El proper dissabte 28 de setembre no deixeu d’apropar-vos al vostre quiosc. Per què? Us preguntareu...
El diari Ara publica regularment el suplement Criatures en paper.
Estem molt contents que, a l’exemplar que sortirà a la venda el proper dissabte, sortim nosaltres, donant més visibilitat a les pèrdues gestacionals i perinatals.
Encara era estiu, feia calor i la Gemma, periodista del diari Ara, es va posar en contacte amb mi i em va proposar venir a casa i fer-me una entrevista.
Vaig acceptar i vam acordar una data. Ben puntual, el dissabte al matí que havíem triat la Gemma va arribar a casa nostra. Vam seure al sofà, va activar la grabadora del mòbil i vam començar a xerrar. Va ser una conversa agradable on vam parlar de moltes coses, des de sentiments més íntims a detalls del dia a dia que poden semblar poc importants però que, quan estàs al fons del pou, són tot un mon.
Uns dies més tard va venir en David, el fotògraf. Vam parlar una mica del tema que tracta el reportatge que estavem preparant i vam decidir plegats com volíem les fotos.
Vull acabar agraint a la Gemma i a en David la seva delicadesa.
Vull agrair també al diari Ara que apostés per aquest blog. Va arriscar-se a disposar d’un blog que tractaria temes tristos i històries dures.
En una època online farcida de youtubers que mostren les mil i unes frivolitats i bloggers que mostren una falsa felicitat molt ben elaborada, el pas difícil a fer era aquest.
Ells van optar per mostrar la realitat dura i fosca que moltes, moltíssimes famílies vivim sovint en silenci i rodejats d’incomprensió.
Així que...
Gràcies Aure per dir-me “endavant!!” a aquest blog.
Gràcies Gemma per escoltar-me i per abraçar-me.
Gràcies David per trobar la imatge pel reportatge movent-te com un ninja.
I, per suposat, gràcies a tota la família Criatures en Silenci.
Gràcies als pares i mares que llegiu el blog.
Gràcies als pares i mares que compartiu amb mi la vostra història i confieu en mi perquè l’expliqui.
Gràcies a tots, de cor.
I no us oblideu d’anar al quiosc dissabte!
