Nadal o Festa d'Hivern, com ho ha de celebrar l'escola pública?

BarcelonaQuan l’equip directiu de l'escola Ítaca de Manresa van començar a teixir el projecte educatiu del centre no sabia com havien de ser les celebracions, però tenia molt clar el que no volia. Per posar un exemple, volien evitar de totes totes una celebració de la Castanyada que fos igual cadascun dels nou anys que un infant passa a primària. Es van fixar el repte, doncs, de repensar les festes com un objectiu d’aprenentatge i van adaptar-se a les necessitats i possibilitats de cada etapa educativa.

Com que s'organitzen per comunitats, el contingut de cada dia assenyalat es treballa diferent a la comunitat de petits, mitjans i grans. I Nadal és una de les celebracions que en el mateix centre es tracta des d’un punt de vista tradicional, multicultural o estacional. Creuen que als més petits de l’escola, amb infants amb cultures, religions i tradicions molt diverses, els pot costar d’entendre que cada nen ho faci de diferent manera i han optat per treballar l’estació, en aquest cas l’hivern. Una de les dues codirectores, Olga Pich, explica que ho fan d’una manera sensorial, amb sortides a l’exterior per comprovar el canvi en el paisatge i altres activitats com ara aprendre un poema sobre l’estació que, en les famílies que en tinguin costum, es pot recitar també el dia de Nadal.

Els mitjans, en canvi, descobreixen la cultura catalana i les d’altres països d’on poden ser les famílies dels nens i nenes de les classes. A la Castanyada es treballa Tots Sants i els panellets però també tot el culte als morts, i per Nadal es convida les famílies amb orígens diversos que comparteixin les seves experiències i costums. Els grans, per la seva banda, aprofiten les opcions que dona la ciutat de Manresa per acostar-se a Nadal, com ara la visita d’una mostra de pessebres que es fa a la ciutat.

A l’escola Balandrau de Girona han viscut una situació similar. Quan es va fundar, ara fa quinze anys, hi havia un cert debat sobre la presència de Nadal i altres festes, pel seu origen religiós, i van optar per relacionar-les amb els elements naturals, com podien ser la terra, l’aigua o l’hivern. La directora, Cristina Turbau, explica que era un moment en què s’estava molt pendent de les famílies, però el claustre ha anat evolucionant i ara senten que l’experiència els ha permès fer més el que creuen.

Per això, opten per transmetre la tradició catalana que, especifica Turbau, és també el que indica el currículum. “S’ha de poder saber què celebrem per Nadal sense haver de fer catequesi”, diu la directora. Parteix de la base que totes les cultures, valors i llengües a l’escola són benvingudes, però senten el deure de traspassar i transmetre les tradicions catalanes, com assenyala el currículum, “sense fomentar la part cristiana, però sent conscients que és el nostre origen”. 

A la mateixa escola, els més petits fan cagar el tió i quan tornen de festes han passat els Reis. Compara aquesta experiència amb el fet de celebrar Sant Jordi. A més se sumen a activitats de l’Ajuntament, que busca el mateix objectiu de transmetre la tradició catalana popular. 

Un repensar constant

Per a la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Mar Hurtado, és molt rellevant que les escoles no perdin de vista l’eix de transmissió de la cultura popular del país –sense el component religiós, com a escola laica que és– i assenyala el risc de no fer-ho. “Si s’acaba celebrant només el solstici d’hivern, ens quedem a mitges i les criatures creixen sense comprendre, ni entendre, ni arrelar-se al país on han nascut o els acull”, diu Hurtado.

Per això, des de l’associació recomana al claustre treballar què es vol transmetre de la cultura popular a través de les festes, sigui Nadal o altres celebracions, i fer-les viure. “No es tracta d’ensenyar, en aquest cas, sinó de fer viure”, puntualitza Hurtado, que veu que el fet que algunes escoles hagin recuperat Nadal després d’un temps celebrant el solstici d’hivern respon a un replantejament sobre la transmissió de la cultura pròpia del país. “L’escola ha de seure, estudiar-ho i discernir què volen que els infants sàpiguen de la cultura popular de cada festa en concret”, afegeix la presidenta de l’Associació Rosa Sensat.

Com a mestre d’educació infantil, ara en una ZER rural i per la seva experiència a les aules, David Altimir manté una postura molt semblant. “No tinc cap solució màgica perquè crec que els equips ho hem de debatre per no fer les coses per inèrcia”, explica. Ha vist escoles que han deixat de fer aquestes celebracions per no incomodar la diversitat cultural de les aules, però ell defensa més reflexionar sobre com les viuen abans d’eliminar-les. “Hi ha alguns estereotips que hem anat arrossegant amb el temps”, diu Altimir, però hi ha moltes més opcions. Posa d’exemple una escola que va demanar la col·laboració de les famílies per recopilar temes nadalencs de diverses cultures, també la catalana. “Les escoles som d’un lloc i hem de tenir les nostres tradicions, conèixer-les, reivindicar-les i, si cal, reinterpretar-les –defensa Altimir–, no podem fer Nadal avui igual que als anys 80”. 

Espai per a les altres cultures

Des de l'Associació de Mestres Rosa Sensat tenen clar que les festes, com Nadal, s’han de reorganitzar i replantejar per adaptar-les a la realitat actual, i per això creu que cal reservar un espai per escoltar les cultures que conviuen amb la nostra. Per a Hurtado, això no vol dir celebrar-ho sinó deixar que les famílies expliquin les tradicions dels seus països d’origen, la gastronomia, els costums, els regals i qualsevol detall. “La família se sent acollida i escoltada i està més oberta a conèixer el que nosaltres els volem fer saber”, diu Hurtado. A més, aquest intercanvi genera beneficis, també, a tots els nens de l’escola, que tenen la possibilitat de saber que a altres llocs del món “passen coses interessants amb colors, sabors i temperatures diferents”. 

Per a Hurtado, aquesta és la clau per aconseguir una societat que respecti les altres cultures. “I això ho necessitem molt”, afegeix. Per això, lamenta que aquesta tasca l’assumeixin només les escoles i que les festes tinguin tan poca presència als instituts. Creu que els centres de secundària s’ho haurien de repensar: “Haurien de tenir temps i espai per plantejar-se com tractar aquesta diversitat i les festes podrien ser un moment meravellós per interactuar d’una manera agradable que permeti conèixer”.