Blog | La convivència, un trencaclosques
Criatures 02/01/2020

Jo sí crec en els Reis Mags

Victòria Cardona
2 min
Carta Reis
Carta Reis

Jo sí crec en els tres Reis Mags d’Orient

Sense perdre mai la il·lusió

No s’han acabat les festes de Nadal i tan als pares com els avis seguim amb bon ànim. A mi sempre m’ha semblat que cal estar animat i fins i tot engrescat per no decaure amb el cansament o la tristesa.

I, no em refereixo al cansament físic no, més aviat em dolen les actituds d’aquells que manifesten que les festes de família són una llauna i no són capaços d’anar als àpats o a les reunions per mandra; ni em refereixo a la tristesa o a alguna llàgrima natural inesperada que crema la galta perquè s’enyora la persona estimada i propera que ens ha deixat fa poc, em fa més mal que no es demostri agraïment per una invitació amb una sana alegria, alegria que necessitem tots, criatures i grans per gaudir de la vida i ser feliços.

El bon ànim l’aconseguim – per exemple - vivint el dia, evitant comentaris negatius, rient les gràcies dels més petits, aturant-nos a contemplar la feina feta, passejant, fent esport … cadascú té la seva experiència que veure-ho tot negre no és difícil per això fuig del desànim així que el veu arribar amb els recursos que li han anat bé altres vegades, que li treuen l’estrès o que li ajuden a carregar les piles per no desinflar-se.

Tenim motius per alegrar-nos!!! Venen Ses Majestats els Reis i s’ha de fer i s’ha de portar la carta i els nens faran cua com s’il·lustra a la imatge de la bústia, una imatge d’autor anònim que em commou. Tenim ple de patges a les ciutats i als pobles de la nostra estimada terra que les acolliran amb molta estimació. Aquell petit que fa la carta acompanyat del pare o de la mare recordarà sempre aquest moment màgic que es concreta el dia de Reis amb les joguines o objectes desitjats, aquells que les seves Melcior, Gaspar i Baltasar han deixat desprès de recollir la sabates del balcó i d’entaular-se a veure el vi dolc i el torró que se li ha preparat la vigília.

Tot plegat ens fa somiar a pares i a avis i ho volem viure com ho havíem après dels nostres avantpassats.

Jo a la meva carta d’avui demano que mentres visqui perdi mai la il·lusió d’il·lusionar. Crec en els Reis Mags i en les coses petites fetes per amor als nostres.

I ara us deixo aquest petit poema de Joan Maragall i sé que aquests dies anirem tots preparant la seva arribada:

Els Reis (de Joan Maragall)

Aquesta nit han passat

i han posat la mà als balcons...

Els somnis dels infantons

han granat.

Cap a Orient se'n van tornant

a llur reialme confús,

a regnar-hi tot pensant

en Jesús.

Heu sentit avui el cor

matinejador dels nens?

Heu sentit el rastre d'or,

mirra, encens?

stats