Ahir vam parlar en una entrada especial del què ha passa amb la Habiba i la seva criatura. Però això no s'ha acabat!
Escric això diumenge a les18 hores, he estat tot el dia ficada al Facebook, tot el dia intentant coordinar juntament amb mil persones més la manera d'actuar i d'aconseguir en primer lloc que la nenasigui retornada a la seva mare.
Poc a poc he sortir del xoc inicial i he pogut començar a valora els fets. El més greu del cas, com sempre,és que patim les decisions de qui suposadamentha de vetllar per nosaltres. S'ha esgrimit que la lactància de la nena era caòtica i per aquesta raó calia deslletar-la.
El terme "caòtica"demostra un cop més els perjudicis, la manca d'informació i la ignorància d'aquestes persones. Caòtic, vol dir confús, desordenat... Aquesta és la mirada del que opina que la lactància materna és igual que la lactància artificial, que cal acotar-la a unes hores i unes situacions i que no calperllongar "aquesta situació" més enllà d'un breu temps determinat jaque si no és així escrearà un greu menyscapte a la criatura.
Aquestes opinions provenen dels que relacionen lactància amb sexe, dels que creuen que la lactància és indecent passat uns mesos.
Sé que on acaba la llibertat d'un comença la del altre, però hi ha temes en els que ningú s'hauria de ficar perquè pertanyen a allò més íntim de cada família, de cada mare i de cada nadó. A aquestes alçades de campionat qui pensi que la lactància és maligne ens ho hauria de demostrar amb la ciència a la mà. Els perjudicis, les idees preconcebudes o personals no poden ser tingudes en comte per decidir sobre temes tan delicats.
Fa uns anys quan el Facebook no era el que és ara una mare em va contactar. Aquesta mare estava en procés de divorci i el seu marit va esgrimir que la mare obligava a la criatura, de 2 anys, a mamar. Les autoritats que es van fer càrrec del cas i van decidir que aquella situació era realment perniciosa per la criatura. Van optar per separar-la de la seva mare i així obligar-la a deslletar. I això va ser aquí, a Catalunya i no es va moure ningú, ningú es va exclamar....
He tingut el plaer de parlar amb mares que han passat per centres d'acollida i sincerament m'he esgarrifat. Em comenten que els deslletaments induïts són una pràctica habitual, que arribats a ser punt, sobre l'any de vida de la criatura, les mares són convidades a deixar-ho sota amenaces de ser expulsades del centre i comparant l'alletament amb temes sexuals. No us puc dir qui són aquestes mares perquè tot i ser fora del centre segueixen amb por de ser separades de les seves criatures. Sembla un malson però és la realitat que es viu en alguns d'aquests centres.
Avui en dia i gràcies a les xarxes socials podem fer pressió a qui calgui per intentar modificar aquestes actituds reprovables que van en contra del drets més elementals i que produeixen un clar perjudici a mares i criatures. Estem a anys vista de poder modificar aquests pensaments i idees intoxicades però la lluita ha de començar ara, perquè hi ha més mares com la Habiba, i pel que sembla malauradament que aquests fets només són la punta de l'iceberg.
Sé que la lactància importa poc, i sembla que els nostres governats tenen altres maldecaps en aquestes moments però sé que les dones som poderoses i estic segura que des de el respecte , la serenitat, la raó i la ciència podem començar a modificar aquestes creences infundades que tan mal fan a qui justament més suport, recolzament i ajuda necessita. L'agitació ha de seguir!
Espero que la Habiba aviat tingui amb ella la seva nena, em fa mal al cor imaginar-me a ambdues separadesi privades dela força i l'estimació mútua que s'han de tenir. Signeu la petició pública,adapteu la carta amb el vostre nom i envieu-la, difoneu el tema entre totes les mares que coneixeu. Ha de ser una lluita silent però imparable!
Som-hi!
