BarcelonaEnsenyar als estudiants coneixements bàsics sobre el potencial del cervell pot tenir un impacte positiu en la seva motivació, el seu esforç i en el seu consegüent èxit. En concret, ensenyar-los que l’aprenentatge canvia l’estructura i la funció del cervell pot ser decisiu per construir una creença més forta en el valor de treballar dur per assolir nous coneixements.
Segons indiquen Wilson i Conyers (2018) en un article publicat al web de la George Lucas Educational Foundation, els mestres que expliquen aquest tipus de contingut i que ensenyen a entrenar estratègies metacognitives als seus alumnes reporten un efecte positiu d’aquestes en les expectatives dels seus estudiants i en l’autopercepció de les seves habilitats.
Per tal de millorar els processos d’aprenentatge de cada alumne, és important que aquests coneguin el funcionament del cervell i com les connexions entre neurones formen aprenentatges estables a través dels axons i les dendrites. També ho és que sàpiguen que els aprenentatges estan interconnectats entre si i funcionen com una mena d’engranatge, en què els nous coneixements queden ancorats i parteixen des dels anteriors. En conseqüència, cal ser coherents amb la teoria i aplicar-ho a la pràctica —a les classes cal connectar els nous aprenentatges amb coneixements establerts que ja saben per tal de donar-los sentit i facilitar la seva interiorització. D’aquesta manera, els estudiants poden millorar el seu procés d’aprenentatge i aconseguir ser funcionalment més intel·ligents, tot pensant en com funciona el seu cervell i el seu pensament.
Aprendre com el cervell aprèn ens fa funcionalment més intel·ligents
D’acord amb Wilson i Conyers (2014), les investigacions mostren que la instrucció explícita en metacognició pot facilitar l’èxit acadèmic. La metacognició és l’habilitat per supervisar el nostre propi pensament i aprenentatge i recolza l’aprenentatge permetent que pensem activament en quines estratègies cognitives poden ajudar a assolir-lo, com hem d’aplicar aquestes estratègies, com podem revisar el nostre progrés i si necessitem ajustar o modificar el nostre procés d’aprenentatge.
Els estudiants que són bons en estratègies metacognitives es fan preguntes com:
- Quins són els meus objectius d’aprenentatge?
- Com aprendré aquest contingut?
- Com confirmaré si és correcte?
- Com encaixa aquest nou contingut en el coneixement que ja tinc assolit?
- Com de bé sé aquest contingut? Puc aplicar aquest nou coneixement a altres àrees o situacions?
Els autors remarquen que, encara que no tots els nens tinguin un pensament metacognitiu de forma natural, tots els estudiants es poden beneficiar d’aprendre com i quan aplicar l’ampli ventall d’estratègies cognitives per supervisar i millorar el procés d’aprenentatge, per mitjà de la instrucció explícita i el coaching en metacognició.
Malauradament, el sistema educatiu actual sol donar més importància a les puntuacions de test estandarditzats que a la motivació dels seus alumnes. A poc a poc, algunes escoles van deixant de banda la importància de la memorització per contestar exàmens de múltiple elecció, per donar pas a l’ensenyament d’estratègies metacognitives que permeten aprendre a desenvolupar el pensament crític i les estratègies d’autocontrol (Tough, 2012; Rieser et al., 2016).
Wilson i Conyers proposen un model de com incorporar l’aprenentatge d’aquestes estratègies dins d’una classe ordinària, basant-se en cinc premisses bàsiques:
- Emfatitzar com els estudiants aprenen i què és el que aprenen.
- Compartir els objectius dels aprenentatges amb antelació, tot guiant els estudiants a plantejar estratègies per supervisar el progrés en el seu assoliment.
- Modelar el propi ús de la metacognició pensant en veu alta: pensar en veu alta ens permet corregir errors que d’altra manera ens podrien passar desapercebuts.
- Afegir passos per motivar l’autoreflexió en els aprenentatges.
- Connectar les estratègies metacognitives que s’estan utilitzant en una matèria amb l’educació i carreres futures dels estudiants.
Un sistema educatiu on els estudiants són creadors actius del seu propi coneixement, a mesura que aprenen habilitats i estratègies per supervisar i modificar el seu pensament, fomenta la creació d’unes bases estables per a la motivació per l’aprenentatge, una comprensió més profunda del món i un pensament més eficient (Wilson & Conyers, 2014; Rieser et al., 2016).
Artícles de referència
Rieser, S., Naumann, A., Decristan, J., Fauth, B. i Büttner, G. (2016). «The connection between teaching and learning: linking teaching quality and metacognitive strategy use in primary school». British Journal of Educational Psychology 86 (4), 526-545.
Wilson, D. i Conyers, M. (2018). Building a metacognitive classroom. George Lucas Educational Foundation: https://www.edutopia.org/article/building-metacognitive-classroom.
Wilson, D. yConyers, M. (2014). «The boss of my brain». Educational Leadership 72 (2), Additional online content.
Tough, P. (2012). How children succeed: Grit, curiosity, and the hidden power of character. New York: Houghton Mifflin Harcourt.
