Google for education
BarcelonaPel títol, sembla que el pes del text anirà dirigit exclusivament cap a Google, però podíem haver substituït la paraula “Google” per “Microsoft”, “Amazon”, “Facebook” o ”Apple”,perquè de la mateixa manera que són líders al mercat de la tecnologia i la vida social, han entrat directes al món educatiu. No són noves les plataformes que van posar sobre la taula dels docents a Google, Microsoft i Apple.
Actualment, la veritable pregunta no és tant si aquests sistemes seran capaços de canviar el model de negoci del món educatiu, sinó en quin sentit el transformaran i si ens afegirem al carro amb els ulls clucs; o fins i tot, si voldrem que ens acreditin i els exposarem al nostre perfil de
LinkedIn.
La primera batalla
La lluita pels dispositius que es feien servir a les aules va començar pel hardware. Apple té tota la gamma d’iPads, que van aparèixer amb força ara fa uns quatre anys al nostre món educatiu. Després Google va presentar els seus Chromebook, més econòmics que els iPads i que ofereixen una major funcionalitat, atès que disposen de teclat. En aquesta batalla també hi ha Microsoft amb les seves Surface, però sembla que en aquest cas ha sortit derrotat.
Facebook, la realitat augmentada i l’escola pública
L’aposta de Mark Zuckerberg és la realitat augmentada, i a partir d’aquesta, la modificació de la nostra vida social, amb un gran interès per importar això també a dins de l’aula, creant una gran fàbrica de mons educatius virtuals.
Alhora, Facebook ha iniciat un projecte pilot als Estats Units, Summit Public Schools, format per una cadena d’escoles públiques centrades en un aprenentatge digital, autogestionat pels alumnes, on s’afavoreix la responsabilitat de l’aprenentatge i on cada alumne va al seu ritme. A primer cop d’ull semblen projectes atractius, però deixarem en mans de Facebook l’educació pública?
El llibre de text i Apple
En aquest món de grans tecnologies podríem posar en dubte que les editorials puguin mantenir el seu monopoli, però l’aliança creada entre Apple i McGraw-Hill i Pearson per a la transformació del llibre de text en llibres de text digitals ho contradiu. Aquest pas intermedi entre el llibre tradicional i la realitat augmentada de moment està funcionant, i a totes les escoles hi ha un llibre digital o un altre.
Gamificació a l’aula
Amb la compra de Minecraft per part de Microsoft es va obrir el mercat de la gamificació de l’educació per part d’aquesta major. L’aposta de Microsoft és crear classes interactives i donar un software de suport per gestionar l’aula (OneNote) i tenir tota la informació centralitzada.
El mercat dels continguts
Avui l’aposta és crear motors de cerca on els docents puguin buscar i trobar el material que ells mateixos fan per preparar les classes. Aquí la competència és dura perquè hi ha grans portals com Tes i TpT que estan estesos al mercat americà; l’últim que ha posat l’ull ha estat Amazon amb el seu programa en fase Beta InSpire. Com a la resta de plataformes, els docents podran pujar i descarregar continguts, tant gratuïts com de pagament, comentar-los, editar-los, etc.
Ho vull tot
Finalment, les eines educatives de Google for Education són inacabables, ja que es barregen gairebé totes les propostes abans esmentades. Es poden fer servir aplicacions com Quizzes, per fer exàmens; Cast for Education, per generar debats a classe, o Exeditions, una aplicació gratuïta de realitat virtual i que proposa un món interactiu d’aprenentatge.
No hi ha res gratis
Vist com està el panorama digital, ja podem dir que aquestes grans multinacionals són al cor del sistema educatiu. Estan aconseguint el control de les plataformes que comencen a suposar el lloc on succeeix l’aprenentatge, on s’avalua i on es registren les dades. En realitat ja han començat a transformar l’educació.
Però existeix evidència que aquestes tecnologies millorin l’educació? A quins agents ajuden en realitat? Encara més, volem que siguin ells qui la transformin cap als seus beneficis o és la comunitat educativa qui ha de ser crítica amb si mateixa, mantenir les coses que funcionen i fer crítica d’allò que s’ha de millorar? Hem de pensar que cada acció o pas que fem té un impacte en els nostres alumnes i les generacions futures, així com també el té a nivell econòmic i polític en el nostre entorn. Fer-nos responsables, preocupar-nos de les nostres decisions, ens farà ser més conscients de la transformació que volem.
Tot està regit per algoritmes, però qui escriu l’algoritme, la seva intencionalitat, i el seu biaix que segueix uns criteris concrets? Quins han de ser aquests criteris? Qui els ha de pactar?
