Criatures en silenci

Criatures en silenci

Mort gestacional i perinatal

0

El Dia del Record Girona 2019

Ja sabem que cada dia és el Dia Mundial d’alguna cosa. De vegades són motius importants, d’altres són motius més banals. El 15 d’octubre es celebra arreu del mon el Dia Internacional de la Mort Perinatal. En memòria de tots els nadons que no arriben a néixer amb vida, o que han viscut pocs dies o fins i tot poques hores. A totes les llars s’encén una espelmeta en el seu record. Tant li fa que s’hagin perdut pel camí al primer mes de gestació, al tercer o al vuitè. Tant li fa que hagin marxat a les horetes de vida o als dies. Tots aquests nadons van omplir de somnis de futur als seus pares...
1

I va arribar el meu arc de Sant Martí

No menteixo si dic que no trobo les paraules per escriure el que porto dins. No exagero si dic que tinc tal daltabaix al cor i al cos que no sé ni què sento. No és invent dir-vos que porto, des del 19 de setembre a les 15.56h, dormint poc, menjant menys però amb una energia desbordant. Estic pletòrica, feliç, plena d’un amor que no imaginava que portava dins. La por ha marxat. La por m’havia tingut dominada durant els darrers 9 mesos. Viure un embaràs arc de Sant Martí no és plaent: arrossegues els dies pel calendari entre el pànic a que passi alguna cosa i la culpa per estimar el germanet...
0

Criatures en silenci en paper

El proper dissabte 28 de setembre no deixeu d’apropar-vos al vostre quiosc. Per què? Us preguntareu...  El diari Ara publica regularment el suplement Criatures en paper. Estem molt contents que, a l’exemplar que sortirà a la venda el proper dissabte, sortim nosaltres, donant més visibilitat a les pèrdues gestacionals i perinatals. Encara era estiu, feia calor i la Gemma, periodista del diari Ara, es va posar en contacte amb mi i em va proposar venir a casa i fer-me una entrevista.  Vaig acceptar i vam acordar una data. Ben puntual, el dissabte al matí que havíem triat la Gemma va arribar a...
0

Fem plegats el camí del dol - El setè pas

Els tres estels germans de la Júlia   La Júlia va néixer el 20 de febrer de 2002, i 2 anys més tard, la nostra valenta d'avui va decidir que no volia que la Júlia estigués sola, ja que per a ella el fet de tenir germans és molt important.  La Júlia no va trigar a arribar, així que els pares van pensar que es tornarien a quedar embarassats fàcilment. I sí, es quedaven embarassats, però el complicat era mantenir-los a dins. Un, dos i tres estels van arribar i van marxar.  Al final, la Rita va arribar i es va quedar per ser la germana petita de la Júlia. Evidentment, com sol passar, el seu va...
0

Fem plegats el camí del dol - El sisè pas

Avui coneixem un altre petit nadó estel, l'Amadeu, gràcies a la nostra valenta d'avui, la seva mare. Gràcies bonica per confiar-me la teva història. "L'Amadeu, el meu tercer fill, va marxar a les 39 setmanes d'embaràs". Com superes el shock quan un dia està tot bé i l'endemà et diuen que no hi ha batec? Per als pares del petit Amadeu va ser terrible, un malson. Em diu la nostra valenta d'avui "molt molt dur, bé ja ho saps". El que només entenem les persones que hi hem passat és que el dolor i l'enyor encara hi són. Hi seran tot la vida. Per suposat, no tan intensos com al principi. Com...
0

Fem plegats el camí del dol - El cinquè pas

La crida que vaig fer per Twitter ha tingut un ressó que agraeixo. Gràcies, mil gràcies als pares i mares que de manera tan generosa em van fent arribar les seves històries. Les vides massa curtes dels seus nadons estel. Gràcies. La nostra valenta d'avui és mare d'una nena preciosa de 10 mesos. Però aquesta nena té una germana gran que va tenir una vida massa breu.  A les 22 setmanes i 5 dies de gestació, a causa d'un defecte del tub neural, concretament per un problema d'espina bífida oberta que hauria complicat molt la seva vida, la petita Dàlia va entrar a formar part duna colla...
0

El dol gestacional als mitjans de comunicació

Primer va ser TV3, que va obrir-nos la porta a explicar el nostre dolor. A parlar dels nostres fills i filles. Fa uns dies, Catalunya Ràdio ens ha donat veu a dues mares per poder parlar de com ens sentim, de com hem tirat endavant, de qui ens ha ajudat i de qui s'ha estimat més mirar cap a una altra banda. Us el vau perdre? No patiu, us he posat el link just aquí! La Lara i jo, les dues mares que hem estat convidades, no ens coneixíem. Però va haver un moment durant la conversa que a una li va tremolar lleument la veu, i l'altra la va agafar de la mà. Perquè no cal ni mirar-nos: quan has...
1

Fem plegats el camí del dol - El quart pas

Al post d'avui coneixerem a l'Estel. Jo no he posat ni una paraula més que aquestes d'introducció. Els pares de l'Estel ens obren el cor amb generositat. Com ja us vaig dir, Lluís i Maria, gràcies per la confiança. L'Estel va donar molta llum i en segueix donant, juntament amb els seus dos germans. Som en Lluís i la Maria, els pares de l’ESTEL i de dues estrelles més Els inicis mai són fàcils. La nostra història va començar ja fa un bon grapat d’anys i quan l’amistat es va convertir en amor, ens vam casar. Després d’un casament, sempre hi ha la pregunta: i quan tindreu fills?...
0

Nadons que viuen per sempre

Fa uns dies vaig veure Coco, la peli de Disney. No em cridava gaire l'atenció, però em vaig decidir a veure-la perquè vaig pensar que, en aquest punt del meu dol, em podria ajudar. I així va ser. Qui és Coco? Coco és la iaia del protagonista. Una dona molt gran que pateix Alzheimer i no reconeix una família que l'envolta, la cuida i l'estima moltíssim.  Però Coco, tot i donar títol a la película, no n'és la protagonista. El veritable protagonista és, al meu parer, el pare de Coco, que va morir fa anys. Ell pateix perquè la seva filla ja gairebé no el recorda a causa de la seva malaltia....
0

Les targetes de record

Quan el teu fill o filla neix sense vida, com va ser el cas del nostre fill Ponç, al cap d'unes hores et donen una targeta. Un recordatori. La targeta de record d'en Ponç és de color blau, amb alguns detalls que fan que no sigui una cartolina blava plegada. Té una cinta blanca que la tanca amb delicadesa. Quan me la va donar la infermera, no la vaig mirar. La vaig entaforar al bolso i vaig demanar l'alta. Aquell era el meu quart dia a l'hospital i necessitava sortir d'allà. Al cap d'uns dies la vaig obrir. Algú, potser mai sabré qui, havia escrit el nom del nen, el dia i hora en que havia...

Iolanda Sevillano

Iolanda Sevillano

Sóc filòloga catalana i em dedico al màrqueting de continguts. Puntualment em deixo arrossegar per la passió de l’escriptura. Després de la pèrdua de dos embarassos, vaig adonar-me de la necessitat que tenia d’escriure’n. Per desfogar-me. Per donar veu a les mares i pares que estan en la mateixa situació. 

Segueix-me a les xarxes