Ser avis i ... records Carles Capdevila

Arrel de la publicació per Pòrtic del Grup 62 del llibre “Qui mana aquí” l’any 2010, vaig conèixer a Carles Capdevila perquè em va entrevistar a Catalunya Ràdio al seu programa “Eduqueu les criatures” i, al saber que jo era l’autora de “Som avis”, em va convidar a la UAB on es feia una trobada amb tots els mestres de Catalunya. Ell moderava la taula i com que jo intervenia parlant del paper dels avis va deixar-me que m’excedís del temps assenyalat ja que tot el que fes referència al suport que es donava a la canalla li entusiasmava. Recordo també que em va acompanyar de tornada a casa meva a Barcelona amb el seu cotxe i va ser un viatget d’allò més simpàtic. Més endavant em va demanar que participés en el bloc de Criatures que tot just s’iniciava. Més tard – al ser ell director del Diari Ara - tots els blocs ja van “passar” a formar part dels blocs de l’Ara.

De fet aquesta petita introducció recordant al Carles és perquè em fa goig veure avis amb criatures a piscines, avis amb criatures a la platja i al bosc, avis a parcs o a avis amb criatures pels carrers aquests dies. I és que els avis aquest mes de juliol són realment aquell braç que s’allarga allà on no arriben els pares que encara no tenen vacances.

I … els hi estem agraïts. Els avis es guanyen l’afecte dels seus néts perquè donen el seu temps a mans plenes i no es queixen de la calor ni del cansament; al vespre ja poden recuperar energies per l’endemà i “sant tornem-hi”. No oblidem que els avis també necessitaran vacances i quan en facin tinguem algun record per ells. A tots els avis els hi agrada que aquells néts dels que s’han ocupat per juliol els hi diguin alguna paraula ni que sigui per telèfon quan ja poden gaudir del temps d'oci amb els seus pares.

Avui un record pel Carles Capdevila i una gran abraçada a aquells pares que saben valorar els avis i aquells avis que fan que els seus néts gaudeixin d’ells i de la seva tendresa.