Criatures 02/03/2018

Austeritat

Victòria Cardona
3 min
Austeritat per contemplar millor
Contemplar

Austeritat

Amb menys coses podem contemplar millor

L’austeritat és una de les grans virtuts d’un poble intel·ligent.

Solón d’Atenes (638-559 a.C

Dissabte de la setmana passada em va entrevistar per la secció “Així fa de mare”, Francesc Orteu pel suplement de Criatures del Diari Ara arrel de la publicació del meu darrer llibre “Educar amb 100 piulades. L’abecedari de les persones positives”, d’editorial La Vocal de lis. M’ha semblat oportú copiar-vos la reflexió de un tema que sempre és interessant: dues de les respostes (en negreta, les preguntes) i la pàgina del meu llibre que tracta d’austeritat:

Ensenyar a no necessitar.

Si ens tornem més austers, descobrirem que no cal anar tan accelerats, que no necessitem tantes foteses. És el temps i no els diners la clau de la felicitat. Els fills desitgen la nostra tendresa i que estiguem per ells. Hem d’incorporar a les nostres agendes un valor necessari: la lentitud.

Cert

Hem d’estimular l’observació de la natura, de la bellesa. Contemplar el món és un plaer més gratificant que consumir. El consum ens enganxa perquè tenim carències afectives que podrien solucionar-se amb més estones compartides.

Pàgina llibre:

El meu tuit

Anem lleugers d’equipatge tant per rebutjar el que és superflu com pr defugir d defectes que malmetin el tracte amb els altres.

Les vivències

Si la paraula austeritat s’havia relacionat amb la vida monàstica, avui l’he d’aplicar a la vida actual. Ens podem imaginar que un fill o un nét nostre educat en l’austeritat arribés a ser polític? Pensem-hi i eduquem en aquest valor. Un valor que acosta a la felicitat a qui el practica, un valor que simplifica to, tot i fa més capaç de definir quines són les prioritats de la nostra vida.

Vaig tenir una reunió amb un matrimoni amb dos fills adolescents i un de 4 anys. El pare tenia una professió liberal, la mare es dedicava a l’ensenyament. Em van explicar que quan havien de fer una despesa extraordinària els dos fills grans obrien la carpeta de l’ordinador on figuraven les entrades del despatx del seu pare i, entre tots, comentaven el que es podia fer.

Em va cridar molt l’atenció l’optimisme i la complicitat d’aquella família, i ens preguntem:

−“Quants nois i noies joves tenen un cop de mal geni o tanquen la porta de cop, enfadats amb els pares, perquè no els han comprat l’últim model de..?” Quasi asseguraria que la majoria passem moltes angúnies per arribar a fi de mes per haver cedit en tot allò material que ens demanen els fills.

No he esborrat mai de la memòria el que em preguntava i m’aconsellava una professora d’un fill meu:

−“Per què has de cedir comprant aquestes esportives de marca? No pots dir al teu fill que vagi mirant com van calçats la majoria de joves que viatgen en el transport públic?”

Quan som avis també hem de recordar que no podem malcriar els néts. De vegades es compren coses per ells que no ens compariem per nosaltres. És una protesta general de molts pares – m’ho han dit molts que he conegut a escoles quan els hi dono xerrades d’educació familiar i han sabut que jo era àvia – que no volen que comprem joguines als néts en excès i no s’atreveixen a dir-nos-ho.

El què no té preu i fills i néts desitgen el temps dels seus per jugar i per riure plegats.

Enllaç de l'entrevista "Així fa de mare" 24 de febrero de 2018 per Francesc Orteu

https://criatures.ara.cat/familia/entrevista-maternitat-victoria-cardona-orientadora-familiar_0_1967203263.html

stats