Publicar fotos dels fills/es petits a les xarxes
Després de les vacances d’estiu veient com, dia rere dia, mares i pares publiquen fotos a les xarxes lluint als seus fills/es, una vegada més, m’ha vingut al cap la responsabilitat que tenim sobre la petjada digital que deixem quan compartim una foto seva. Imagineu-vos fins on arriba el fenomen, que ja tenim el clàssic anglicisme acabat en –ing que defineix aquest tipus de comportaments: el sharenting, una barreja entre share que vol dir compartir i parenting que vol dir criança.
Segons un estudi publicat per AVG i al que es fa referència en diferents mitjans, s’han analitzat dades sobre les fotos que mares i pares pengen dels infants en 10 països diferents, entre ells l’Estat Espanyol. Les dades fan temor: el 81% dels infants menors de 6 mesos tenen presència a Internet i el 23% ja hi és inclús abans de néixer, quan es pengen aquelles fotos d’ecografies en les que els nonats surten “tan macos” i ja es comencen a treure semblances. En la mateixa línia, tal i com recull un article publicat per la UOC, tenint en compte un estudi fet al Regne Unit, es publiquen unes 200 fotos per any i infant, per tant, si fem números, quan tingui 10 anys podrà tenir unes 2000 fotos a les xarxes, tota una barbaritat.
Ens pot semblar que el nostre infant de 4 anys amb banyador, a la festa de l’escuma i fent contorsionisme és la cosa més cuqui del món, però potser a ell/a quan sigui gran no li agrada que aquesta foto estigui accessible i també hem de pensar en els riscos que hi ha segons a les mans que arribi, tant en el present com en el futur. Des del meu punt de vista, els hi estem robant el seu dret a la intimitat. Ja s’han donat casos de fills/es adolescents que han tingut conflictes amb els iguals per fotos que els seus pares han penjat a les xarxes.
Penseu per un moment quan els vostres amics a l’adolescència (fora de l’era digital) entraven a casa i reien de la clàssica foto de la comunió, o d’aquella foto en la que surts amb la cara plena de xocolata, o en la que portes una disfressa de pastanaga que tu mai hauries triat. Doncs ara traslladeu això a que aquestes fotos les poden tenir a l’adolescència els vostres amics, en principi cap problema, però la dificultat pot sorgir quan aquestes fotos es mouen entre els companys i companyes de classe, institut, barri, etc. i es fan servir per fer burla del teu fill/a, fins al punt d’afavorir episodis de ciberbullying.
Per què hi ha mares i pares que no paren de penjar fotos?
El que observem que passa és que generalment les fotos amb infants que es pengen tenen una bona càrrega de clics al m’agrada i això són petits “chutes” de dopamina, un neurotransmissor associat al sistema cerebral de recompensa i que proporciona pics de plaer, també és un dels neurotransmissors que augmenta quan es consumeix cocaïna. Permeteu-me el to, però és que ens estem convertint en una societat yonki dels m’agrada, sense importar-nos les conseqüències.
Com amb moltes coses a la vida, es tracta d’educació i en aquest cas d’educació emocional i digital, per una banda cal tenir empatia amb els fills/es i respectar la seva intimitat i per l’altra, saber avaluar els riscos que té penjar fotos d’infants a Internet.
Si tot i això decideixes penjar alguna foto dels teus fills i filles:
- Pensa en el seu futur, un cop pujada aquesta foto pertany ja a moltes altres persones. Amb un clic poden arribar a donar la volta al món.
- Intenta que no es vegi la cara dels menors i que no vagin sense roba (sembla bàsic, però si doneu un cop d’ull a les xarxes veureu que no ho és tant).
- No etiquetis amb noms ni geolocalitzis les fotos.
Katia Velar Ceballos
Psicòloga General Sanitària. Àrees infància, adolescència i família. Especialista en intel·ligència emocional i mediació de conflictes.
Formadora en desenvolupament de competències emocionals.
https://www.facebook.com/katiavelarpsicologia/
