Criatures en silenci

Criatures en silenci

Mort gestacional i perinatal

0

Investigar per evitar la mort perinatal i gestacional

Totes les famílies que hem patit una pèrdua gestacional o perinatal ens preguntem: per què? Quin és el motiu? Què ha passat? Les mares, a més, ens preguntem: he fet alguna cosa malament? Vaig fer algun esforç sense adonar-me'n? Em vaig amoinar massa i l'excés de preocupació va provocar una pujada de pressió?  I, sincerament, és una merda escoltar els metges dient: no sabem el motiu. Quan el cor del nadó deixa de bategar els metges et pregunten si vols que li facin proves per esbrinar què ha passat. M'ho van preguntar quan en Ponç era encara dins el meu ventre, sense batec, on s'hi va estar...
0

Visca els tres Reis de l'Orient que porten coses a tota la gent...

Com he comentat en altres posts d'aquest blog el nostre fill, en Ponç, hauria nascut aquest 5 de desembre que acabem de deixar enrere. Arrossegada per l'emoció, ja havia imaginat que el posaria en una motxil·leta i pujaríem a veure el campament dels Reis d'Orient a Girona. Per primera vegada, compartiríem aquest moment màgic. I, després, veuríem junts la cavalcada per primera vegada. I, tot i que només hauria tingut un meset, segur que li haurien deixat alguna coseta!  Malauradament, tots aquests pensaments feliços s'han quedat en això, en pensaments feliços, i ni pujaré al campament a la...
0

El Nadal després de perdre un fill

Ens volen vendre el Nadal com una època de felicitat i amor. I no és cert. El Nadal és una època per notar, encara més, les absències. Són uns dies per ser més conscient de les cadires buides que hi ha al voltant de la taula. Ahir es va celebrar a Girona una conferència que ens va parlar de com viure el Nadal quan has patit una pèrdua.  En una sala plena, perquè som molts els qui volem aprendre a gestionar el dolor, vam escoltar testimonis valents i estremidors. Primer ens van parlar dos germans. Ens van explicar com van viure la mort del seu pare, malalt de cancer, uns anys enrere. He de...
0

S'apropa Nadal i falta algú

Per a tots els pares i mares que hem patit una pèrdua gestacional el primer Nadal és el més dur. Com he comentat en altres posts, ja des del moment en que saps que un fill ve en camí, ja fas plans. I, sense previ avís, tot s'enfonsa. El proper 18 de desembre es celebra una xerrada que pretén orientar a totes les famílies que hem passat per aquest tràngol a portar-ho el millor possible. Amb la serenitat necessària per afrontar uns dies en els que les absències es noten més.  Hi ha persones a qui el Nadal els encanta. Jo no sóc d'aquestes. Per a mi, que detesto el Nadal, que en Ponç hagués...
0

El paper del pare davant la mort gestacional

Quan parlem de la mort gestacional ens centrem, en primer lloc, en la mare. Ella és qui estava embarassada. Ella és qui, si està embarassada de poques setmanes, té pèrdues i dolors. Si, com en el meu cas, ja està de 4 mesos, ja ha de donar a llum el nadó.  Quan seguim parlant de la mort gestacional pensem, en segon lloc, en el nadó. Pensem, amb tristor, que no és just. Projectem la vida que hauríem volgut que visqués. Hagués jugat en Pau amb el gos que va adoptar la seva mare, l'Adriana? Hagués estat l'Aitana tan tranquileta com el seu bessó Pere acompanyant la mama Anna? La Blanca hauria...
0

El següent embaràs després de perdre un fill

De vegades triga més, de vegades triga menys. Però, per què no? Com es passa el tràngol de viure un següent embaràs després de perdre un fill? Avui us parlaré d'una nena que tenia moltes ganes de néixer. Moltes moltes moltes. Però moltes de veritat. Tantes, que enlloc d'esperar al 5 de desembre de 2017 per néixer, com li tocava, va acabar arribant als 5 mesos de gestació.  I va ser, malauradament, arribar i marxar. Quin sentit va tenir, doncs? Probablement per ensenyar-li el camí al seu germà.  Pocs mesos més tard, la mare d'aquesta nena amb presses es va tornar a quedar...
0

Ja hem celebrat el tercer Dia del Record a Girona

Ahir dissabte vam celebrar el tercer Dia del Record a Girona. Els germans i germanes dels nostres nadons van fer un cor amb les pedres que vam pintar. I després, vam fer volar dos fanalets amb tots els noms d'aquests petits i petites escrits. I van volar alt, ben alt, amb els nostres millors desitjos. Tot seguit podeu llegir l'escrit amb el que vaig tenir el gran honor d'obrir l'acte després de la lectura del manifest.                             Hola, benvinguts al tercer Dia del Record de Girona. Vull començar donant les gràcies a les responsables del grup de suport al dol Bressols que...
0

El Dia del Record

Per tercer any consecutiu, el grup de dol Bressols, que ofereix suport al dol als pares i mares que hem perdut un nadó, organitza el Dia del Record. Aquest any, la trobada es celebrarà el dissabte 10 de novembre. Què es farà? Com que és la meva primera trobada, per a nosaltres és tot un misteri. Només tenim la informació que es pot llegir en la imatge que acompanya aquest text.  La Natàlia, la psicòloga del grup Bressols, em va proposar dir unes paraules per obrir l'acte, i confesso que encara he de pensar què diré. Espero, de tot cor, que les paraules que pugui llegir a l'obrir l'acte...
0

Després de la mort del nadó: la tornada a casa

Quan has ingressat per donar a llum al teu nadó sense vida saps que, més tard o més d'hora, arribarà el moment de la tornada a casa. Com fer-hi front? En el meu cas, vaig decidir com més aviat millor. En Ponç va néixer el 12 de juny sobre les 19h. Immediatament després de donar a llum, em van entrar a quiròfan. Em van portar a l'habitació, encara mig sedada, gairebé a les 23h. Quan ens vam despertar al matí següent, que devien ser les 6h del matí, ho vaig tenir clar: necessitava tornar a casa. Vaig enviar el meu home a casa: al menys un de nosaltres podia esmorzar en condicions i dutxar-se...
0

Veure el nadó: si o no?

El passat 15 d’octubre es celebrava el Dia Mundial de la Mort Gestacional i Perinatal. Aquest dia especial obria un debat que em va cridar poderosament l’atenció: és bo per als pares veure el nadó que acaben de perdre? Personalment, crec que el debat és absurd. És decisió únicament dels pares si el volen veure o no. En aquest moment de tristor infinita, penso que és una decisió tan delicada i personal que no s’hauria ni de debatre. En el nostre cas, a l’hospital Trueta de Girona, el personal va seguir un protocol estricte i, alhora, ple de tacte, per fer-nos conscients de que s’havia...

Iolanda Sevillano

Iolanda Sevillano

Sóc filòloga catalana per vocació pura i dura. Professionalment em dedico a l’edició de textos per vocació pura i dura. Puntualment em deixo arrossegar per la passió de l’escriptura. Després de la pèrdua de dos embarassos, vaig adonar-me de la necessitat que tenia d’escriure’n. Per desfogar-me. Per donar veu a les mares i pares que estan en la mateixa situació. 

Segueix-me a les xarxes