La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Jo sí crec en els Reis Mags

Sense perdre la il.lusió

Carta Reis Zoom

Carta Reis

Jo sí crec en els tres Reis Mags d’Orient

Sense perdre mai la il·lusió

No s’han acabat les festes de Nadal i tan als pares com els avis seguim amb bon ànim. A mi sempre m’ha semblat que cal estar animat i fins i tot engrescat per no decaure amb el cansament o la tristesa.

I, no em refereixo al cansament físic no, més aviat em dolen les actituds d’aquells que manifesten que les festes de família són una llauna i no són capaços d’anar als àpats o a les reunions per mandra; ni em refereixo a la tristesa o a alguna llàgrima natural inesperada que crema la galta perquè s’enyora la persona estimada i propera que ens ha deixat fa poc, em fa més mal que no es demostri agraïment per una invitació amb una sana alegria, alegria que necessitem tots, criatures i grans per gaudir de la vida i ser feliços.

El bon ànim l’aconseguim – per exemple - vivint el dia, evitant comentaris negatius, rient les gràcies dels més petits, aturant-nos a contemplar la feina feta, passejant, fent esport … cadascú té la seva experiència que veure-ho tot negre no és difícil per això fuig del desànim així que el veu arribar amb els recursos que li han anat bé altres vegades, que li treuen l’estrès o que li ajuden a carregar les piles per no desinflar-se.

Tenim motius per alegrar-nos!!! Venen Ses Majestats els Reis i s’ha de fer i s’ha de portar la carta i els nens faran cua com s’il·lustra a la imatge de la bústia, una imatge d’autor anònim que em commou. Tenim ple de patges a les ciutats i als pobles de la nostra estimada terra que les acolliran amb molta estimació. Aquell petit que fa la carta acompanyat del pare o de la mare recordarà sempre aquest moment màgic que es concreta el dia de Reis amb les joguines o objectes desitjats, aquells que les seves Melcior, Gaspar i Baltasar han deixat desprès de recollir la sabates del balcó i d’entaular-se a veure el vi dolc i el torró que se li ha preparat la vigília.

Tot plegat ens fa somiar a pares i a avis i ho volem viure com ho havíem après dels nostres avantpassats.

Jo a la meva carta d’avui demano que mentres visqui perdi mai la il·lusió d’il·lusionar. Crec en els Reis Mags i en les coses petites fetes per amor als nostres.

I ara us deixo aquest petit poema de Joan Maragall i sé que aquests dies anirem tots preparant la seva arribada:

Els Reis (de Joan Maragall)

Aquesta nit han passat

i han posat la mà als balcons...

Els somnis dels infantons

han granat.

Cap a Orient se'n van tornant

a llur reialme confús,

a regnar-hi tot pensant

en Jesús.

Heu sentit avui el cor

matinejador dels nens?

Heu sentit el rastre d'or,

mirra, encens?