envolta la lesió (penombra isquèmica) és potencialment reversible, i és que s’ha demostrat que existeix neuroplasticitat en aquesta àrea i en d’altres més distants, tant en la fase aguda com en la fase crònica. La neuroplasticitat pot ser explicada per la llei de Hebb: quan un circuit neuronal és activat de forma freqüent i sincronitzada, la majoria de les seves connexions es veuran reforçades, mentre que aquelles neurones que “disparen” fora del circuit es veuran sotmeses a un debilitament sinàptic i, per tant, a una pèrdua connectiva. Partint de la teoria de Hebb, una teràpia de parla i llenguatge (SLT) intensiva estarà associada a millors resultats, ja que per a cada ús d’una paraula en el context apropiat es podrà esperar un reforçament proporcional de les sinapsis de circuits rellevants per a la parla i el llenguatge, especialment si la teràpia és administrada amb alta freqüència.
La recerca en neurociència demostra que hi haconnexions funcionalsentre les àrees cerebrals sensoriomotores i el còrtex lingüístic: aquestes àrees s’activen quan els pacients entenen paraules o frases que estan relacionades amb accions específiques. Aquelles SLT que tinguin per objecte relacionar llenguatge i acció conduirien, per tant, a una millora més eficaç dels dèficits associats a l’afàsia.

La teràpia de l’afàsia induïda per restricció (CIAT)
Alguns investigadors sostenen que el més habitual és que es produeixi una adaptació dels pacients afàsics als seus dèficits. Malauradament, això és un impediment per a la rehabilitació de les lesions ocasionades per l’ictus: una persona que ha patit un ictus i presenta una paràlisi d’un braç tendirà a no fer ús d’aquest; de forma semblant, un pacient amb afàsia mostrarà propensió a utilitzar un llenguatge telegràfic per comunicar-se o, fins i tot, evitarà qualsevol tipus de comunicació verbal i es limitarà a comunicar-se amb gestos. Una característica important de la neurorehabilitació és evitar aquests aprenentatges estratègics que fan els pacients per eludir les seves dificultats.

La CIAT,teràpia d’afàsia induïda per restricció(Pulvermüller et al., 2001) és una variant de la teràpia intensiva del llenguatge amb la qual els pacients amb afàsia poden ser guiats a utilitzar estructures lingüístiques que normalment evitarien, en combinació amb accions relacionades. Durant molts anys no hi ha hagut evidència científica sobre els beneficis terapèutics de les SLT en pacients amb afàsia, però Pulvermüller i el seu equip van demostrar l’efectivitat de la CIAT en pacients amb afàsia deguda a ictus: van experimentar una millora diària significativa en rendiment lingüístic i comunicatiu. A més, juntament amb altres estudis (Taub et al., 2002; Meinzer et al., 2004; Breier et al., 2006), s’ha demostrat que els dèficits lingüístics associats a l’afàsia deguda a un ictus poden ser atenuats amb aquesta teràpia tant en estat agut com en estat crònic, fins i tot anys després de la lesió.

Alguns autors (Huber, 1999; Kessler et al., 2000) indiquen que la combinació d’una teràpia CIAT juntament amb una teràpia farmacològica pot ser molt efectiva per alleujar els dèficits associats a l’ictus, correlacionant millores en puntuacions de rendiment lingüístic amb un increment del volum sanguini a les àrees cerebrals relacionades. La teràpia farmacològica que ha demostrat ser més efectiva en el tractament combinat de l’afàsia deguda a ictus és la denominada “antidemència”, especialment la memantina.
Per concloure, hem de dir que abans de dur a terme qualsevol tipus d’intervenció cal tenir en compte que sovint els dèficits de comunicació estan relacionats amb aïllament, passivitat, depressió i altres trastorns psicològics, i és que la majoria de pacients, tot i ser incapaços de parlar o d’entendre la parla, poden presentar una conservació perfecta de les capacitats intel·lectuals. Pot ser que els pacients amb afàsia deguda a ictus rebin teràpies de tot tipus, però a la seva vida ladimensió socialés vital i, amb freqüència, a causa de la seva incapacitat verbal, es poden sentir intensament aïllats o apartats. Hi ha activitats que no requereixen llenguatge i que es poden utilitzar per incloure de nou aquestes persones en la dimensió social, una part imprescindible per a la rehabilitació de l’afàsia.

UETAC Unitat Especialitzada en Trastorns Adquirits de la Comunicació en adults. www.uetac.cat

Artícless de referència

Berthier, M.L. y Pulvermüller, F. (2011). «Neuroscience insights improve neurorehabilitation of poststroke aphasia».Nature Reviews Neurology7, 86-97.
Breier, J.I.et al.(2006). «Functional imaging before and after constraint-induced language therapy for aphasia using magnetoencephalography».Neurocase12, 322-331.
Huber, W. (1999). «The role of piracetam in the treatment of acute and chronic aphasia». Pharmacopsychiatry 32(Suppl.1), 38-43.
Kessler, J.et al.(2000). «Piracetam improves activated blood flow and facilitates rehabilitation of poststroke aphasic patients».Stroke31, 2112-2116.
Meinzer, M.et al.(2004). «Intensive training enhances brain plasticity in chronic aphasia».BMC Biology2, 20.
Pulvermülleret al.(2001). «Constraint-induced therapy of chronic aphasia following stroke».Stroke32, 1621-1626.
Taub, E.et al. (2002). «New treatments in neurorehabilitation founded on basic research».Nature Review Neuroscience3, 228-236.
Sacks, O. (2010).The Mind’s Eye. Nueva York: Knopf Publishers.