No t'espantis..!

No t’espantis...

La comprensió neix de la humilitat, no del orgull del saber.

Susanna Tamaro

Il.lustro aquesta entrada amb la coberta de l’e-book del meu llibre en castellà Un estrany a casa” amb aquesta noia que es “tanca” i no vol escoltar ... La nostra protagonista d’avui no és així, és una adolescent coneguda, que escolta i rectifica quan ha fet un disbarat com moltes noies que accepten ajuda quan els pares no ens “espantem” de res... Nosaltres - pares o pares i avis alhora . tampoc som perfectes!

Em comentava confidencialment la mare d’aquesta adolescent:

“La meva filla de 13 anys es va sincerar amb mi dient-me que m’havia pres 50 euros del meu moneder. No em vaig espantar i em va explicar que li passava: Estava coaccionada per uns missatges de mòbil que li enviava un noi... Un noi – segons ella – però ves a saber si era un paio trastornat, un lladre o un padastre amagat sota l’anonimat de la xarxa. Ell li deia que estava enamorat d’ ella i més elogis per entabanar-la i li demanava diners amb l’excusa de que ho necessitava perquè... “si estic a l’atur”... “si la meva mare està malalta”... “si el pare es va morir...” i la meva filla l’havia cregut i jo ho havia pagat...” Fins aquí aquesta anècdota força freqüent i aclaridora del perill de les xarxes tot i que reconeixem que també estar-hi connectat té algunes bondats.

Van quedar que els 50 euros els aniria estalviant de la seva paga i els donarien a una persona coneguda (amb nom i cognom) que ho necessitava de debò. “ - Ha passat un any i la meva filla ho ha après, només utilitza el mòbil quan fa falta i, quan ho creu convenient, ho explica a alguna amiga perquè no li prenguin el pel com a ella. Per ella 50 euros era molt i amb una setmanada de 10 euros va suposar un esforç tornar-los i privar-se d’algun refresc i tertúlia amb les amigues. M’he alegrat sovint que gràcies a una malifeta i de la confiança que em vaig guanyar per no renyar-la, - va seguir explicant-me la mare - vam poder parlar-ne i sobre tot va entendre que allò era un timo, que havia fet malament, però estava súper oblidat per mi i que li agraïa la confiança sincera”.

Aquest exemple ens porta a considerar que sempre hem d’educar com va fer aquesta dona, que va actuar de forma positiva però enèrgica. La seva filla va fer malament però tots cometem errors i els pares no podem reaccionar de manera brusca quan els fills els reconeixen i estan penedits.

Més val escoltar veritats que ens tombin de l’ensurt que no la hipocresia o la mentida dels fills, provocada de vegades per la por o el disgust que es pugui donar als pares.