Legitimació emocional

Una manera d’ajudar als infants a afrontar els seus sentiments és la legitimació emocional. Consisteix en reconèixer, posar nom i validar el que senten, ho acceptem i ho respectem. Si ho fem l’infant sent que estem connectant amb ell, que l’entenem i això el pot ajudar a regular i poder expressar millor allò que li està passant. Els sentiments són vàlids, en tot cas sobre el que hem d’incidir és sobre els comportaments que generen.

El contrari a legitimar és negar els seus sentiments, fet que fa que l’infant senti que la seva vivència emocional no és adequada. Les conseqüències poden ser diverses en funció de la personalitat de cada infant, de la situació en la qual s’invaliden les emocions, la freqüència amb què es doni aquest tipus de resposta, etc.

Conseqüències de no legitimar emocions:

1. Generem inseguretat, ja que li estem transmetent que no ha de sentir com ho fa.
2. Augmenta la intensitat del sentiment viscut i dificulta la regulació d’aquest.
3. Reprimeix l’expressió d’aquest sentiment.
4. Tanquem la comunicació. Si l’altre sent que no hi ha empatia, probablement no ens vulgui explicar més coses. 

Com podem legitimar?

Ho veurem més clar amb exemples pràctics de què seria legitimar i que no:

Situació: No m’estimo la Júlia (germana petita).

No legitimar: Doncs sí que te l’has d’estimar, és la teva germana.

Legitimar: Entenc que a vegades pot ser una mica pesat quan la teva germana plora a les nits o quan t’agafa les joguines, això t’enfada una mica, oi?

Situació: No vull anar a fer pipi al lavabo! No vull!

No legitimar: Vinga va, que no has de tenir por.

Legitimar: A vegades anar al lavabo pot fer una mica de por, és una cosa nova i hem d’anar aprenent a anar-hi i veure que no ens passa res dolent.

Situació: M’han renyat a la classe (ens ho diu plorant).

No legitimar: Alguna cosa hauràs fet.

Legitimar: Ostres, et veig força trist/a. Vols que en parlem?

Situació: En Marc m’ha tret la joguina i li he donat un cop de puny.

No legitimar: Ja saps que no es pega.

Legitimar: Entenc que t’hagis enfadat, t’ha tret una cosa que tu volies, però podries pensar una altra manera de respondre millor? (Li oferim la possibilitat de que siguin ells/es mateixos/es els que generin la resposta).