Així fa de mare

Maria Mitjans Serveto: "És més difícil decidir no ser mare"

Escriptora, assessora legal i experta de la Comissió Europea en protecció de dades, mare de la Idun de 4 anys i embarassada de vuit mesos. Viuen a la ciutat belga d'Anvers. Publica 'El moment perfecte' (Bromera) premi València Nova de Narrativa 2025. Una excel·lent novel·la sobre el trasbals emocional d'una dona de 35 anys que desitja ser mare de manera cada cop més obsessiva i inquietant.

Maria Mitjans Serveto
05/01/2026
3 min

BarcelonaVaig viure a Brussel·les tres anys. Després, arran de la pandèmia, em vaig mudar a Anvers. A Brussel·les continuo anant-hi a treballar, però és una ciutat estranya on mai em vaig arribar a sentir del tot bé. A mi m’agraden les ciutats on pots anar en bici a tot arreu i amb un ambient familiar. Brussel·les té l’afegit que molta gent hi és de pas i això dificulta crear-hi vincles.

A El moment perfecte descrius molt bé el procés angoixant de decidir ser mare.

— No és una novel·la d'autoficció, però sí d'autoobsessió. Quan la vaig escriure, jo, com l'Hel, la protagonista, estava intentant treure l’entrellat de si volia o no ser mare i vaig començar a observar el meu voltant, les amigues, a llegir novel·les sobre maternitat.

I què va manar més al final, el cap o el cor?

— Al final la vaig acabar prenent des d’un vessant molt més emocional. No obstant això, sí que em vaig acabar sentint un pèl estafada i crec que això es reflecteix a la novel·la. Aquests elements racionals o objectius condicionen la decisió. Cadascú tindrà els seus, però, en general, consisteixen en tenir una certa base, sigui una feina estable o flexible, una parella, sentir que tens un lloc físic on crear aquesta família, una xarxa d’amics o família, recursos econòmics. Tots aquests elements fan que la decisió es vagi posposant. Anar posposant-la augmenta la sensació de descontrol, d’incertesa, de no saber si quan ho decideixis serà possible. Té sentit anar-ho ajornant eternament?

Com vas trobar una resposta?

— No la vaig trobar. Però, curiosament, un dels factors clau el va desencadenar la pandèmia. El teletreball ens va permetre visualitzar un escenari de conciliació familiar molt més amable. No haver d’anar cada dia a l’oficina facilita moltíssim la gestió diària i a més, com a dona, m’ha permès tenir la sensació de no haver hagut de renunciar ni a la feina ni a la presència que els fills necessiten. La maternitat col·loca la feina en un segon pla, almenys al principi, però per mi era important no haver de renunciar-hi.

És més fàcil decidir el segon fill?

— Segurament sí. La decisió grossa ja l’has pres, saps on vas i no tens la sensació que la teva vida i identitat faran un gir de 180 graus. La segona decisió va venir de manera menys meditada. No n’he hagut de fer una novel·la! En la decisió del segon embaràs juguen un pes important elements com el de donar un germà o germana al primer fill o filla, que no es portin molt de temps o que et vegis amb la capacitat de gestionar-ne un segon.

La decisió de no ser mare pot ser més difícil de prendre que ser-ho.

— Sí, crec que la decisió del "no" és més difícil de sostenir. Primer perquè sembla que no pugui ser un no definitiu i és un debat que es pot allargar molt i que costa acabar de tancar. Això pot generar una angoixa profunda. Moltes vegades no és un no rotund, sinó que sorgeix de diferents circumstàncies que t’han anat duent cap a un cantó o un altre.

I decidir no ser mare genera un dol.

— Es parla molt del canvi d’identitat quan ets mare, però decidir no ser-ho també suposa un canvi d’identitat. Al cap i a la fi, estàs transitant cap a una etapa del teu jo adult i s’hi afegeix aquest dol de la vida que potser t’esperaves tenir.

Explica'm què suposa ser mare a l'estranger.

— Criar a l’estranger, sobretot a les primeres etapes, et dona més llibertat o marge per trobar el teu rol. Ho fas més a la teva manera. A Bèlgica puc ser una mare present, però també sentir-me realitzada a escala professional i personal. Ara estic descobrint altres aspectes que m’enriqueixen com per exemple que el fet de criar una filla en un altre context cultural i idiomàtic et fa estar en un aprenentatge constant i t’acosta més al país en el qual vius. Evidentment, no tot són avantatges, però intento veure-li la part positiva.

Explica'm un desavantatge.

— L’idioma sempre et pot fer sentir un pèl més vulnerable, però l’experiència en l’atenció ha sigut molt bona.

I sobre el canvi d'identitat que deies. Què resulta més dolç?

— Sortir de tu mateixa. Deixar de ser el centre és alliberador. Es parla molt de la soledat de la maternitat, però també és una etapa on de sobte coneixes un munt de gent nova, et mous en escenaris nous.

stats