BarcelonaImagineu per un moment que us posen davant un cartell amb la paraula "cocodril" i us demanem que mentre la mireu no llegiu la totalitat de la paraula, no li atorgueu un significat a aquest conjunt de lletres disposades en un ordre determinat. Difícil, oi? Llegir és, per a la majoria de nosaltres,una tasca automàtica una vegada que es consolida l'habilitat lectora. Però per a una part de la població, aquesta automatització inconscient i eficaç és un veritable repte. I suposa, per a milions d'estudiants, desafiaments constants tant a nivell acadèmic com emocional.
La dislèxia és una dificultat específica d'aprenentatge d'origen neurobiològic. Es caracteritza per dificultats en el reconeixement precís i fluid de les paraules i per problemes de disortografia i de descodificació. Aquestes dificultats provenen d'un dèficit en el component fonològic del llenguatge que és inesperat en relació amb altres habilitats cognitives i condicions d'ensenyament donades a l'aula. Les conseqüències o els efectes secundaris es reflecteixen en problemes de comprensió i experiència pobre en el llenguatge imprès que impedeixen el desenvolupament del vocabulari (Lió, Shaywitz, i Shaywitz, 2003). Així mateix, es tracta d'una dificultat que té una prevalença que oscil·la entre un 5-15% dels nens en edat escolar, depenent de la llengua i la cultura (APA, 2014).
La prevalença de la dislèxia, així com el seu impacte sobre les esferes acadèmiques i emocionals i la seva persistència al llarg del temps (Suárez-Coalla i Cuetos, 2015), justifiquen la necessitat de dissenyar intervencions eficaces que ajudin els nostres estudiants a millorar les habilitats compromeses en el llenguatge.
La investigació sobre l'efecte dels tractaments ha anat progressant des d'una postura de validació i suport empíric fins a la seva formulació com un model de pràctica basada en l'evidència. L'àmplia proliferació de tractaments des de disciplines com la psicologia, la logopèdia i la pedagogia existents en l'actualitat exigeix un control de la qualitat dels mateixos, és a dir, dels seus efectes. Així mateix, la importància del mètode científic com a mitjà idoni per detectar els programes psicoterapèutics més efectius i els mecanismes psicològics a través dels quals actuenés inqüestionable. No obstant això, el coneixement dels resultats de la investigació empírica i la seva integració posterior en la pràctica del professional no arriba a consolidar-se del tot.
A més d'una intervenció de qualitat, els estudiants amb dislèxia s'han de poder beneficiar d'adaptacions a l'aula que prevegin les seves dificultats i els permetin demostrar les seves competències en el domini i l'adquisició dels coneixements assenyalats en el currículum escolar. Referent a això, un estudi realitzat per Echegaray-Bengoa i Soriano-Ferrer (2016) mostra que els estudiants de Magisteri i mestres amb experiència, fonamentalment dels EUA i del Regne Unit, tenen alguns coneixements correctes al voltant de la dislèxia, però també tenen creences errònies sobre la mateixa, entre les quals destaquen: a) la majoria dels professors pensen que la dislèxia és el resultat d'una mala percepció visual i no un dèficit de processament fonològic (Allington, 1982; Bell, McPhillips i Doveston, 2011; Washburn et al., 2011a, b); b) que les inversions de lletres o paraules són el criteri més important en la identificació de la dislèxia (Wadlington i Wadlington, 2005; Washburn et al., 2014); c) la gran majoria dels professors indiquen que les ulleres/làmines de colors ajuden en el tractament de les persones amb dislèxia (Washburn et al., 2011a, b); d) que les persones amb dislèxia generalment presenten les mateixes característiques amb graus similars de severitat (Wadlington i Wadlington, 2005); e) que la dislèxia no és hereditària (Wadlington i Wadlington, 2005), if) que els nens superaran la dislèxia o que la dislèxia pot curar-se (Washburn et al., 2014). Aquests autors recullen també el fet que existeixen llacunes significatives de coneixements sobre els diferents constructes lingüístics (per exemple: fonologia, fonètica, sintaxi i morfologia).
