Els errors com a oportunitats d'aprenentatge
Barcelona"Errar és humà, però ho és més
culpar d'això els altres "
(Baltasar Gracián)
Malgrat la seva popularitat, memoritzar informació és una de les estratègies d'aprenentatge menys efectives. Si bé pot semblar eficient, és molt probable que els estudiants oblidin el material memoritzat si no reforcen el seu aprenentatge amb altres estratègies. Cada vegada hi ha més evidències que la incorporació d'altres tècniques pot augmentar significativament la capacitat dels estudiants per recordar la informació.
En els últims anys hi ha hagut un gran nombre d'estudis interessats a establir quins són els mecanismes sobre els quals se sustenten els aprenentatges duradors i transferibles. Aquests estudis assenyalen l'error com un aliat per al record dels continguts explicats a l'aula i els aprenentatges que es donen fora d'aquesta (per a una revisió, vegeu Metcalfe, 2017).
Això no obstant, la consideració de l'error com una eina educativa topa amb la "pedagogia de l'èxit" imperant en la nostra cultura i les pràctiques docents. La finalitat del procés educatiu (instructiu) és conduir tots els alumnes a nivells satisfactoris —mínims— de rendiment final. Dit amb altres paraules: evitar el fracàs escolar, o almenys aquesta consciència de fracàs que tant preocupa la nostra societat.
La pedagogia de l'èxit vs la pedagogia de l'error
Potser l'error més gran que cometem és creure que no ens equivoquem i pensar que la clau d'una bona pedagogia rau a assegurar l'èxit de l'alumne mitjançant l'evitació de l'error. La pedagogia de l'èxit adopta una postura negativa davant l'error, com un aspecte defectuós, inadaptat del procés d'aprenentatge. La "pedagogia de l'error", per la seva banda, valora el que ja s'ha aconseguit i analitzarà, a través de l'error, el que falta millorar. Des d'una perspectiva constructiva, l'error és un desajust entre allò esperat i allò obtingut. La pedagogia que descrivim parteix del principi que l'error és un element inseparable de la vida. No és possible no equivocar-se en el procés d'aprenentatge.
L'error és assumit com una condició que acompanya tota millora, com un element constructiu i innovador. I és que la formació humana no es desenvolupa a partir de lleis o postulats científics. La major part dels nostres aprenentatges s'han adquirit per tempteig, per observació, per pròpia experiència, començant per la nostra primera llengua i acabant per la construcció científica. El progrés és deutor de l'atzar, aprofitat, això si, per homes creatius, oberts a la novetat, encara que el resultat final no fos el que inicialment esperaven.
Però malgrat que els errors són molt comuns, els estudiants sovint els perceben com negatius i com una amenaça potencial per a la seva autoestima. Un clima positiu a l'aula, on el mestre i els estudiants tracten els errors com a oportunitats per aprendre, pot crear millors condicions per a l'aprenentatge.
Un punt de partida per a la incorporació d'aquesta pedagogia de l'error que ofereixen els investigadors Cyr i Anderson (2018) és fer que els alumnes responguin a certes preguntes relacionades amb el contingut dels aprenentatges a promoure. Anderson conclou que els errors que cometin els alumnes mentre tracten d'apropar-se a les nocions que els seran explicades a l'aula poden servir com a esglaons per recordar la resposta correcta. Per què el fet d'endevinar millora la memòria? Quan els estudiants intenten respondre preguntes per si mateixos —en oposició a quan se'ls donen les respostes com a fonament de la metodologia expositiva— s'involucren en lluites productives, fet que els ajuda a donar sentit al que estan aprenent. Fer preguntes als estudiants els ajuda a pensar en un problema, escurçant l'escletxa entre el que saben i el que no.
La pedagogia de l'error preveu en l'ús de les preguntes un acostament per a l'anàlisi del procés de d'aprenentatge que està desenvolupant l'alumne. Fomenten el pensament crític i independent. En l'anàlisi de les diferents respostes donades pels estudiants s'atén a la diversitat i al context d'aprenentatge dels estudiants. Un ús adequat de les preguntes fomenta un climaen què es prioritza l'aprenentatge significatiu, flexible i autònom, en què el mateix aprenent avalua el seu nivell de competència i els passos que cal seguir per assolir uns objectius d'aprenentatge que adquireixen un sentit pràctic quan es valora la seva utilitat.
Referències:
Andrée-Ann Cyr & Nicole D. Anderson (2018): Learning from your mistakes: does it matter if you’re out in left foot, I mean field?, Memory, DOI: 10.1080/09658211.2018.1464189.
Metcalfe, J. (2017). "Learning from errors". Annual Review of Psychology, 68, 465–489. DOI:10.1146/annurev-psych-010416-044022
