Criatures en silenci

Criatures en silenci

Mort gestacional i perinatal

0

Fem plegats el camí del dol - El tercer pas

Simón va néixer la setmana de Sant Joan de 2016. La seva mare va haver d'anar a donar llum sabent que el seu petit cor ja no bategava. La nostra tercera valenta es va acomiadar del seu fill, a qui estimava des del primer dia que va saber que venia de camí, a les 24 setmanes de gestació.  La mare de Simón insisteix en dues coses molt importants: PROU DE FRASES BUIDES A UNA MARE QUE ACABA D'ACOMIADAR-SE DEL SEU NADÓ "Ets jove, ja et tornaràs a quedar embarassada", "millor ara que més endavant", "no havia de ser", "total, no el coneixies", "al menys ja ets mare" (si l'embaràs perdut no és el...
0

Fem plegats el camí del dol - El segon pas

Fa uns dies vaig fer una crida a twitter demanant fer comunitat. I la resposta va ser impactant. Vull tornar a agrair a totes les persones que han estat fent difusió de la meva crida. I, sobretot, vull agrair la gran quantitat de missatges que he rebut. Vaig prometre tractar les vivències amb respecte i amor, i així ho faré. Avui parlem de la segona valenta. Quan comencem un tractament de fertilitat, mai pensem que serà tan i tan difícil. La nostra valenta d'avui va trigar 6 anys i 3 avortaments abans de tenir el seu fill. 6 anys d'injeccions, pegats d'hormones, pastilles orals i...
0

Fem plegats el camí del dol

En el moment en que un tweet meu, que soc una persona anònima, va tenir un gran ressó, em vaig aturar a pensar. Això em va fer pensar que no volia limitar-me a parlar del que em va passar a mi. Em va fer adonar que molta gent em llegeix, ha passat pel mateix, i necessita explicar la seva experiència. Fa uns dies vaig fer una crida a twitter demanant fer comunitat. I la resposta va ser impactant. Vull començar agraïnt a totes les persones que han fet difusió de la meva crida. I, sobretot, vull agrair la gran quantitat de missatges que he rebut. Vaig prometre tractar les vivències amb...
0

Com es celebra l'amor més pur?

Com es celebra l'amor més pur? Això ens preguntàvem tots quan anavem cap al Tanatori de Girona el passat 6 de juny. No sabíem què es faria. No sabíem on estarien dipositades les cendres dels nostres nadons.  La llei espanyola permet que et facis càrrec de les restes del teu fill o filla a partir dels 180 dies de gestació. És a dir, els 6 mesos. Si el teu fill o filla neix abans, com a pares no tenim cap dret. En Ponç va néixer als 120 dies, als 4 mesos de gestació, així que no tenim drets. En la meva opinió, ridícul i absurd. Per 60 dies és menys fill meu?? Cal una reforma de llei JA. Per...
0

Les meves paraules d'obertura al Memorial d'homenatge als nadons que van morir abans de temps

Avui ens trobem tots plegats per celebrar aquest Memorial en honor als nostres petits i petites.  Alguns van marxar fa temps, i les seves famílies fa anys que els troben a faltar. D’altres, com nosaltres, ens comencem a acostumar a la seva absència. I d’altres tot just esteu en les primeres etapes del dol. Avui és 6 de juny i just avui fa un any, més o menys a aquesta hora, vam veure el nostre fill Ponç amb vida per darrera vegada. A la seva darrera eco es movia com un belluguet i nedava feliç dins la meva panxa. El 8 de juny de l’any passat ens van comunicar que se li havia aturat el cor...
0

La mort perinatal i gestacional als mitjans de comunicació

Poc a poc, la mort perinatal i gestacional es va tractant als mitjans de comunicació. Un dels primers mitjans a apostar per apropar a l'audiència aquest tema va ser el Trenta Minuts de TV3, que va dedicar un meravellós programa a parlar del tema. Cal parlar-ne. És necessari parlar del tema amb naturalitat. Per què? Doncs perquè ens pot passar a tots. Tant li fa que siguis jove o més gran: el teu fill o filla pot morir. Tan li fa si el teu primer fill o ja n'has tingut abans: el teu fill o filla pot morir. Per això, perquè és tan arbitrari, n'hem de parlar per mentalitzar-nos. Les parelles,...
0

Memorial d'homenatge als nadons que van morir abans de temps

El proper 6 de juny celebrem el Memorial d'homenatge als nadons que van morir abans de temps.  El grup de dol Bressols, juntament amb Mèmora Girona, ha organitzat aquest event sense que cap pare ni pare sabem de què es tracta. Sabem a quina hora hem de ser allà. Sabem que hem d'informar del nom i cognoms del nadó que hem perdut. Sabem que hem de dir quanta gent de cada família assistirem. Sabem que podem llegir algun escrit, poema, cançò que volguem. Sabem que serà emotiu. Sabem que serà bonic, discret i ple d'amor. M'han demanat unes paraules per obrir l'acte. Faré el que podré.
0

Nadons estel i nadons arc de Sant Martí

Quan, per desgràcia, entres a formar part d'un grup de dol, t'assebentes d'aquests dos tipus de nadons.  Deixeu-me, abans de tot, aclarir aquest "per desgràcia", que probablement ha quedat molt sec. Dic "per desgràcia" perquè cap de nosaltres hauria volgut entrar. Tots preferiríem estar amb els nostres fills i filles ben vius portant una vida aliena a tot aquest dolor. En compensació, a l'entrar a aquests grups de dol coneixes a pares i mares que t'entenen, i amb qui t'uneix un fil invisible. I et protegeixes els uns als altres. I si un dia, per exemple, estàs a l'oficina i entra un pare...
0

La Neus

S'apropa un mes de juny mogudet. S'apropen dates com el 6 de juny, el 13, el 14 i 15 en que hi haurà fets que us aniré explicant en properes entrades amb tots els detalls que es mereixen. Però toca esperar! Avui us vull parlar de la persona de referència. Qui és? Quan ingresses a l'hospital per donar a llum el teu nadó sense vida, com és el meu cas, hi ha algú de l'equip mèdic que passa a ser la teva persona de referència.  No sé qui el tria, no sé si va a torns, no sé com ho decideixen. Però sempre hi ha una. Qui em coneix i ha parlat amb mi, sap de qui parlaré. La Neus és una llevadora...
0

Sí: som pares i mares

Preparar aquesta entrada al blog ha estat especialment dur. La primera sessió del grup de dol Bressols després de l'emissió del Sense Batec va ser molt emotiva. Molt més trista. Molt més plorada. Molt més a flor de pell. L'emissió ens va remoure fins al punt que fins avui no m'he vist amb cor d'actualitzar el blog.  Va ser una sessió de grup de dol a la que van venir mares i pares que feia temps que no venien. Mares i pares que, després de veure el programa, van sentir la necessitat de tornar-se a trobar amb les úniques persones que realment entenem el que senten. I van tornar a venir, i...

Iolanda Sevillano

Iolanda Sevillano

Sóc filòloga catalana i em dedico al màrqueting de continguts. Puntualment em deixo arrossegar per la passió de l’escriptura. Després de la pèrdua de dos embarassos, vaig adonar-me de la necessitat que tenia d’escriure’n. Per desfogar-me. Per donar veu a les mares i pares que estan en la mateixa situació. 

Segueix-me a les xarxes