L'apunt docent

Jordi Roca i Font

Cent cinquanta-cinc raons per entendre't

Activistes pels drets lingüístics dels no catalanoparlants

Cent cinquanta-cinc intromissions il·legítimes Zoom

Cent cinquanta-cinc intromissions il·legítimes / JRoca

He escrit molt sobre el tresor de la immersió i és inevitable pensar quines són les conseqüències que tindria per la llengua catalana el fet d'incloure una casella segregadora a les inscripcions. No m'imagino una escola amb alumnes separats per raó de llengua i menys si es fa per raons polítiques en comptes de pedagògiques.

Avui mirava com es relacionaven els meus alumnes tranquil·lament en bell catalanesc i he fet l'exercici de comprovar que almenys un terç té orígens familiars fora de les nostres fronteres. A casa parlen la seves llengües maternes i a l'escola parlen català, castellà i anglès. N'hi ha que amb deu anys parlen perfectament tres idiomes i és una cosa vista amb total normalitat.

A classe parlo en català i com que tinc dos nouvinguts els explico després les coses en castellà i en anglès. Sé que aquesta situació serà temporal perquè en poc temps aprendran català i sumaran una llengua més a la seva motxilla sense veure amenaçada la seva llengua materna. El català és una llengua de cohesió a l'escola i una oportunitat de futur.

Quin tipus de pares voldrien que els seus fills fossin monolingües tenint la certesa que amb el model actual poden dominar almenys dues llengües sense dificultat?

Els mestres som activistes pels drets lingüístics dels no catalanoparlants i la immersió és la nostra millor arma. Ras i curt.

Lo pus bell catalanesc del món de Blai Bonet

Lentes alzines, maternals figueres,
pollancres cristal·lins, dring de font viva,
esclarissades ombres de l'oliva,
armat esvalot mut de romegueres,
el pomerar pintat, fresques pereres,
arrodonida eufòrbia, pleta freda,
amb flors l'albó com d'engruixada seda,
roques llises, capblaus, esparregueres,
pedra amb un liquen, groc com la moneda
del temps que calla entre les caderneres,
blaus, espigats espígols, llentrisqueres
mates enceses, escanya-rossins,
fua aturada dels cabridencs pins
que s'enfilen amb xiulo a les voreres
d'arran de mar, esmusses carritxeres,
escambuixades penyes, vent gregal,
mar:esperit escènic, fonda sal,
roques brescades, conques salineres...
Ran de rel com llengua romanial
pateix flor el romaní de les caeres.