Acompanyant els fills/es en els processos de divorci (Part 1)

BarcelonaAbans i durant el plantejament de la separació mares i pares solen tenir molts dubtes sobre com fer-ho de la millor manera de cara als fills/es, ja siguin petits o adolescents. Avui exposaré un tastet del que treballo a les sessions de psicoteràpia o als tallers grupals, eines que permeten afrontar millor aquesta reconstrucció del context familiar.

Per als fills/es sol ser millor que els seus pares es separin, que viure en una llar amb conflictes constants entre la parella que no s’acaben de resoldre i que afecten la convivència. El conflicte entre els pares té una influència més duradora i destructiva sobre els infants que la pròpia separació (Schaffer, H. R. 1994). En la mateixa línia, diversos estudis mostren que els fills que viuen en famílies amb conflictes tenen més problemes d’adaptació i autoestima que els fills de famílies en les que s’ha donat un divorci amb baixa conflictivitat (Amato, Loomis i Booth, 1995; Hetheringtone, 1999). Prendre la decisió de separar-se pot ser molt beneficiosa pels fills si es fa de manera adequada. No hi ha una fórmula màgica que ens faci veure clarament què significa aquest “adequada”, però hem de tenir en compte una sèrie d’aspectes clau que ens ajudaran a que el camí sigui més fàcil i les conseqüències en els fills/es tinguin un menor impacte negatiu:

Al llarg de tot el procés:

1. Fer un bon acompanyament emocional als fills/es.
2. Evitar que presenciïn escenes de conflicte entre els pares.
3. No fer als fills/es partícips del conflicte dels adults.
4. Mantenir el respecte.
5. Donar afecte incondicional als fills/es.
6. Tenir en compte les opinions dels fills, que es puguin sentir escoltats.
7. Mostrar-se disponible.
8. Animar a que preguntin i expressin els seus pensaments i sentiments.
9. Demanar ajuda a un/a professional de la psicologia si es creu que pot ser beneficiós per afrontar millor aquesta etapa.

Abans de comunicar-ho als fills/es i en el moment de fer-ho:

Abans de comunicar-ho als fills/es i en el moment de fer-ho:

1. Elaborar conjuntament un relat de com es donarà la notícia. Quan l’infant o adolescent no tenen explicacions per poder entendre el que ha succeït recorren a suposicions que poden ser falses.
2. Es recomana que es comuniqui unes dues setmanes abans que la separació es faci efectiva.
3. Adaptar la informació que es dona a l’edat que tenen.
4. Manifestar que és una decisió ferma i que no es pot fer res per canviar-la.
5. Tenir ben pensat com serà la vida dels fills, un cop es doni la separació.
6. Comunicar la decisió de la separació amb els dos progenitors presents.
7. Aclarir que ells no són els culpables i que els seus pares els seguiran estimant.
8. Explicar que es seguirà veient als pares i com.
9. Deixar molt clar que es seguiran ocupant d’ell com fins llavors, tot i que els progenitors no viuran junts.
10. Transmetre que ells/es són una de les millors coses que els hi ha passat a la vida i que estan molt contents d’haver sigut parella, perquè han nascut ells/es.
11. Comunicar que és una situació difícil en la que tots plegats hauran de fer esforços per adaptar-se.
12. Etc.

Quan ja s’ha comunicat i es fa efectiva a separació:

1. Mantenir relacions continuades amb ambdues figures parentals (sempre que no hi hagi algun tipus de risc pels menors).
2. Fomentar una bona comunicació entre progenitors.
3. Minimitzar les canvis de vida després de la separació.
4. Establir pautes educatives similars a les dues llars.
5. Mantenir les relacions prèvies amb familiars i amics.
6. Evitar fer servir als fills/es de missatgers.
7. Etc.

En breu publicaré un nou post que aprofundeix en un dels elements clau per donar suport als fills/es: l’acompanyament emocional.

Katia Velar Ceballos

Psicòloga General Sanitària. Àrees infància, adolescència i família.

Especialista en intel·ligència emocional.

http://www.interpersonal.cat/katia-velar/

https://www.iesp.cat/tallers/com-ajudar-els-fills-a-superar-un-divorci/

https://www.facebook.com/katiavelarpsicologia/