Davant la justificada necessitat d'una intervenció rigorosa a partir d'un coneixement veraç i empíric de la dislèxia, amb la finalitat d'aquesta necessària evidència empírica, Trivium celebra en aquestes dates el seu primer any de recopilació de dades a partir de les intervencions dels professionals del nostre equip. Aquest projecte, que ja té una traçabilitat(http://trivium.cat/importancia-la-practica-basada-levidencia-logopedia-psicologia-i-pedagogia/),busca contrastar les nostres intervencions a favor de l'efectivitat oferta als nostres estudiants per maximitzar els beneficis i mostrar la rigorositat de les intervencions del nostre equip professional. Una intervenció per tractar la dislèxia hauria d'estar recolzada per dos elements: el primer és un model o explicació teòrica de les causes els o factors implicats en la dislèxia i que expliqui com la intervenció aconsegueix les millores que es proposen. El segon element que dóna suport a una intervenció per a la dislèxia és una comprovació, al més rigorosa possible, de la seva eficàcia. El compromís de la nostra institució es defineix així a partir d'aquests dos elements.
Els mètodes fonològics d'intervenció en la dislèxia, és a dir, aquells en què es combina l'entrenament en habilitats fonològiques amb el coneixement de les lletres i la pràctica de la lectura, estan àmpliament recolzats per la investigació (Ripoll i Aguado 2014). Diverses síntesis de les millors evidències realitzades fins a la data coincideixen a assenyalar que les intervencions centrades en les habilitats fonològiques i en les correspondències entre lletres i sons resulten eficaces en la intervenció en alumnat amb dificultats d'aprenentatge de la lectura (Slavin, Lake, Davis i Madden, 2009; Snowling i Hulme, 2011; What Works Clearinghouse, 2010). Pel que fa a la forma d'organitzar les intervencions, s'ha destacat l'eficàcia de la tutorització individual (Slavin et al. 2009) i del treball en petits grups, especialment de tipus cooperatiu (Promising Practices Network, 2003, 2013; Slavin et al. 2009; What Works Clearinghouse, 2012).
En aquest sentit, la intervenció de Trivium vertebra el seu eix d'actuacions entorn de l'entrenament de les competències següents:
- Consciència fonològica: es treballa la consciència lèxica, la consciència sil·làbica, la consciència fonèmica, l'associació entre el grafema i el fonema i l'adquisició de vocabulari.
- La fluïdesa lectora: amb el treball de les rutes lèxica i fonològica, la lectura repetida, la lectura assistida o modelada i la lectura accelerada.
- La comprensió oral a través d'exercicis de reconeixement, selecció, interpretació, anticipació, inferència i retenció.
- La comprensió lectora en els seus tres nivells: literal, inferencial i valorativa.
- L'escriptura amb exercicis d'ortografia, expressió escrita i grafisme.
Així doncs, la intervenció desenvolupada en el nostre centre per tractar la dislèxia suposa un conjunt heterogeni de pràctiques (exercides individualment o en grups reduïts de dos estudiants) basades en els mètodes d'ensenyament de la lectura i les aportacions de la psicolingüística gràcies al descobriment de la relació entre dislèxia i habilitats fonològiques.
Un dels objectius de la recentment creada Associació Institut Trivium Formació és eliminar les creences errònies o l'efecte d'ampliació d'informació errònia, no basada en evidències científiques, que gira al voltant de la dislèxia. Aquest tipus de creences afavoreixen que prevalguin mites com el de les lletres invertides i els problemes de lateralitat com a trets centrals i definitoris de la dislèxia. Per aquest motiu, i tal com veníem fent, seguim apostant per una formació per a aquells professionals de l'àmbit de l'educació que vulguin veure reforçats o consolidats els seus coneixements i destreses per a l'atenció a les característiques d'aprenentatge dels estudiants amb dislèxia. No es pot oblidar que la intervenció en dislèxia convida a un treball en equipen què els factors contextuals (escola, família i institucions professionals) donen suport i garanties d'èxit a les accions encaminades a la millora d'aquestes dificultats d'aprenentatge.
