El Nadal a l'escola laica

TaradellEls equips de mestres que creiem profundament en la condició laica de l’escola pública, aquests dies de Nadal ens confrontem de manera molt particular al repte de compaginar escola i tradició, laïcitat i creença. És un equilibri d’una resolució molt difícil, i ens heu de creure si us diem que entre nosaltres en parlem molt, d’aquest tema, i que no deixem les coses a l’atzar. El que passa és que cada escola, cada equip, troba solucions diferents i, des del meu punt de vista, si aquestes solucions han estat pensades i debatudes entre els equips i també amb les famílies, s’han de respectar.

També us haig de confessar que tinc la sensació que fem el que fem, decidim el que decidim, no acabem de resoldre bé aquest embolic. En tots els casos, o bé pequem per excés o bé per defecte. Fa unes setmanes, a la xarxa X hi va haver una polèmica que va generar un intens debat perquè una escola va decidir deixar de fer la representació dels Pastorets aquest curs, justament per evitar de portar tota aquesta iconografia cristiana a l’escola a través d’aquesta expressió teatral popular. Ja us podeu imaginar que mentre, per una banda, els uns defensaven la catalanitat dels Pastorets evocant l’herència de Folch i Torres, els altres (pocs) comprenien la decisió.

Despullar els aspectes religiosos de les identitats de les diferents cultures és una tasca tan difícil com possiblement absurda, perquè convé conèixer les derivades religioses, sigui per valorar un patrimoni arquitectònic o artístic com, també, per interpretar els conflictes humans com ara la tragèdia de Gaza. D’altra banda, la història de les diferents civilitzacions també ha estat escrita per homes i dones amb forts vincles amb la religió, però que han contribuït a fer un món millor. L’escola també ha de poder presentar als infants i joves aquestes biografies, però sempre des de la seva dimensió humana.

És cert que som mestres d’escoles que es troben a un lloc concret, i el nostre deure és també difondre entre els infants els trets de la identitat cultural, lingüística de casa nostra. Però també som mestres d’escoles en un temps, en el qual la diversitat lingüística i cultural forma part també de la nostra identitat social.

Mentre ens dediquem a resoldre tots aquests temes, convé recordar que avui a les escoles públiques de casa nostra es fan classes de religió, coordinades pels bisbats, a demanda de les famílies. Aquest sí que és un anacronisme i una vulneració en tota regla del dret a una educació laica a la qual tots els nostres infants han de poder créixer. Aquesta sí que és una porta que l’escola pública té oberta de manera incomprensible a la instrucció religiosa i si creiem en els valors de laïcitat i democràcia, convé denunciar-ho amb fermesa.

Mentrestant, fa poc que vam fer cagar el tió, i aviat passaran els Reis. L’un i els altres ja fa temps que prediquen la religió del consumisme i de la publicitat. Definitivament, hem perdut l’oremus.