Carta d'agraïment a l'escola bressol

Abans de continuar contextualitzo. Fa dos anys i dos mesos exactes que no escric cap article al blog. Acabo de ser conscient d’aquesta magnitud temporal quan he mirat la data de publicació de l’últim post. Resumint molt: en els darrers 5 anys he tingut dues criatures, la meva percepció del temps ha canviat i les hores de dedicació a l’àrea professional també. Ara que la petita finalitza l’escola bressol i el curs vinent començarà a la mateixa escola que el seu germà, sento que vull recuperar espais per donar continuïtat a aspectes de la meva vida que m’agradaven i he deixat de cultivar, un d’ells el meu blog al Criatures. Dit això, començo amb el primer post després de la parada. Respiro fondo... penso que em sortirà fluid. És tan vivencial que només cal deixar que les mans es moguin pel teclat.

Amb aquest escrit vull expressar el sentiment de gratitud que tinc cap a tot un col·lectiu professional, el de les tècniques en educació infantil (TEI), professionals que ens acompanyen i guien en l’educació dels nostres infants en l’etapa 0-6. Focalitzo aquest agraïment cap a un equip professional concret, el de l’Escola Bressol Municipal Tres Turons de Barcelona, on la meva filla petita ha estat des dels 5 mesos fins als 3 anys i en especial cap a la Laia, la seva educadora referent aquests tres cursos.

La Bárbara Fredrickson, una referent mundial en l’estudi de les emocions positives, defineix així la gratitud: "És un sentiment de valoració i consciència del que és positiu i ens envolta. Ens informa d’algun benefici o favor i ens impulsa a correspondre’l. No s’ha de confondre amb la sensació d'estar en deute que sol venir acompanyat d'una sensació desagradable".

Sabem que tenim més tendència a la queixa que a l'agraïment. El nostre cervell és una estructura dissenyada per detectar problemes i intentar resoldre’ls, qüestió primària d’evolució i supervivència de l’espècie. Però també és capaç de posar el focus en allò que està funcionant i que és positiu en la nostra vida. Ara bé, per fer-ho, ens hem d’esforçar una mica més i hem de dirigir-hi la nostra atenció de forma conscient. Les emocions positives duren menys i les processem menys, és a dir, hi pensem menys. Com a exemple, us explico una situació típica que potser heu viscut en algun moment. Ens trobem amb un conegut o coneguda que acaba de tornar de viatge, li preguntem com ha anat i ens respon que li van perdre les maletes a l’aeroport i va trigar tres dies a recuperar-les, que durant dos dies va tenir una forta diarrea que va parar amb aquell medicament que ho atura tot i que quasi perd l’avió de tornada per un embús. "Però en general bé, eh?"

Les emocions negatives són molt útils, perquè ens informen que hi ha alguna cosa que no està anant bé. Una altra cosa és quan estan desregulades o desbordades i el mateix passa en aquest sentit amb les positives. Les emocions són com les melodies i les seves notes, tenen intensitat, freqüència i duració, per això és important tenir-les afinades. Disposem d’estudis que ens indiquen que una gratitud ben afinada és un ingredient indispensable per a una dieta emocional saludable. Afavoreix una millora de les nostres relacions i una reducció del nivell d’estrès (Emmons, R. i McCullough, M. , 2003). Adonar-nos de les coses positives que tenim al voltant i donar-los valor és un factor crucial per al benestar, i si es tracta de persones properes, expressar aquest agraïment pot ser una oportunitat preciosa per compartir.

Una etapa crucial

Tornant a l’agraïment cap a les TEI, ens acompanyen en l’educació dels nostres infants en un dels cicles més sensibles per a la neuromaduració del cervell. Tal com ens diu el neurocientífic David Bueno, és l’etapa més crucial per a la vida d’una persona, ja que s'hi fonamenten les bases de la nostra personalitat. Si voleu consultar la rellevància de l’etapa evolutiva fins als 3 anys, al final del post us comparteixo un enllaç a un document del mateix David Bueno en què ens explica què aprèn el cervell dels 0 als 3 anys. Les TEI tenen una gran responsabilitat en la cura d’aquest període tan sensible per al desenvolupament humà i com a tal se les ha de reconèixer. Una bona intervenció en aquesta etapa educativa facilita les següents. A nivell social hi ha una tendència a pensar que deixem als infants a les escoles bressol, allà els cuiden i au. Per sort, anem millorant i augmenta la consciència de la importància que tenen aquests espais i la bona feina que fan amb projectes pedagògics ben treballats que fomenten el desenvolupament de competències cognitives, emocionals, artístiques, motrius, etc.

La meva segona filla va començar el primer any d’escola bressol (infantil 0) en plena pandèmia, al setembre-octubre del 2020, a la classe lila. La calidesa amb la qual ens van acollir va ser molt reparadora. Érem famílies que teníem bebès que veien moltes cares amb mascaretes, famílies en dol per la mort d’éssers estimats, dones que hem estat tancades a casa durant l'embaràs amb la sensació d’incertesa, que hem parit amb mascareta, envoltades de professionals sanitaris amb mascareta, sense tenir la parella al costat, que les seves famílies i amics han trigat a poder abraçar els bebès i amb unes criatures que el primer referent que no era de la família nuclear, era una persona amb mascareta. Acollir-nos havia de suposar un esforç extra perquè arribàvem en una situació inusual, però també les educadores tenien les seves pròpies vivències personals. Sento un profund agraïment des d’aquest primer any fins al tercer cap a la Laia i l’equip dels Tres Turons: la calma transmesa en el període d’adaptació, el respecte als diferents ritmes dels infants, els projectes pedagògics per al foment de l’autonomia, la sensibilitat artística, el gaudir amb la lectura, la música, la dansa, el joc lliure o estructurat, etc. L’amor amb què ens van acollir a nosaltres i als infants, quin bàlsam en aquella època (i en qualsevol moment). També l’accessibilitat en la consulta de dubtes, la comunicació fluida dels progressos, les activitats de grup i per afavorir la seguretat, el sentiment de pertinença i benestar que la meva filla transmet cada vegada que ens explica coses amb aquesta freqüent intro: "Jo a la meva escola...” I això al llarg de tres cursos. Com a societat hauríem de donar el valor que es mereix al tresor que suposa tenir un equip de professionals que ens acompanya i facilita l’educació en aquests primers anys de vida dels nostres infants.

Gràcies estimades, us ben asseguro que teniu un lloc etern al meu cor!

Referències:

• Bueno, D. (2019). Què aprèn el cervell dels infants dels 0 als 3 anys. Destil·lats d’Educació 18. Diputació de Barcelona. Disponible a: https://www.diba.cat/documents/94105123/275045208/D18_cervell_infants.pdf/8834ed40-dad2-4068- 9033-239e04fbe809
• Emmons, R. A., & McCullough, M. E. (2003). Counting blessings versus burdens: An experimental investigation of gratitude and subjective well-being in daily life. Journal of Personality and Social Psychology, 84(2), 377–389. https://doi.org/10.1037/0022-3514.84.2.377
• Fredrickson, B. (2009). Vida positiva. Bogotá: Norma.