Fem plegats el camí del dol - El setè pas
Els tres estels germans de la Júlia
La Júlia va néixer el 20 de febrer de 2002, i 2 anys més tard, la nostra valenta d'avui va decidir que no volia que la Júlia estigués sola, ja que per a ella el fet de tenir germans és molt important.
La Júlia no va trigar a arribar, així que els pares van pensar que es tornarien a quedar embarassats fàcilment. I sí, es quedaven embarassats, però el complicat era mantenir-los a dins.
Un, dos i tres estels van arribar i van marxar.
Al final, la Rita va arribar i es va quedar per ser la germana petita de la Júlia. Evidentment, com sol passar, el seu va ser un embaràs que no es va gaudir, ja que la por podia amb tot.
La nostra valenta d'avui comenta "que hi ha pocs professionals dins la salut pública (que és la conec) que tinguin cura, tacte, empatia cap a les mares (sobretot) o famílies que perden pel camí una il·lusió, un projecte de futur, una història a qui donar vida i fer créixer".
"No sé si és per falta de personal que està agobiat i/o sobresaturat, si falta de formació específica, assertivitat, empatia o simplement he tingut mala sort amb els professionals que m’hi vaig trobar durant les 3 ocasions (no parlo de les llevadores, bàsicament dones, o infermeres...)".
Tota la raò! Com sempre, trobes de tot. L'Hospital Trueta de Girona té previst organitzar unes jornades de formació a personal sanitari perquè aprenguin com actuar en aquestes situacions. Ho sé perquè formo part del comitè organitzador, ja us n'aniré informant!
Cal cuidar els aspectes emotius i psicològics.
Frases com “pensa que la majoria de dones avorteu sense saber-ho”, “estadísticament ja és estrany de per sí que us quedeu embarassades i encara menys que l’embaràs arribi a la seva fi de manera satisfactòria” no cal que ens les digueu.
I després, com bé explica la nostra valenta: "l'autoculpabilització: estic massa estressada, no hauria d’haver fet això o allò..."
"Va ser a posteriori que vaig començar a interessar-me per tots els col·lectius de mares que cuidaven aquesta part, del grup de mares que s’hi creaven adonant-te fins i tot que queda molt per fer i que hem oblidat la part més humana i primitiva de ser mares. Aquí torna a aparèixer la sororitat".
La sororitat de la que parla la nostra valenta d'avui m'encanta. Perquè és absolutament palesa en aquesta situació.
