Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall

Caminar com una nena

Estereotips i més estupideses

Ja sabeu que no soc gaire fanàtica dels videojocs i menys encara si es tracta de components violents. Tot i això, de tant en tant hi ha persones que intenten “vendre’m” els beneficis d’aquestes andròmines com si fos important per ells convencem dels motius pels quals deixen jugar als seus fills hores i hores.

Avui, però no vull entrar en si trobo bé o no jugar-hi sinó d’un fet que em va impactar.

Un dels jocs que trobo “relativament” constructius són els SIMS. A priori, el fet de tenir llibertat per pensar, dissenyar i decidir conductes d’aquests avatars per aconseguir objectius té una part que trobo interessant. M’agrada veure quines eleccions fan els joves perquè em dóna informació dels seus interessos personals, de les seves perspectives i ideologies.

A l’inici del joc hi ha una opció que et permet crear el personatge inicial. Pots escollir el color del cabell, de la pell, vestuari, estructura corporal, caràcter, motivació a la vida… fins aquí tot força correcte fins que una de les eleccions es basa en quina manera vull que “camini” l’avatar i sorpresa! Una de les alternatives és “caminar como una chica”

Cara de pasta de moniato! Què vol dir caminar como una chica? Doncs es veu que les dones tenim una forma de caminar que es basa en fer saltirons a mesura que ens desplacem... Després de la indignació inicial vaig començar a plantejar-me el munt de prejudicis inútils que ens envolten sobre la feminitat.

De fet, vaig recordar una campanya de Always de fa un temps on simulaven unes audicions a diferents actors i actrius i els demanaven que fessin coses “Com una nena”. El resultat és que sense pensar començaven a fer comportaments ridículs i estereotipats. Si voleu podeu cercar a Youtube la gravació.

I aquí està el problema. Tenim programat que les noies som menys fortes, menys àgils, menys ràpides que els nois de per si. Generalitzem constantment. Per no parlar de la “cosificació”  que ens envaeix. Sembla que la definició de dona va lligada a connotacions sexuals si o si. Fixeu-vos en publicitat, en les tendències de moda, en les pel·lícules i dibuixos animats... Per què el primer que ens surt quan veiem una nena pel carrer que coneixem és dir-li “que guapa estàs” ? I curiosament no és igual amb un nen...

rugby-femenino Zoom

rugby-femenino

I amb això no vull dir que tinguem prohibit dir que és bonica, però no cal que només valorem aquesta qualitat. Les nenes poden ser àgils, intel·ligents, ambicioses, rebels, generoses, simpàtiques, bordes... igual que ho poden ser els nens.

Cal educar en l’esperit crític.. Ensenyar a aquestes dones del futur que són més que un cos. Que si volen maquillar-se, depilar-se, vestir-se segons els canons de la moda està bé però que si no ho volen fer també és legítimament correcte i no estan fent res de dolent. Si ho fan ha de ser per elles mateixes no perquè creguin que han de complaure a  ningú.

L’estima no és condicional. La base de tot és que aprenguin a estimar-se per elles mateixes, que tal i com està la societat malauradament no és tasca fàcil...

No defallim!!