Trivium

Trivium

DISCALCÚLIA

Quan 2+2 no són 4

DISCALCÚLIA - Il·lustració Zoom

DISCALCÚLIA - Il·lustració / Edgar Gonzàlez

INTRODUCCIÓ
Utilitzem el terme discalcúlia del desenvolupament per referir-nos a un trastorn específic sobre dificultats en el processament numèric i el càlcul i que acostuma a manifestar-se en nens i nenes amb una capacitat intel·lectual normal i amb un nivell educatiu adequat. Té una base neurobiològica i probablement genètica, tot i que encara no s’han especificat els patrons de risc. La seva prevalença és equivalent a la de la dislèxia (Shalev, 2004), tot i que a la pràctica s’observa que el seu diagnòstic és menys freqüent. Acostuma a manifestar-se comòrbidament amb altres trastorns del neurodesenvolupament, com la dislèxia (17%), el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (26%) i algunes alteracions cromosòmiques.
Els últims estudis indiquen que en la discalcúlia hi ha una alteració del sentit numèric, considerada com una habilitat innata que permet quantificar els elements del nostre entorn. Ens permet calcular “aproximadament” un nombre d’objectes i distingir entre “molt” i “poc” (Cordes i Brannon, 2008). A partir d’aquestes competències quantitatives bàsiques es van construint un conjunt de capacitats numèriques més complexes, com per exemple associar números amb paraules, traçar la grafia d’una quantitat o llegir i traduir números.

SIGNES D’ALERTA
Podem sospitar de discalcúlia, en general, quan hi ha un decalatge significatiu entre el coeficient intel·lectual i el processament numèric segons l’edat, i en particular, quan el nen mostra algun d’aquests símptomes:
- Utilitza molt els dits per comptar.
- Té moltes dificultats per comptar cap enrere.
- Li resulta molt complicat fer càlculs aproximats.
- Li costa molt manipular xifres grans, com centenes o milers.
- Mostra problemes per saber quina operació s’ha d’aplicar per resoldre un problema.
- Li resulta molt difícil memoritzar les taules de multiplicar, sent possible que les oblidi d’un dia per l’altre.
- Té errors de transcripció, com per exemple quan ha d’escriure números dictats.
- Acostuma a dedicar molt de temps i esforç a fer els deures en les àrees de matemàtiques sense obtenir resultats positius.
- A mesura que passa el temps és freqüent que es manifesti ansietat o bloqueig cap a les tasques matemàtiques, ja que existeix sensació de fracàs.
Quan apareixen simultàniament alguns d’aquests signes és recomanable acudir a un especialista perquè s’estableixi una valoració i un programa d’intervenció específica.

AVALUACIÓ I DIAGNÒSTIC
Atès que en el processament numèric hi intervenen diverses funcions, l’avaluació de la discalcúlia és complexa. Es tracta d’un diagnòstic clínic que ha de constar de:
- Un estudi neuropsicològic: valoració de les àrees cognitives implicades en l’aprenentatge i, en particular, en el càlcul. També es poden integrar diferents escales de comportament per a la família i per a l’escola.
- La capacitat intelectual: a través d’una escala d’intel·ligència.
- Valoració de les funcions atencionals i executives.
- Valoració de les funcions visuoconstructives i visuoperceptives.
- Estudi de la lectura i l’escriptura.
- Estudi de les capacitats numèriques.

INTERVENCIÓ NEUROPSICOLÒGICA I PSICOPEDAGÒGICA
Per tal de rehabilitar les àrees amb dificultats cal treballar des d’un abordatge multimodal que millori el coneixement del sistema numèric, consolidar la línia numèrica mental, consolidar el sistema decimal, entendre els conceptes d’unitat, desena i centena i comprendre les operacions bàsiques.
És imprescindible la intervenció global, incloent-hi el suport de la família i el de l’escola, no només el suport extern. Les demandes metodològiques respecte a les adaptacions escolars poden ser:
- Donar més temps extra en la ressolució d’exercicis.
- Facilitar estratègies externes que facin les matemàtiques menys abstractes.
- Prioritzar l’ús de material concret multisensorial, experimental i vivencial.
- Utilitzar fulls quadriculats per facilitar la ubicació espacial dels números.
-Proposar models o esquemes que facilitin la resolució dels problemes.
- Evitar distraccions reduint la quantitat d’exercicis en un mateix full, marcant en diferents colors les diferents operacions, etc.
- Fomentar la revisió per tal tal d’evitar errors.

Resum d’un capítol del llibreLa neuropsicologia infantil en l’àmbit educatiu
A. Sanguinetti i J. M. Serra Grabulosa