Criatures en silenci

Criatures en silenci
Iolanda Sevillano

Comiat i agraïment

Escriure aquest post m'ha costat setmanes. No és fàcil dir adéu a tota una família virtual que s'ha gestat al voltant d'aquest blog. Així que porto setmanes donant voltes a com escriure aquestes línies, en com ordenar aquestes paraules.

En Ponç em va portar fins aquí. El seu naixement ple de mort i tristor va fer possible que naixés aquest blog. El que va començar com una mena de dietari personal va esdevenir aviat, gràcies a la generositat d'en Ponç, un punt de trobada per a moltes famílies que hem passat pel mateix tràngol. 

Vull donar les gràcies a l'Aure Farran, coordinadora del Criatures del Diari Ara, que va creure en la meva proposta de blog des del primer dia.

Vull agrair a totes les famílies que m'heu anat llegint.

Vull enviar una abraçada ben forta a tots els pares i mares que s'han posat en contacte amb mi perquè expliqués la seva història.

També vull enviar molts petons a tres amigues twitteres que porten en aquests moments nadons arc de Sant Martí a les panxones. Sabeu, les tres, que quan m'ho vau dir em vau fer immensament feliç.

Vull dir que, tot i que s'aturi el blog, segueixo disponible per si mai cap pare o mare necessita recolzament. Ho he fet altres vegades i seguiré fent-ho sempre.

No esteu sols. No estem sols, no ho hem d'oblidar. 

Un petó, família!