Les vides que no he viscut vs Les vides que visc.
De vegades penso massa, ho reconec. De vegades dono massa voltes a les coses, ho reconec. De vegades ho faria tot, ho reconec.
De vegades tinc la sensació que em falta vida per fer tot el que vull fer. Hi ha dies que m'agradaria tenir set o vuit consciències en set o vuit universos diferents per poder fer-ho tot sense excloure res. Temps infinit. De fet, parar el temps també molaria...
És la part limitant de la curiositat. Tantes ganes de fer. De no fer. D'aprendre. D'estar. De ser. De disfrutar. De compartir. D'estar sol. D'estar acompanyat. De sortir. De quedar-se. De veure. D'escoltar. De sentir. De tocar. D'olorar. De llepar (sí, sí, de llepar també). Tantes ganes de tot que quan me'n vaig a dormir m'han quedat unes quantes coses pendents.
Disfruto. Sóc conscient del temps. Del que tinc. Del que tenim. Del que no tindrem. Per trobar l'equilibri entre fer i no fer. Entre avui i demà. I demà passat.
Disfruto. Molt. De tot el que faig. De fa uns dies cap aquí poso consciència en tot el que faig. Cada moment. Amb consciència em fa l'efecte que tot dura més i és més intens. I ho recordo molt mé. Vaig d'"anclatge" a "anclatge" i "tiro porque me toca".
Disfruto. Moltes vides en una. Cada moment és una vida. Cada aspecte és una vida. Una vida diferent. Que suma. És com tenir molts "jos". Tots a punt de viure. Tots amb el seu espai. Sense trepitjar-se (de vegades...).
Disfruto. Llevant-me. Fent l'entrepà del Martí i del Nil. Despertant-los tocant la guitarra. Amb calma. (NOTA: No recordo els matins que fa que no em poso nerviós, ni els crido, ni els apreto,...). Disfruto. Anant a fer formacions, tallers i xerrades. Gestió Emocional. Comunicació. Educació Digital. Nois i noies d'ESO. Gent gran a l'Aula Senior. Gent que treballa. Gent que, circumstancialment, no treballa. Coneixent gent nova. Preparant els cursos. Voltant per Catalunya. Dinant sol. Dinant com qui no vol la cosa, acompanyat de la Mariona, sense els nens. Tocant la guitarra. Tocant la bateria. A punt per començar amb el baix. Mirant sèries. Sol. Acompanyat. Adormint-me al sofà. Sopant qualsevol cosa amb una copeta de vi i recordant el dia mentre espero que la Mariona acabi d'adormir els nens. Abraçant el Martí i el Nil molts i molts segons. Més de 20. Segur. Recarregant piles. Abraçades fortes. D'apretar. De cara contra cara. De "mmmmmmmm..." Anant a dormir pensant que demà molarà, que avui ha molat i que ahir va molar.
Disfruto. I, de vegades, només, de vegades, penso en les vides que no he viscut. I, llavors, les visc. totes. "Les vides que no he viscut" no va amb mi. Fa més per mi "Totes les vides que visc". M'agrada més. Prefereixo que me'n sobrin que no pas que me'n faltin Acumular-ne. Com si tingués un "Síndrome de Diògenes vital". Acumular vides. Com a concepte. M'agrada.