Criatures 13/10/2018

Acceptar és estimar

Victòria Cardona
2 min
El meu fill Marc amb el Tomás
El meu fill Marc amb el Tomás

“L’amabilitat és el llenguatge que els sords poden escoltar i els cecs veure.”

Mark Twain

El nostre fill és una persona única, no repetible, insubstituïble. Té qualitats i defectes, però hem d’estar convençuts que el que és més important per ell és que capti la il.lusió que tenim per fer-li entendre que ha de intentar superar-se per cobrir petits objectius que l’ajudin a millorar. Les rutines o les creacions d’hàbits els pares les procurem no perquè siguem maniàtics sinó perquè sabem que ens ajuden a viure millor.

M’imagino ara una situació força freqüent:

Ets a la cuina preparant el sopar. El teu fill de 11 mesos està entusiasmat obrint els calaixos inferiors del moble de la cuina i jugant amb totes les cassoles que troba. Abans t’havia buscat la mirada però tu penses: “ el tindré una estona distret”. Al final l’has hagut de renyar. Bé, ja saps que per un futur proper hauràs de preveure el que avui ha passat? Potser demà mentre li dius al teu fill que no desendreci li posaràs a les mans una joguina d’encaix; o bé l’apartaràs de la cuina, que és un espai de risc pels infants, preparant-li entreteniments amb un lloc que et sigui possible vigilar-lo. Això és estimar i crear hàbits...

Tampoc destacarem mai en veu alta alguna qualitat que té un fill comparant-la amb la limitació del seu germà. Hem dit a l’inici que tots són diferents al parlar de unicitat personal. Les comparacions són sempre ben tristes i condueixen a fer desgraciades a les criatures.

Moltes vegades us he escrit la necessitat de no etiquetar a cap fill i avui ho repeteixo. No es pot renyar mai als nens davant d’altres persones, el podríem humiliar. Corregim el que està mal fet. Podem dir: “això està malament” i no s’hi afegeix: “ets un mandrós”... Mai afegirem qualificatius.

Ens preguntem: No és cert que a voltes d’un defecte en neix una qualitat o d’una qualitat un defecte? Per exemple, tu i jo podem ser tan ordenats que siguem poc agradables en les relacions familiars, per neguitejar-nos quan ens canvien les coses de lloc... ara mateix recordo la sèrie del detectiu Monk... I, que volíem?: a la llar hi ha moviment, ja que hi ha vida. Has conegut algú menys endreçat però si li demanes qualsevol cosa a qualsevol hora, sap deixar el que té programat per estar al teu costat immediatament? Doncs ja veiem que el desordre pot ser una qualitat...

Podem tenir circumstàncies de més dificultat, com serien les de tenir fills amb alguna disminució; haurem de procurar crear l’acceptació plena d’aquest fill, no només dels pares sinó també dels germans i persones més properes, amb la convicció que repercutiran tots els esforços en bé de la família i sobre tot del nen o de la nena. Es tan important demostrar amb sentiments i amb fets que l’acceptem!

Estimar és acceptar, acceptar és una de les mil i una formes pràctiques d’estimar. I... Amarar-ho tot amb amabilitat serà el llenguatge que ajuda a créixer els fills.

stats