TDHA... un gran desconegut

El trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat (TDHA) és una de les malalties més comuns en els infants. De fet, un 6% en pateix sent més freqüent en nens que en nenes. Tot i això, últimament sembla que tots els nens que són "bellugins", inquiets i moguts se'ls cataloga (moltes vegades erròneament) amb TDHA. Es desconeix l'origen d'aquesta patologia però sembla ser que hi ha alguns factors que podrien ser comuns en aquests menuts con la prematuritat dels nadons o el fet que el pare sigui també TDHA.

A nivell cerebral hi ha una desconnexió entre els lòbuls frontals i els nuclis basals, on es veu afectada la recaptació i transport de dopamina (neurotransmisor que s'encarrega de fer arribar els missatges entre les neurones). Per poder diagnosticar un petit de TDHA cal que es donin una sèrie de condicions corroborades per un metge durant un període mínim de 6 mesos i que aquestes afectin al desenvolupament i la qualitat de vida del nen. Aquestes conductes solenaparèixer abans dels 7 anys. Es solen veure afectades les següents àrees: 1.Desatenció: dificultat per mantenir l'atenció en activitats concretes, per seguir converses, oblids freqüents, es distreu molt fàcilment amb estímuls externs, no escolta quan se li parla directament... 2. Impulsivitat: contesta a preguntes abans de ser formulades, sol interrompre converses dels altres, té moltes dificultats per esperar el seu torn.. 3.Hiperactivitat: s'aixeca de la cadira quan hauria d'estar assegut, té dificultats per jugar a activitats tranquiles, parla excessívament, va d'un lloc a l'altre sense cap motiu aparent... En funció de les àrees que es vegin afectades el TDHA es pot classificar el 3 subtipus: 1. TDHA combinat: que implica afectació a les 3 (desatenció, impulsivitat i hiperactivitat) 2. TDHA amb predomini de desatenció (sol presentar-se més en nenes) 3. TDHA amb predomini impulsivitat (sol ser més comuns en nens). El més important és entendre que un nen amb TDHA no és un nen dolent ni que faci les coses per "molestar", ho fa perquè no pot actuar de cap més manera, està malalt. De fet, molts d'ells requereixen de medicació per a pal·liar alguns dels efectes del trastorn que sempre han d'estar controlades per un metge especialista degut als seus efectes secundaris. Aquí van algunes recomanacions per treballar i ajudar aquests menuts: -Es pot suggerir que practiqui esports individuals com el Taekwondo. -El teatre sol ser una activitat fantàstica per ells ja que els permet expressar la seva creativitat i alhora el fet d'aprendre's el text els fa mantenir l'atenció. -No castigar-lo quan s'oblida de les coses o no acaba una activitat. Funciona molt millor motivar-lo amb un premi final si ho fa bé. -Donar instruccions clares i senzilles i amb una recompensa si les dur a terme. -Plantejar les avaluacions a l'escola tipus "test" i evitar els exàmens de preguntes obertes on han de redactar lliurament. -Plantejar pauses continuades en les activitats on puguin "airejar-se". -Procurar que s'asseguin a primera fila a classe i disminuir al màxim els estímuls que puguin distreu-re'ls. -Treballar conjuntament la família i l'escola amb unes pautes comuns. El més important és que se sentin compresos i no jutjats constantment. A la web www.tdah.net podeu trobar més informació dedicada a pares i mestres.