Immersió lingüística: som massa tremendistes?

De vegades em pregunto si sóc superdotat: tinc el català com a llengua materna, vaig ser educat en plena immersió lingüística, el meu entorn és catalanoparlant i tot i això domino perfectament el castellà. Vaig polir-me en un no-res Cien años de soledad en versió original sense recórrer a cap diccionari; un llibre fantàstic, l'aconsello. Quan veig pel·lícules espanyoles no em calen subtítols doncs les entenc perfectament a la primera. Quan parlo castellà se'm nota cert accent català de la mateixa manera que a un andalús se li nota l'accent o a algú que intenta imitar a un andalús -i no ho és- se li nota que fot pena. Intento imaginar com seria una escola catalana amb la incorporació de la llengua vehicular en castellà i no m'entra al cap. Per quines raons caldria canviar un sistema que ja permet la coneixença del castellà i que per tant compleix l'article 3.1 de la Constitució? Llegint la sentència aquesta, aquest despropòsit absurd, entenc que a la meva escola caldria fer classe mig en català i mig en castellà. Les escoles on hi ha normalització, on el català gaudeix de bona salut, haurien d'aplicar aquest nou sistema d'aquesta manera.

Però, i als barris on pràcticament no hi ha ningú que parli català i l'únic contacte amb el català és l'escola? Es veu que en aquestes escoles, en menor proporció, també caldria fer que el castellà fos llengua vehicular. Quina absurditat, oi? Entorns totalment castellanoparlants i més castellà a l'escola. Com s'ho han de fer aquests alumnes per tenir un domini raonable del català i tenir així la possibilitat d'engrandir el ventall laboral en un futur? Sense immersió aquests alumnes estan condemnats a tenir un català pobre, molt limitat i poc útil perquè fora de les reixes de l'escola no l'usarien ja que amb el castellà a Catalunya tothom t'entén. Amb una immersió ben feta les possibilitats de domini de la llengua catalana augmenten i aquest domini fa que aquests joves s'atreveixin a parlar-lo -i a gaudir-lo- fora de l'escola. Aquesta sentència condemna a aquests joves a un monolingüisme trist, llastimós. Sovint observo els avis que vénen a buscar a la canalla a l'escola. N'hi ha molts que no parlen català perquè quan van arribar a Catalunya amb una maleta de fusta lligada amb un cordill el que menys els importava era aprendre una llengua clandestina, desprestigiada i tocada (però mai enfonsada). No van gaudir de l'escola i amb prou feines saben escriure però el progrés ha fet que la seva descendència tingui l'oportunitat de dominar almenys dos idiomes sense problemes i escollir amb quin educaran els seus fills a casa, les possibilitats s'han multiplicat i aquí ningú ha perdut les arrels, les arrels les perd qui no té ni memòria ni dignitat. La immersió lingüística és i ha estat sempre cohesió social, convivència i cultura. Per això lluitarem per mantenir-la i ho farem per la igualtat d'oportunitats dels catalans -sense importar l'origen que tinguin- i pel manteniment d'una llengua que ha estat massa anys maltractada per la intolerància i l'imperialisme més fastigós. Som massa tremendistes per pensar que és un cop massa fort a la llengua catalana? Què en penseu vosaltres? Val la pena lluitar o no n'hi ha per tant?