Els nens senten menys dolor veient dibuixos

Al' Unitat de vigilància intensiva neonatal de la Clínica "Li Scatte de la Universitat de Siena" eldoctor Carlo Bellieni ha realitzat unestudi per veure quina reacció tenen els nens davant del dolor lleu. Una de les conclusions a les que arriben és que la percepció disminueix mentre veuen dibuixos animats. Sembla ser que veure dibuixos els distreu i fa que no concentrin la seva atenció en el mal disminuint d'aquesta manera la sensació de dolor.El que és més sorprenent, però és que aquest poder analgèsic és més efectiu inclús que els esforços de distracció que puguin fer les mares amb els seus fills. L'estudi es va dur a terme amb 69 nens d'entre 7 i 12 anys als quals se'ls va prendre una mostra de sang.Es van dividir en tres grups aleatòriament. Grup 1:No se li va donar cap distracció durant el procediment. Grup 2:Les mares van tractar de distreure als seus nens parlant-los, consolant-los i/o acariciant-los. Grup 3:Als nensli van permetre veure dibuixos animats en la televisió durant el procediment. Els resultats foren que el grup 1 va ser el que va experimentar més dolor.El seu dolor va ser al voltant de tres vegades major que el dels nens que van veure els dibuixos animats. Els nens que van ser distrets per les seves mares van tenir menys dolor que els nens sense distracció, però significativament més dolor que els nens que van veure televisió.

Els pares mai han de deixar als seus fills sols durant procediments dolorosos, va apuntar el doctor Bellieni. "La presència dels pares i els esforços actius de distracció són analgèsics", va dir. "Si és possible veure dibuixos animats o una pel·lícula divertida, això produirà un major efecte calmant, però no fa que la presència dels pares sigui inútil". Aquesta investigació obre la porta a plantejar-nos qüestions realment importants sobre fins a quin punt influeix la televisió als menuts. "Si la televisió pot vèncer el dolor millor que les mares, pot influir sobre les actituds i atenció dels nens més que els seus pares", va especular Bellieni. Sobre si hem de deixar que vegin la televisió més o menys estona, a partir de quina edat han de fer-ho... són dubtes que cada família ha de resoldre i sobretot consensuar. El Doctor Jess Shatkin, director d'educació i capacitació en el Centre d'estudis infantils de la Universitat de Nova Yorkopina que"emprar la televisió com a distracció és una bona idea, sempre que la programació sigui apropiada. Cada cop més centres mèdics la utilitzen per a disminuir l'ansietat dels petits". No obstant això, "és important que els pares estiguin a la sala.Els pares també han de capacitar-se sobre com distreure als seus fills i no creure que els dibuixos animats són l'única solució per mantenir a les criatures calmades". El que és interessant comentar és el raonament de la doctoraBrenda Bursch, directora clínica de l'Enllaç d'assessoria psiquiàtrica pediàtrica de la facultat de medicina en la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. "Els dibuixos animats són el que millor funciona perquè capturen l'atenció tant visual com a auditiva del nen.L'atencióde la mare per distreure'les tradueix en elpetit comuna preocupació excessiva per part de l'adult el que fa que el menut estigui més alerta i senti més dolor. Els intents de la mare per distreure al nen parlant-li, acariciant-ho o consolant-ho podrien indicar-li al nen que li va a succeir alguna cosa dolent". Per més informació podeu consultar http://painconsortium.nih.gov/genderandpain/press.htm