Avui llegia un article de la Teresa Terrades, compartit per Edbuilding, amb qui tinc la sort de col.laborar des de fa un temps, i m'ha fet pensar. El titular deia "Amb qui estaves el dia que vas aprendre?" I, ho torno a dir, m'ha fet pensar. I a mi, m'agrada molt pensar, i fer pensar, molt moltíssim. Trobo que pensar és el pas previ a actuar. M'agrada seguir aquest ordre: Pensar-actuar o repensar-actuar. I sentir, sobretot sentir, però sentir està inclòs en el pensar i en l'actuar. Ho considero transversal... I de cop he pensat com contestaria la pregunta. I m'he adonat de 3 coses. La...

De vegades penso massa, ho reconec. De vegades dono massa voltes a les coses, ho reconec. De vegades ho faria tot, ho reconec. De vegades tinc la sensació que em falta vida per fer tot el que vull fer. Hi ha dies que m'agradaria tenir set o vuit consciències en set o vuit universos diferents per poder fer-ho tot sense excloure res. Temps infinit. De fet, parar el temps també molaria... És la part limitant de la curiositat. Tantes ganes de fer. De no fer. D'aprendre. D'estar. De ser. De disfrutar. De compartir. D'estar sol. D'estar acompanyat. De sortir. De quedar-se. De veure....

Ahir va arribar el Nil de les colònies, de Juneda, i (em) va portar un pa, molt bo, fet per ell, encara que me'l va vendre molt malament dient-me que era molt dur. Jo no sé si era el pa o el Nil, però jo el vaig trobar molt bo. Oli, sal, fuet i mig sopar fet. Ahir va arribar el Nil de les colònies, de Juneda, i (em) va portar una bresca. Us juro que he hagut de buscar si existia la paraula. Em sonava però no sabia si era correcta. Mel. I pol.len. Amb tot l'amor la va portar. No m'agrada la mel però no se'm va notar, gens ni mica. Em va encantar. Es va vestir d'apicultor i (em) va portar...

He buscat definicions i no n'hi ha cap que m'acabi de fer el pes. En canvi, la paraula, m'encanta. "Complicitat", sona molt bé. Fa bona pinta. Em posa de bon humor. I encara més, mola! Penso que crear complicitat amb algú dona força a la relació amb aquest algú, i si aquesta és amb els fills, encara més! Sentir que es crea complicitat amb els fills és bonic, és màgic. Genera mirades i comunicacions no verbals precioses. De fet, moltes vegades no calen paraules. Quan hi ha complicitat no calen paraules, calen mirades. I ja està, queda tot dit, o mirat. M'agrada crear complicitats amb el...

Hi ha una cosa que em fascina dels nens i nenes. En general. I del Martí i del Nil. En particular. És la innocència. És aquella qualitat que moltes persones perdem quan ens fem grans. O és que ens fem grans perquè perdem la innocència? Ara no ho tinc clar... El que tinc clar és que, a mesura que vas creixent vas perdent la innocència. Deixes de creure coses per buscar-ne les raons per les quals passen. Deixes de meravellar-te. Deixes de sorprendre't. I tot perquè? Perquè busques les causes. Les raons. Inconscientment busquem deixar d'encuriosir-nos. Allò que ens fa nens i nenes. "Que...

Aquella extranya relació entre expectatives i realitat. Pròpies i alienes. Les del pare i la mare i les de les filles i els fills... Les del pare amb el pare. Les del pare amb els fills. Les dels fills amb els fills. Les dels fills amb el pare. Les de la mare amb la mare. Les del pare amb la mare. Les de la mare amb el pare. Les del pare amb les filles. Les de la mare amb les filles. Les de les filles amb el pare. Les de les filles amb la mare. I canvieu pare, mare, fills i filles, pels vostres noms i ja teniu aquí totes les expectatives a gestionar. Expectatives. La gestió de les...

Avui una definició gràfica de la paraula germans. I tu, què hi veus? Deixa'm un comentari, va!

Com a pare, el petó de després de les colònies és una de les coses mès boniques que et pot passar. Veure l'abraçada entre el Martí i el Nil, també. Sentir-los parlar i preguntar-se: "M'has trobat a faltar?", també. Sentir com els 2 contesten que sí, més. I veure el Martí com ha crescut en 4 dies, fa por. De la bona. És una mesura del pas del temps. "Vinga va, que són quatre dies". Literal. El petó de després de les colònies és una de les coses més boniques que et pot passar.

Directe. Al gra. El Martí se'n va 4 dies de colònies i aquest matí abans de marxar li he fet un petó mentre dormia perquè fins divendres no n'hi podré tornar a fer. Ahir ja vaig acumular. Vaig arribar a les 22 h i encara estava despert. Ell. Bé, i jo. I la Mariona s'hi va estirar al costat, d'ell i del Nil, que també estava trist i extrany. Va estar tot el dia alterat i portant-se malament malament fins que li va explicar a la Mariona que estava trist perquè no veuria el Martí 4 dies. I després m'hi vaig estirar jo. El Nil ja dormia i el Martí, no. I me'l vaig mirar mentre s'adormia. Que,...

M'estic adonant que, moltes vegades, quan el Martí i el Nil fan alguna cosa que no ens agrada, a casa en parlem amb ells i sempre l'acabem de la mateixa manera... "...però teniu molt bon cor." I, llavors, la majoria de vegades ens abracen i/o ens fan un petó. Trobo que hem de reivindicar el "bon cor". Pot semblar antic però ho trobo molt bonic. Tenir "bon cor" és preciós. És molt de dins. Molt del cor. I trobo que si hem de posar alguna etiqueta als nostres fills, que ho fem, no ens enganyem, aquesta és de les que m'agrada. De debò. De tot cor. M'encanta.