La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Sant Jordi 2013

Zoom

Sant Jordi 2013

Per Sant Jordi seguim amb aquesta tradició tan nostra d’obsequiar amb un llibre a aquells que estimem. Jo em veig des de ben jove anant a les “paradetes” a cercar un títol pels de casa meva. Un costum que he fet meu amb il·lusió any rere any.

Sóc mestra i em dedico a l’orientació familiar, és per això que l’any 2006 em van publicar el meu primer llibre “Ensenyar a viure. Valors de sempre per als pares d’avui” del que en tinc tres edicions i avui de Butxaca i e-book. Desprès d’aquest primer n’han vingut d’altres. Podem dir que els escrits que hi trobareu són escrits amb molta il.lusió, respecte i comprensió per temes que ens ocupen i ens preocupen i pels que procuro donar suggeriments. En educació trobem moltes opinions i molts camins. Jo sempre trio: el del sentit comú i el bon humor per encaixar les dificultats.

Avui he escollit uns paràgrafs de cada assaig meu, són llibres bàssics que sempre estan actualitzats, també, us deixaré a continuació les llibreries a on trobareu la tarda de Sant Jordi. Us hi espero! Si voleu us signo el que necessiteu però el que m’agradaria es rebre la vostra visita la tarda de Sant Jordi a Barcelona.

Llibreria Quinta Amèlia: De 2/4 de 5h a 2/4 de 6h. C/ Santa Amèlia, 31 (a prop de Capità Arenas)

Llibreria Garbí: de 6h. a 7h. C/ Via Augusta 9, (a prop de Diagonal)

Llibreria Odessa: De 2/4 de 8h. a 2/4 de 9h. C/Francesc Carbonell, 45, (al costatde Passeig Dom Bosco)

Ensenyar a viure: “Es fa ben palès que quan tota la família sap acceptar i, un sap que és ben acollit, es va amb més seguretat per la vida. Tots sabem que, quan busquem feina, és un exemple, ens han de demanar el currículum amb la nostra trajectòria personal per acceptar-nos. A casa nostra ens estimen pel què som i no necessitem papers que ho expliquin”.

Som avis: “És bo estar disponibles per facilitar la transmissió de la cultura en el sentit més ampli. Hem viscut molt i hem descobert molts valors. Som experts en comunicar experiència i saviesa. Podríem dir, sense prepotència, que també tenim especial capacitat per a afavorir la curiositat intel·lectual i conrear l’esperit dels nostres néts. I, com transmetem la cultura de la vida? Normalment amb el testimoni i amb paraules entenedores; mai amb queixes o amb frases tan temibles com: “... els meus temps eren millors...”, “... això d’ara és una disbauxa, abans no passava mai...” .

Qui mana aquí?: “Hom desitja tenir fills, enemics de la mediocritat, persones compromeses, per tant, persones amb maduresa humana. Està bé que compleixin el seus deures i cal que així sigui, però no és igual motivar-los perquè treguin les millors qualificacions a classe, per ser els millors, que motivar-los perquè tinguin més eines per fer una societat més justa, on la riquesa estigui més equilibrada; és un exemple que es pot aplicar a l’esport, activitats... La competitivitat no l’hem d’afavorir perquè siguin superiors als altres, sinó per tenir més elements personals per compartir i de participar per ser feliços i fer feliços als altres”.

Un estrany a casa: “Tots els valors s’aprenen si motivem als nostres fills a viure’ls i si els pares també procurem personalment adquirir-ne sempre hi ha un atractiu que anima als fills a imitar-nos. Els valors són com petits diamants que atrauen per la seva llum. Aquests valors no els hem de transmetre fent coses extraordinàries: els hem d’anar proposant; del nostre fill podem aconseguir, amb temps i sense posar-nos nerviosos, la seva participació a la llar, l’esforç per l’estudi, que sigui amable amb els germans, un horari límit per establir connexions a la xarxa, un temps de lleure, el domini dels rampells, i altres petits objectius que l’ajudaran a sentir-se útil, superar la mandra i augmentar l’autoestima en assolir els reptes suggerits; així, aconseguirà la seva satisfacció personal”.

¿Quién educa a mi hijo? (El contingut tracta de la complicitat de la família i l’escola i només està editat en castellà, tot i que us deixo aquest fragment del meu últim títol perquè ens parla de la lectura:

“En la película Mis tardes con Margueritte, basada en la novela de Marie- Sabine Roger, se cuenta la historia de Germain Chazes (Gérard Depardieu), un hombre de unos cuarenta años que hasta que conoce a Margueritte (Gisèle Casadesus) en un parque, nunca había leído un libro. Un día, Margueritte, una anciana muy culta, le hace descubrir el universo de los libros y las palabras. El director de esta película, Jean Becker, comenta lo siguiente: «Enseguida me atrajo el personaje de este buen hombre sin pulir, que sufre con su falta de cultura y que podría tacharse de simplón, aunque no lo sea en absoluto. Gracias al encuentro fortuito con una anciana muy erudita que le revelarà la riqueza de la lectura, evoluciona» (Nota: el título original es La tête en friche, que traducido literalmente sería La cabeza yerma).

El primer fragmento que le lee Margueritte es una frase de La peste de Camus. Se establece un breve y esclarecedor diálogo entre los dos:

–Usted es un buen lector –le dice ella.

–Si yo no leo –protesta él.

–Sí que lee porque escucha –le aclara ella.

Al oír este diálogo pensé en nuestros pequeños. Si, de boca de los padres o de los abuelos escuchan his torias fantásticas que les dejan huella, se convertirán en buenos lectores, buenos estudiantes y sentirán curiosidad por las letras. Lo mismo sucede con la conversación que se mantiene en la mesa con los hijos, un diálogo que les ayuda en su comprensión lectora y que facilitará su éxito escolar..."

Cap criatura sense llibre, a triar i remenar acompanyat dels pares!

BON SANT JORDI