És dolent perquè és català

Tot el tema de la immersió, a hores d'ara, ha arribat a una de ridiculesa de dimensions bíbliques. Fa poc es va saber que només 17 famílies havien demanat escolarització en castellà pel curs 2012-13 quan el passat curs havien estat poc més d'un centenar; a les Illes Balears el president Bauzá, preocupat per negar la unitat de la llengua, s'inventa la llengua balear pels llibres de text i es queda tan ample i avui mateix ha sortit una nova interlocutòria del Tribunal Superior de Justicia de CataluÑa en la qual ens diuen que hem de fer classe en castellà quan un sol alumne ho demani. Un sol alumne!

En aquest blog ja he parlat moltes vegades de la immersió i sempre ho he fet aportant dades i com a mestre d'escola pública que sóc des de fa anys. Visc i he viscut de ben a prop centenars de casos reeixits en els quals alumnes no catalanoparlants han après la llengua del país quasi sense esforç gràcies a la immersió lingüística de l'escola catalana. És un orgull, com a mestre i com a ciutadà català, comprovar dia a dia com la nostra llengua és una llengua d'integració per les noves generacions de catalans de milers de famílies que van escollir venir al nostre país a buscar un futur millor. I es veu que això és dolent. És dolent perquè és català, no per res més, només perquè és català. Punt i pilota. El català és malvat perquè adoctrina i el castellà mai va ser llengua d'imposició perquè el castellà ha estat sempre la llengua bona. El català és la llengua del dimoni i el castellà la de Déu, i ara també del Papa. Es veu que si no ets catalanoparlant i aprens català perds la teva llengua materna i l'acabes odiant i menystenint. Qui cony es pot creure això? No estem tan lluny del "Háblame en cristiano" perquè tot plegat fa pudor, carda tuf de merda, de caspa i de derecho de conquista. En tinc els collons plens. Fins quan haurem d'aguantar això? Ah, i #noacatarem