Personetes Creatives

enric bastardas

(Super)poders

i més

Parlem de coses importants. De les de veritat. Aquelles coses per les quals val la pena llegir un post. Dels llargs. O no tan llargs. Parlem de superpoders.

I ara no em digueu que mai no us heu preguntat quin superpoder us agradaria tenir. És allò que se'n diu "Somniar despert" o "Fer volar coloms". És estar una estona sense fer res més que imaginar-te que tens la possibilitat d'adquirir un superpoder. Si poder ja és molt, imagina't superpoder. La hòstia.

L'altre dia estava mirant un monòleg a Netflix. Procrastinant. Preparant cursos. Tot al a la vegada. I l'escena anava així:

"A tu quins 3 superpoders t'agradaria tenir?"- li diu un.

I l'altre contesta (NOTA: era negre i és rellevant per la broma):

"El primer, poder volar. El segon, tenir una força sobrehumana, perquè sino, volar només em serviria per escapar-me, i el tercer, que les bales no em facin mal. Per allò de la policia i tal". Em vaig fer un fart de riure. Molt bona!

I avui, anàvem tots 4 al cotxe. Acompanyàvem el Martí i el Nil al bus de Fonollosa. I per fer més amè el viatge els pregunto:

"Nens, quin superpoder us agradaria tenir i perquè?".

El Nil estava mig adormit. O mig empanat. I no ha contestat. Però el Martí...ai, el Martí...

Ens diu que no ho sap i jo, que li començo a donar pistes...

"Martí...i volar?" "No, papa, que puc caure i fer-me mal"-diu (NOTA: millor combinat amb el superpoder de no fer-se mal).

"I ser invisible (Un clàssic)?" "No, perquè no hi veuria i no em serviria de res" (NOTA: li he d'explicar en què consisteix exactament aquest superopder per quan pugui triar...).

"I ser super fort?" "No, papa, perquè quan volgués obrir una porta la trencaria" (NOTA: la potència sense control no serveix de res").

"I no fer-te mai mal?" "Noooooo, perquè sino sento mal em podria morir si em faig un tall!" (NOTA: No és el mateix no fer-se mal que no sentir dolor").

"Bé, i ser super intel.ligent?" "Tampoc, seria molt avorrit fer els deures"- m'etziba. (NOTA: Utilitzar aquesta resposta per quan em digui que no vol fer els deures).

Ostres, tenia una "pega" per tot. Per tots. I m'ha fet adonar d'una cosa. Que, potser, massa vegades, ens fa falta un superpoder...

El de "volar", el de "fer volar la imaginació", el de "Tot s'hi val", el d'apartar el nostre crític intern. D'allunyar-lo. De permetre'ns somniar desperts. Primer volem, i després ja aprendrem a caminar. Primer volem, i després ja aprendrem a caminar...

Ostres, m'agrada, m'ha quedat una frase ben bonica:

"Primer volem, i després ja aprendrem a caminar".

Vaig a posar-la maca al Canva. Volem. Volem?

(Super)poders Zoom

(Super)poders / enric bastardas