Criatures en silenci

Criatures en silenci

Mort gestacional i perinatal

0

Nadons estel i nadons arc de Sant Martí

Quan, per desgràcia, entres a formar part d'un grup de dol, t'assebentes d'aquests dos tipus de nadons.  Deixeu-me, abans de tot, aclarir aquest "per desgràcia", que probablement ha quedat molt sec. Dic "per desgràcia" perquè cap de nosaltres hauria volgut entrar. Tots preferiríem estar amb els nostres fills i filles ben vius portant una vida aliena a tot aquest dolor. En compensació, a l'entrar a aquests grups de dol coneixes a pares i mares que t'entenen, i amb qui t'uneix un fil invisible. I et protegeixes els uns als altres. I si un dia, per exemple, estàs a l'oficina i entra un pare...
0

La Neus

S'apropa un mes de juny mogudet. S'apropen dates com el 6 de juny, el 13, el 14 i 15 en que hi haurà fets que us aniré explicant en properes entrades amb tots els detalls que es mereixen. Però toca esperar! Avui us vull parlar de la persona de referència. Qui és? Quan ingresses a l'hospital per donar a llum el teu nadó sense vida, com és el meu cas, hi ha algú de l'equip mèdic que passa a ser la teva persona de referència.  No sé qui el tria, no sé si va a torns, no sé com ho decideixen. Però sempre hi ha una. Qui em coneix i ha parlat amb mi, sap de qui parlaré. La Neus és una llevadora...
0

Sí: som pares i mares

Preparar aquesta entrada al blog ha estat especialment dur. La primera sessió del grup de dol Bressols després de l'emissió del Sense Batec va ser molt emotiva. Molt més trista. Molt més plorada. Molt més a flor de pell. L'emissió ens va remoure fins al punt que fins avui no m'he vist amb cor d'actualitzar el blog.  Va ser una sessió de grup de dol a la que van venir mares i pares que feia temps que no venien. Mares i pares que, després de veure el programa, van sentir la necessitat de tornar-se a trobar amb les úniques persones que realment entenem el que senten. I van tornar a venir, i...
2

Després de la plorera veient el Sense Batec del 30 minuts

Vam plorar. Molt. Però, al menys en el meu cas, va ser un plor catàrtic. Per fi es parlava obertament de tot el que hem patit, i seguim patint, moltíssimes famílies.  Per fi la resta de gent s'ha vist obligada a enfrontar-se a la situació tal com és. Una realitat que no agrada a ningú, als pares i mares els primers.  Un reportatge molt dur, ens han dit. Cert, però és que no podia ser d'una altra manera: la realitat viscuda per nosaltres és així de dura. I és una cosa que personalment agraeixo molt a l'equip del 30 minuts: no han volgut endolcir una situació que és amarga i...
0

Uns mots abans de l'emissió de "Sense batec" del 30 minuts

Aquesta setmana pinta llarga. Eterna. Estem tots els pares i mares desitjant que arribi diumenge a les 21.55h l'emissió del 30 minuts. El títol és senzill, cru, despullat: sense batec. El 6 de juny de 2018 a la tarda la llevadora em va fer una eco: en Ponç saltironejava i nedava dins el líquid amniòtic feliç com un anís, rient content perseguint bombolletes dins la meva panxa. El 8 de juny de 2018 al matí la ginecòloga em va fer els controls d'inici de segon semestre i, al final de la visita, em va fer una altra eco. "No hi ha batec, el cor se li ha aturat fa unes horetes", va dir. Perquè...
0

Sense batec: un 30 minuts molt desitjat

El passat mes de novembre, el grup de dol Bressols vam tenir una sessió molt especial. Per què? Doncs perquè vam obrir el grup a 3 persones que no n'eren membres. Vam compartir una de les nostres sessions amb 3 membres de l'equip de redacció del programa 30 minuts de TV3. La veritat és que va ser una sessió del tot normal. El càmera, el tècnic de so i la redactora van aconseguir, no puc dir com, mimetitzar-se amb l'entorn i passar totalment desapercebuts.  Tot i la incertesa prèvia, tots els pares i mares els vam oblidar i ens vam concentrar en el que fem cada sessió: escoltar-nos i...
0

Després de la mort perinatal i gestacional, la vida continua

Tot i que al principi sembla impossible, és així. Passats uns mesos després de patir una pèrdua gestacional i perinatal, la vida segueix com si res. Nosaltres, que vam patir un dels majors sotracs de la nostra vida, ens vam quedar paralitzats. Mentre, el món seguia rodant al nostre voltant, com si el nostre drama no hagués impactat en absolut. Aquesta experiència, que ningú hauriem volgut viure, ens fa desenvolupar una empatia diferent. Molt més forta, molt més adulta, molt més comprensiva.  El grup de dol és un ent viu. Per desgràcia va creixent, la família va augmentant. Però cada membre...
0

Investigar per evitar la mort perinatal i gestacional

Totes les famílies que hem patit una pèrdua gestacional o perinatal ens preguntem: per què? Quin és el motiu? Què ha passat? Les mares, a més, ens preguntem: he fet alguna cosa malament? Vaig fer algun esforç sense adonar-me'n? Em vaig amoinar massa i l'excés de preocupació va provocar una pujada de pressió?  I, sincerament, és una merda escoltar els metges dient: no sabem el motiu. Quan el cor del nadó deixa de bategar els metges et pregunten si vols que li facin proves per esbrinar què ha passat. M'ho van preguntar quan en Ponç era encara dins el meu ventre, sense batec, on s'hi va estar...
0

Visca els tres Reis de l'Orient que porten coses a tota la gent...

Com he comentat en altres posts d'aquest blog el nostre fill, en Ponç, hauria nascut aquest 5 de desembre que acabem de deixar enrere. Arrossegada per l'emoció, ja havia imaginat que el posaria en una motxil·leta i pujaríem a veure el campament dels Reis d'Orient a Girona. Per primera vegada, compartiríem aquest moment màgic. I, després, veuríem junts la cavalcada per primera vegada. I, tot i que només hauria tingut un meset, segur que li haurien deixat alguna coseta!  Malauradament, tots aquests pensaments feliços s'han quedat en això, en pensaments feliços, i ni pujaré al campament a la...
0

El Nadal després de perdre un fill

Ens volen vendre el Nadal com una època de felicitat i amor. I no és cert. El Nadal és una època per notar, encara més, les absències. Són uns dies per ser més conscient de les cadires buides que hi ha al voltant de la taula. Ahir es va celebrar a Girona una conferència que ens va parlar de com viure el Nadal quan has patit una pèrdua.  En una sala plena, perquè som molts els qui volem aprendre a gestionar el dolor, vam escoltar testimonis valents i estremidors. Primer ens van parlar dos germans. Ens van explicar com van viure la mort del seu pare, malalt de cancer, uns anys enrere. He de...

Iolanda Sevillano

Iolanda Sevillano

Sóc filòloga catalana per vocació pura i dura. Professionalment em dedico a l’edició de textos per vocació pura i dura. Puntualment em deixo arrossegar per la passió de l’escriptura. Després de la pèrdua de dos embarassos, vaig adonar-me de la necessitat que tenia d’escriure’n. Per desfogar-me. Per donar veu a les mares i pares que estan en la mateixa situació. 

Segueix-me a les xarxes