Llaços i àguiles a ses Illes

Aquest estiu he estat uns dies a Sóller gaudint de la tranquil·litat de la magnífica serra de Tramuntana i de l'acollida dels mallorquins. Voltant per l'illa es poden veure en escoles i instituts llaços quadribarrats de la campanya "Enllaçats pel català" que protesta per les polítiques del PP en el seu calculat pla per acabar amb la llengua catalana a les Balears, o si més no, convertir aquesta llengua en el que és a la Catalunya Nord: un souvenir peculiar i simpàtic pels turistes que dóna color però que a la pràctica fa nosa fora de l'àmbit estrictament familiar. El pla pepero de moment els està sortint malament almenys a les escoles i pel que m'expliquen amics illencs provoca certa divisió dins les seves pròpies files. La darrera jugada és la modificació de la llei de funció pública que provocarà que el 90% dels funcionaris de les Illes Balears no hagin de tenir el català com a requisit per exercir en la funció pública, vergonyós. Com també és vergonyant que vulguin canviar per decret el nom dels pobles i ciutats per fer la gracieta als forasters.

I en tot aquest context es veu que els llaços els molesten. Els molesta veure una societat que lluita per la seva llengua i cultura i per això prohibiran l'exhibició d'aquests llaços als edificis públics pel curs vinent. En canvi, si passeges per Sóller -gelat en mà- i t'asseus en un banc de la cèntrica plaça d'Espanya ben a prop del turístic tren de Sóller, veuràs una simbologia que potser no els molesta pas tant tenint en compte els anys que fa que hi és. La foto que acompanya aquest apunt és feta a Sóller el passat 16 d'agost del 2012. Sí, del 2012 i no del 1940.