El món als 15 anys

Emma L.

Instagram i l'ús que en fem els adolescents

La xarxa del nostre dia a dia

Instagram és una de les xarxes socials més utilitzades arreu del món (amb més de 1.000 milions d’usuaris actius cada mes), i forma part de la vida diària de molts adolescents. 

Va ser creada l’any 2010, amb l’objectiu de poder compartir fotos i vídeos, i des d’aleshores no ha parat de créixer i d’incorporar noves opcions. Segurament una de les actualitzacions que més repercussió ha tingut ha estat la possibilitat d’afegir històries. Aquestes fotos (que recorden molt a les de Snapchat i que més tard WhatsApp també introduirïa) només es poden veure durant 24 hores a partir del moment que són publicades i després desapareixen. Cada cop hi ha més possibilitats per personalitzar-les una mica més: posar-hi la ubicació, escriure-hi un petit text, mencionar a gent…

Però entre la gent de la meva edat, la part més espontània que es donava per ser present en aquesta xarxa s’ha anat perdent cada cop més. La idea (convertida en necessitat) de tenir un “feed” cuidat i atractiu en potser un dels motius. Aquest concepte busca que totes les teves publicacions segueixen una mateixa estètica: una línia de colors semblants, que estiguin ordenades d’una manera concreta,... seguint l’estil de cadascú.

L’ “insta” té tanta influència sobre nosaltres que en alguns països com ara Canadà ja s’estan fent proves per veure com reaccionen el usuaris si s’el·limina el nombre de likes a les publicacions. Si els resultats són positius, la mesura es podria estendre arreu del món. Potser així disminuiria la pressió que hi ha per tenir uns quants simples likes. De fet, aquesta pressió està (malauradament) força normalitzada per molts de nosaltres. Hi ha qui viu com una obligació el sentiment de penjar fotos que estiguin al nivell de les altres, el que fa que cada cop siguin més exigents amb les seves publicacions i pengin menys. És per tot això que sembla que cada cop siguis menys lliure, estiguis més condicionat i només ensenyis una part de tu que ha estat molt analitzada anteriorment. Tant analitzada, que sovint ja ni s’acosta a la realitat. Segurament és per això que s’ha posat molt de moda tenir un segon compte privat on només et segueixen els teus millors amics i penges “sense filtres” (wf, en anglès i abreviat). De totes maneres, és clar que no tothom ho viu de la mateixa manera, i hi ha gent que penja fotos molt més “randoms” al seu perfil habitual, i no hi pensa tant.

Hi ha qui viu com una necessitat el fet de compartir a les xarxes qualsevol aspecte de la seva vida diària: què fa, amb qui, a on, què llegeix, la sèrie que mira...i si no la comparteix, és com si no ho haguessis passat. Voler anar a una platja, a un restaurant, o a qualsevol lloc únicament per pur “postu”, buscant una foto perfecte, que segurament anirà acompanyada amb una frase molt ben estudiada que lligui amb la publicació, a vegades sembla la motivació principal.

Per a molts joves el nostre perfil d’insta és el que  ens defineix, creant la teva pròpia identitat segons les fotos que penges, les històries o els seguidors que tens. Però penso que a les xarxes ens hauriem de mostrar amb més autenticitat, tal com som realment, només així reflectirem la nostra personalitat tal com és de veritat.

imatge de Steffen Kraft Zoom

imatge de Steffen Kraft