Criatures en silenci

Criatures en silenci

Mort gestacional i perinatal

0

Comiat i agraïment

Escriure aquest post m'ha costat setmanes. No és fàcil dir adéu a tota una família virtual que s'ha gestat al voltant d'aquest blog. Així que porto setmanes donant voltes a com escriure aquestes línies, en com ordenar aquestes paraules. En Ponç em va portar fins aquí. El seu naixement ple de mort i tristor va fer possible que naixés aquest blog. El que va començar com una mena de dietari personal va esdevenir aviat, gràcies a la generositat d'en Ponç, un punt de trobada per a moltes famílies que hem passat pel mateix tràngol.  Vull donar les gràcies a l'Aure Farran, coordinadora del...
0

Fem plegats el camí del dol - El dotzè pas

Avui parlem d'una valenta a la que vull dir: encara que pensis que el teu testimoni no serveixi de molt, t'equivoques: totes les nostres experiències tenen molt de valor, ja que poden ajudar a una o a una altra persona en un moment concret. "Quan el meu fill gran, que ara en té 14, en tenia dos i mig, em vaig quedar embarassada. Molta il·lusió de tenir la parelleta. Les primeres revisions van anar bé, però quan vaig arribar al segon trismestre el ginecòleg em va dir que el fetus tenia una malformació i m'aconsellava que no nasqués. Era una síndrome de Turner severa, pel qual vaig saber que...
0

Fem plegats el camí del dol - L'onzè pas

Els 4 estels de l'Eli Fa uns dies per Twitter em va contactar una mare valenta de la que parlarem avui. L'Eli és la mama d’una preciositat de 4 anys que carrega una motxilla plena de pena que l’acompanyarà tota la vida pels quatre avortaments que ha patit en els darrers anys. L'Eli em va comentar que, com a mare, la va ajudar a fer el seu camí el fet de parlar molt, tant amb la seva família com amb d'altra gent, "trencant tabús innecessaris". L'Eli comenta que "creu que és imprescindible respectar molt el ritme de l’altre, ja que el dol fa el seu camí i cadascú té la seva manera i el seu...
0

L'empatia (o la seva absència) per part del personal sanitari

Quan una parella es posa a buscar embaràs, entren en un món totalment nou. Descobreixen que hi ha parelles que triguen a aconseguir-ho, parelles que s'hi queden de seguida... Entren al seu vocabulari paraules que brillen de noves que són, paraules que estrenen pronunciant per primer cop, com ara "beta". Per twitter he conegut gent meravellosa, persones generoses que m'obren el seu cor i m'envien privats explicant-me coses tan íntimes que fa respecte. I parlem, i plorem i riem, ens escoltem i, sobretot, ens respectem. Fa uns dies em vaig alegrar moltíssim de l'embaràs d'una twitera quan...
0

Espai en record dels nadons estel de Girona

El passat 27 de novembre va ser un dia especial per als pares i mares de nadons estel de Girona.  A l'exterior de la biblioteca Carles Rahola de Girona, es va plantar un Gingkgo Biloba, i es va posar una placa en la seva memòria.  Un amic meu, pare també d'un nen estel, em va enviar aquest whatsapp: "Saps que el ginkgo biloba va ser l'única planta que va renéixer després de la bomba atòmica a Hiroshima? Doncs això. Saps per què hi ha ginkgo a la plaça Independència de Girona? Doncs això".  La Bruna hi va anar vestida per a l'ocasió, amb un conjunt que deia "little sister". Perquè és la...
0

Fem plegats el camí del dol - El desè pas

Com vaig fer en el cas de la Maria, en aquest cas copio literalment les paraules de'n Jordi. El nostre cas te relació amb un fenomen bastant habitual i poc conegut. Després de tenir el primer fill sense complicacions, i en anar a buscar el segon, tot era normal fins la setmana 6 d'embaràs. A la setmana 7 les mides ja no corresponien, era més petit del que tocava. Entre les setmanes 8 i 9 va deixar de bategar-li el cor. És un cop fort i la tristesa t'envaeix. Et recolzes pensant que el primer trimestre poden passar aquestes coses. Al cap de 5 mesos, per sort, ja tornavem estar embarassats i...
0

Fem plegats el camí del dol - El novè pas

Aconseguir embaràs no és fàcil. Totes creiem que ho aconseguirem de seguida, que serà posar-s'hi i PAM, embaràs al canto. I no.  Avui coneixem l'Elna i la seva mare valenta i guerrera. Feia més d’un any que la S i el seu company anaven darrera de l’esperat positiu de la prova d’embaràs. Per fi, a finals de maig, van tenir un positiu entre les mans. Com podeu imaginar, màxima il·lusió i ràpida trucada a la llevadora per avisar-la que no calia que els derivés per iniciar proves d’una possible infertilitat. La nostra valenta i el company no sabien si fer-ho públic o no... A totes ens ha...
0

Fem plegats el camí del dol - El vuitè pas

La Jana va marxar per ser un estel al sisè mes de gestació. Per un problema amb la placenta, que va deixar d’alimentar-la i li va impedir créixer i madurar correctament, la Jana va transformar-se en un estel brillant. La mare de la Jana em va comentar que, després de la seva dolorosa experiència, es va adonar que una de les coses essencials és disposar d’un bon acompanyament psicològic. "Aquest serà clau perquè les decisions que hagi de prendre la parella siguin el màxim de conscients i que ells tinguin un major grau de coneixement dels pros i contres de cada decisió".  La mare de la Jana...
0

Ja hem celebrat el Dia del Record 2019

Ja us vaig comentar a l’entrada anterior...                     que el grup de dol Bressols de Girona estava preparant el Dia del Record 2019. L’any passat es va celebrar al vespre, perquè l’esdeveniment acabava amb el llançament dels fanalets. I, perquè quedés ben maco, calia esperar que fos de nit. Aquest any l’activitat que ens ha proposat el grup de dol Bressols ha estat diferent: aquest any hem fet espelmes per als nostres estels. La trobada ha estat al matí: s’ha compartit esmorzar mentre s’elaboraven les espelmes. Ha estat una trobada familiar preciosa, plena d’amor, respecte i...
0

El Dia del Record Girona 2019

Ja sabem que cada dia és el Dia Mundial d’alguna cosa. De vegades són motius importants, d’altres són motius més banals. El 15 d’octubre es celebra arreu del mon el Dia Internacional de la Mort Perinatal. En memòria de tots els nadons que no arriben a néixer amb vida, o que han viscut pocs dies o fins i tot poques hores. A totes les llars s’encén una espelmeta en el seu record. Tant li fa que s’hagin perdut pel camí al primer mes de gestació, al tercer o al vuitè. Tant li fa que hagin marxat a les horetes de vida o als dies. Tots aquests nadons van omplir de somnis de futur als seus pares...

Iolanda Sevillano

Iolanda Sevillano

Sóc filòloga catalana i em dedico al màrqueting de continguts. Puntualment em deixo arrossegar per la passió de l’escriptura. Després de la pèrdua de dos embarassos, vaig adonar-me de la necessitat que tenia d’escriure’n. Per desfogar-me. Per donar veu a les mares i pares que estan en la mateixa situació. 

Segueix-me a les xarxes