Quan n'hi ha massa
-
Tenir molta llet seria el somni de moltes mares, però cal vigilar el que es desitja perquè sovint el que pot semblar un regal meravellós i preciat pot ser un malson!
Una consulta habitual de les mares és saber què poden fer per tenir més llet, i ja vam la setmana anterior de la falta de llet. Tenir-ne més és practicament el que totes voldiren menys un grup de mares que pateixen el que reprsenta tenir massa llet. Elles pateixen el que anomenem hipergalàctia.
Parlem d'hipergalàctia per referin-nos a un excés en la producció de llet, a la que la criatura no pot possar-hi remei. I a què es deu aquest excés de producció? La lactància materna funciona mitjançant un delicat equilibri hormonal ( em sembla que ho repetit 100 vegades) que ha de funcionar com un rellotge perquè tot vagi bé, qualsevol desajust causa dificultats.
Quan la glàndula mamària fabrica massa llet es deu fonamentalment a aquests factors.
Hormonals:
- La Síndrome de Ovaris poliquístics pot produir hipergalactia en un 3% de mares que ho pateixen.
- Hiperprolactinèmia: La hiperprolactinemiaés l'augment dels nivells de la prolactinaen sang, això pot ser degut a diverses causes.
- Problemes de tiroides: poden causar tant producció de llet com a falta d'ella. La TSH (l'hormona estimulant de la tiroides) i la prolactina es segreguen en el mateix punt de la hipòfisi. Així que de vegades, quan s'eleva la TSH, la prolactina s'eleva per simpatia i hi ha producció de llet fins i tot en homes o sense embaràs.
Nadons amb dificultats de succió:
- Normalment el cos matern respon a les dificultats de succió del nadó produint poca llet. Però hi ha casos, especialment en mares que ja han donat el pit anteriorment, en què el cos reacciona fabricant massa llet. El cos no entén bé quina és la demanda del nadó i per evitar que el nen es quedi sense llet la fàbrica en excés.
Encara que pugui semblar que tenir molta llet pot és una sort, aquest excés de producció acostuma a ser molt incòmode per a les mares que ho pateixen. La hipergalàctia causa dolor i malestar a les mares ja que el pit està inflamat, dur i a més degota constantment. Es produeixen obstruccions de repetició ( que es poden transformar amb certa facilitat amb una mastitis) per l'acumulació de llet i la lactància es torna molt complicat i incòmode. Pels nadons tampoc és fàcil, lluny d'estar còmodes al pit es solen mostrar irritables i nerviosos ja que l'excés de llet que les seves mares produeixen els causes dificultats de succió i de vegades ennuegament, és com si ens donessin de beure en porró i no poguéssim parar a qui ens el dóna i ens veiéssim obligats a empassar per no ofegar-nos. Lluny de ser agradable es converteix en un malson.
Quan la situació es produeix per causes hormonals és difícil trobar una solució senzilla i cal comptar amb l'ajuda amb un bon endocrí que valori la situació mitjançant analítiques hormonals i faci un bon seguiment.
En el cas del SOP hi ha ginecòlegs que recepten pastilles anticonceptives perquè la producció de llet es redueixi una mica i intentar així normalitzar-la.
En el cas de ser una hipergalàctia per dificultats de succió el millor és anar a un grup de suport a la lactància, amb una llevadora formada o buscar una IBCLC que pugui valorar mare i nadó i oferir solucions necessàries en cada cas: modificar la postura, valorar el tel lingual del nadó, mostrar tècniques de compressió per frenar la sortida de llet... Les mares per part seva poden intentar buscar postures on el seu cos quedi reclinat cap enrere i el seu nadó totalment sobre del seu cos, d'aquesta manera la llet surt amb més dificultat i el nadó pot regular millor la succió i la deglució de la llet.
Així que com tot a la vida la mida justa és la bona!
