Criatures en silenci

Criatures en silenci

Mort gestacional i perinatal

0

Fem plegats el camí del dol - El cinquè pas

La crida que vaig fer per Twitter ha tingut un ressó que agraeixo. Gràcies, mil gràcies als pares i mares que de manera tan generosa em van fent arribar les seves històries. Les vides massa curtes dels seus nadons estel. Gràcies. La nostra valenta d'avui és mare d'una nena preciosa de 10 mesos. Però aquesta nena té una germana gran que va tenir una vida massa breu.  A les 22 setmanes i 5 dies de gestació, a causa d'un defecte del tub neural, concretament per un problema d'espina bífida oberta que hauria complicat molt la seva vida, la petita Dàlia va entrar a formar part duna colla...
0

El dol gestacional als mitjans de comunicació

Primer va ser TV3, que va obrir-nos la porta a explicar el nostre dolor. A parlar dels nostres fills i filles. Fa uns dies, Catalunya Ràdio ens ha donat veu a dues mares per poder parlar de com ens sentim, de com hem tirat endavant, de qui ens ha ajudat i de qui s'ha estimat més mirar cap a una altra banda. Us el vau perdre? No patiu, us he posat el link just aquí! La Lara i jo, les dues mares que hem estat convidades, no ens coneixíem. Però va haver un moment durant la conversa que a una li va tremolar lleument la veu, i l'altra la va agafar de la mà. Perquè no cal ni mirar-nos: quan has...
0

Fem plegats el camí del dol - El quart pas

Al post d'avui coneixerem a l'Estel. Jo no he posat ni una paraula més que aquestes d'introducció. Els pares de l'Estel ens obren el cor amb generositat. Com ja us vaig dir, Lluís i Maria, gràcies per la confiança. L'Estel va donar molta llum i en segueix donant, juntament amb els seus dos germans. Som en Lluís i la Maria, els pares de l’ESTEL i de dues estrelles més Els inicis mai són fàcils. La nostra història va començar ja fa un bon grapat d’anys i quan l’amistat es va convertir en amor, ens vam casar. Després d’un casament, sempre hi ha la pregunta: i quan tindreu fills?...
0

Nadons que viuen per sempre

Fa uns dies vaig veure Coco, la peli de Disney. No em cridava gaire l'atenció, però em vaig decidir a veure-la perquè vaig pensar que, en aquest punt del meu dol, em podria ajudar. I així va ser. Qui és Coco? Coco és la iaia del protagonista. Una dona molt gran que pateix Alzheimer i no reconeix una família que l'envolta, la cuida i l'estima moltíssim.  Però Coco, tot i donar títol a la película, no n'és la protagonista. El veritable protagonista és, al meu parer, el pare de Coco, que va morir fa anys. Ell pateix perquè la seva filla ja gairebé no el recorda a causa de la seva malaltia....
0

Les targetes de record

Quan el teu fill o filla neix sense vida, com va ser el cas del nostre fill Ponç, al cap d'unes hores et donen una targeta. Un recordatori. La targeta de record d'en Ponç és de color blau, amb alguns detalls que fan que no sigui una cartolina blava plegada. Té una cinta blanca que la tanca amb delicadesa. Quan me la va donar la infermera, no la vaig mirar. La vaig entaforar al bolso i vaig demanar l'alta. Aquell era el meu quart dia a l'hospital i necessitava sortir d'allà. Al cap d'uns dies la vaig obrir. Algú, potser mai sabré qui, havia escrit el nom del nen, el dia i hora en que havia...
0

Fem plegats el camí del dol - El tercer pas

Simón va néixer la setmana de Sant Joan de 2016. La seva mare va haver d'anar a donar llum sabent que el seu petit cor ja no bategava. La nostra tercera valenta es va acomiadar del seu fill, a qui estimava des del primer dia que va saber que venia de camí, a les 24 setmanes de gestació.  La mare de Simón insisteix en dues coses molt importants: PROU DE FRASES BUIDES A UNA MARE QUE ACABA D'ACOMIADAR-SE DEL SEU NADÓ "Ets jove, ja et tornaràs a quedar embarassada", "millor ara que més endavant", "no havia de ser", "total, no el coneixies", "al menys ja ets mare" (si l'embaràs perdut no és el...
0

Fem plegats el camí del dol - El segon pas

Fa uns dies vaig fer una crida a twitter demanant fer comunitat. I la resposta va ser impactant. Vull tornar a agrair a totes les persones que han estat fent difusió de la meva crida. I, sobretot, vull agrair la gran quantitat de missatges que he rebut. Vaig prometre tractar les vivències amb respecte i amor, i així ho faré. Avui parlem de la segona valenta. Quan comencem un tractament de fertilitat, mai pensem que serà tan i tan difícil. La nostra valenta d'avui va trigar 6 anys i 3 avortaments abans de tenir el seu fill. 6 anys d'injeccions, pegats d'hormones, pastilles orals i...
0

Fem plegats el camí del dol

En el moment en que un tweet meu, que soc una persona anònima, va tenir un gran ressó, em vaig aturar a pensar. Això em va fer pensar que no volia limitar-me a parlar del que em va passar a mi. Em va fer adonar que molta gent em llegeix, ha passat pel mateix, i necessita explicar la seva experiència. Fa uns dies vaig fer una crida a twitter demanant fer comunitat. I la resposta va ser impactant. Vull començar agraïnt a totes les persones que han fet difusió de la meva crida. I, sobretot, vull agrair la gran quantitat de missatges que he rebut. Vaig prometre tractar les vivències amb...
0

Com es celebra l'amor més pur?

Com es celebra l'amor més pur? Això ens preguntàvem tots quan anavem cap al Tanatori de Girona el passat 6 de juny. No sabíem què es faria. No sabíem on estarien dipositades les cendres dels nostres nadons.  La llei espanyola permet que et facis càrrec de les restes del teu fill o filla a partir dels 180 dies de gestació. És a dir, els 6 mesos. Si el teu fill o filla neix abans, com a pares no tenim cap dret. En Ponç va néixer als 120 dies, als 4 mesos de gestació, així que no tenim drets. En la meva opinió, ridícul i absurd. Per 60 dies és menys fill meu?? Cal una reforma de llei JA. Per...
0

Les meves paraules d'obertura al Memorial d'homenatge als nadons que van morir abans de temps

Avui ens trobem tots plegats per celebrar aquest Memorial en honor als nostres petits i petites.  Alguns van marxar fa temps, i les seves famílies fa anys que els troben a faltar. D’altres, com nosaltres, ens comencem a acostumar a la seva absència. I d’altres tot just esteu en les primeres etapes del dol. Avui és 6 de juny i just avui fa un any, més o menys a aquesta hora, vam veure el nostre fill Ponç amb vida per darrera vegada. A la seva darrera eco es movia com un belluguet i nedava feliç dins la meva panxa. El 8 de juny de l’any passat ens van comunicar que se li havia aturat el cor...

Iolanda Sevillano

Iolanda Sevillano

Sóc filòloga catalana i em dedico al màrqueting de continguts. Puntualment em deixo arrossegar per la passió de l’escriptura. Després de la pèrdua de dos embarassos, vaig adonar-me de la necessitat que tenia d’escriure’n. Per desfogar-me. Per donar veu a les mares i pares que estan en la mateixa situació. 

Segueix-me a les xarxes