Personetes Creatives

enric bastardas

Compto amb tu.

1, 2, 3,...

Compto amb tu. Zoom

Compto amb tu. / enric bastardas

El meu últim post per a la Revista Xics. Per si us l'heu perdut!

Estic segur que quan heu llegit el títol del post, heu pensat: “Ostres, serà un post molt emotiu!”.

⁃ Doncs, no!

De fet, és literal. Deixeu-me que us ho expliqui.

Sempre he explicat que un dels llibres que, a mi, m’ha canviat o em va canviar més la vida, és L’Element de Sir Ken Robinson. Em va agradar tant, que en faig xerrades. Evangelitzador se’n diu d’això. Explicar les bondats d’un producte o servei.

Doncs bé, que em lio i llavors no parlo del que vull parlar; el que volia explicar és, que divertit que és estar atent als meus fills, el Martí i el Nil, per veure si decobreixo i descobreixen quins són els seus talents, ocults o no tan ocults.

És divertit, és fer de detectiu. És estar atent a què diuen i a què fan.

Primer de tot, a veure amb quines activitats es diverteixen més. Amb quines activitats s’hi podrien passar més estona sense estar obligats a fer-ho. Jugant, és clar! Però a què? Amb quin objectiu? Divertir-se segur. Passar-ho bé sense cap més motiu que passar-ho bé. Molt sa. Com a adults, hauríem de connectar més amb la diversió!

Segon. Què se’ls dóna bé? M’encanta veure els seus interessos i adonar-me si tenen més o menys facilitat per aprendre-ho. Cada nen és un món. El Martí i el Nil són únics. Adorables, que diria el Martí, potser amb un excés d’autoestima de nivell Cristiano Ronaldo. Però té raó.

Els espio. De prop. De lluny. Els pregunto. Els miro. Els escolto. M’hi fixo. I, de tant en tant, veig cosetes. Algunes meves. Algunes d’ells. La genètica és potent. Molt potent.

De cop, un dels dos, el Nil, té obsessió per la bateria. Ja sé d’on ha sortit això. Puc provar de dir-li que si canta arribarà l’últim al concert i marxarà el primer quan s’acabi. Però tot i així, quan vegi un noi o noia tocant la bateria, els seus ulls, i mans i cames, se n’hi aniran. Sé del que parlo. Ho toca tot. Fa soroll amb tot. Troba el ritme a tot. És bateria. Després ja veurem si se li dóna bé o molt bé, o no. Que li agrada, segur! Que disfruti, primer de tot!

I, de cop, o no tant de cop, el Martí ens pregunta a la Mariona i a mi:

“- Papes, (i mames), com puc guanyar diners fent sumes?”

Osti, em vaig quedar parat. No perquè li agradi fer sumes, i restes, i multiplicacions, sino per plantejar-se ja, com podria utilitzar això que li agrada tant i que, sembla, que se li dóna molt bé! (NOTA: De fet, el càlcul mental a mi m’ha agradat des de sempre, i quan era petit també se’m donava molt bé!). La sorpresa era el ja buscar com monetitzar el seu talent, segurament innat, per comptar, i, òbviament, s’hi esforça per fer-ho millor. Bé, esforç no és ben bé esforç perquè s’ho passa bé fent-ho.... I és el joc del cotxe:

-Papa, diga’m una suma, però no gaire difícil eh! I anem pujant la dificultat de mica en mica. I llavors multiplicacions. És la versió amb nen del Comte Dràcula de Barri Sèsam. Ho compta tot. Tot, tot i tot. L’altre dia, anant amb cotxe tots 4, al cap de 10 minuts, ens diu:

“- Papes, sabeu quan fan 24 x 3?” I ens diu...72!

⁃ Osti, molt bé Martí!

i diu: “- I no porto des de casa pensant-hi, només una estona!”

Me’l menjo...devia portar 5 minuts sumant i comptant sense parar. Li encanta. I a mi.

Sembla que ha descobert un Element. Allò que se li dóna bé i li agrada. Ara, a veure com ho potenciem. Ell, de moment ja té clar que vol guanyar-se la vida comptant. D’aquí la seva pregunta.

Vaig estar temptat de dir-li: “Martí, podries treballar de calculadora!” Però encara no ho entendria. A més, segur que hi haurà alguna feina on hagi de comptar. I sino, que se l’inventi, que de morro tampoc ni falta. Un altre talent que té!

Compto amb tu. Enteneu el títol?