Cinc Homes A Casa

Fa mil anys que no em compro res per mi
0

Fa mil anys que no em compro res per mi

La frase no és meva, és d'una de les meves millors amigues, la Lourdes, mare de tres fills de 7, 5 i 2 anys. Sí, una feinada. El cas és que l'altre dia el grup de whatsapp de les amigues es va omplir d'imatges estiuenques de les vacances i dels nens a la platja. L'observadora del grup, la Montse, es va fixar en el bikini de la Lourdes que va resultar que era de quan va néixer la seva primera filla.   I la resposta de la Lourdes "fa mil anys que no compro res per mi" em va fer pensar que això de tenir fills implica donar-se molt i en concret donem el més valuós que tenim, el temps. Per...
Menorca amb nens
0

Menorca amb nens

Tinc la gran sort d'haver estat molts estius a Menorca. Allà hi tinc una bona amiga, la Tere (també hi tenia la Cati, que ens va deixar fa un temps, aquí teniu el post) i gràcies a elles sempre descobreixo molts llocs i restaurants. He anat a Menorca amb les amigues, he fet escapades en parella i ara amb els quatre nens. Tot i que no és un viatge barat, si ho mireu pel vostre compte el preu no es dispara tantíssim. És un destí ideal per anar-hi en família i per això us dono algunes recomanacions per si us és d'utilitat. Aquest és un post no patrocinat i està basat en la nostra experiència...
Esbroncada a la platja
1

Esbroncada a la platja

Avui m'ha caigut una esbroncada a la platja. He arribat amb els nens i el lot de platja més minimalista que us podeu imaginar: una tovallola. La japonesa de l'odre estaria orgullosa de mi. He decidit viure al límit i ja fa uns anys que he optat per no portar ni joguines, ni pilotes, ni flotadors, ni res. Banyadors posats, crema solar posada i xancletes als peus. Res més. La màgia de l'ordre. Però hi ha gent que té necessitat d'objectes materials. En concret dos avis que estaven asseguts a les seves cadires (llegint i fent ganxet) i tenien dues tovalloles perfectament esteses a terra. Per...
regalsmestres
2

Els regals dels mestres (el mes de juny)

L'altre dia esmorzant a la feina, una companya, que té el fill a P3, em comentava que al whatsapp de la classe ja estaven parlant del regal de fi de curs. Veig que el debat torna any rere any i li vaig pasar aquest text meu del curs passat. El recupero també aquí al blog per si us pot ajudar:  D’entrada dir-vos que defenso els mestres a capa i espasa i que s’ho mereixen tot i més. Això que quedi clar, eh? Considero que sempre és bonic tenir un detall amb aquells que ens fan la vida més fàcil: mestres, infermeres, els monis d’esplai o la bibliotecària que et coneix els gustos i et guarda...
Mares sense sentiment de culpa
1

Mares sense sentiment de culpa

No sé fer croquetes ni truita de patates. He de tirar dels avis moltes vegades.  No banyo als nens cada dia ni de conya. Els he portat poquíssim al parc. Treballo molt i m'agrada escriure per desconnectar.  Quan puc, surto a sopar amb amigues sense remordiments. M'apunto a cursos. I sabeu què? No em sento mala mare, ni em sento culpable. Potser sí que tinc dies que estic cansada i no arribo a tot, però no només com a mare, també em pot passar algun dia a la feina. I això no em fa menys professional, no? No sóc mala professora si un dia no ha estat rodó. Per què en canvi ens hem de sentir...
Marxar tots dos
0

Marxar tots dos

I de sobte aquesta Pasqua, ens hem pogut escapar tots dos sols. Quan vam comprar bitllets al mes de gener ja vam agafar els vols més barats amb el dubte de si hi podriem anar. El destí era el de menys. Tindrem algun dels quatre nens malalt? La meva mare estarà bé? I quan arriba la data ens adonem que sí, que marxem. Ens escapem tres dies no només de la feina, també de la vida. I gaudim al màxim de situacions ben senzilles com poder parlar sense interrupcions, una sobretaula llarga, llegir a l'avió o sortir a fer una cervesa a la nit. Potser tres dies semblen poc, però us asseguro que vam...
Un pla fantasmagòric per fer amb els nens
0

Un pla fantasmagòric per fer amb els nens

Ens agrada molt anar al teatre amb els nens. Per ells és tota una aventura perquè els fa sortir d'allò quotidià i perquè els impacta molt veure els personatges en directe i no pas en pantalla. Però darrerament em costava trobar algun espectacle que connectés amb els dos nens grans (l'Adrià en té 11 i l'Albert té 9 anys) que ja no volen saber res d'espectacles infantils però que encara són petits per entendre determinats textos. Estem en aquell moment que ni una cosa ni l'altra. Per això vam anar a veure el Fantasma de Canterville (Teatre Condal) sense saber exactament què ens trobaríem. ...
Tinc un fill youtuber
0

Tinc un fill youtuber

Només em faltava això, tenir un fill youtuber.  Quan l'Adrià  va fer deu anys em va dir que volia tenir un canal de youtube i que per l'aniversari li "regalés" el canal. Li vaig obrir i aquí  el teniu, analitzant cada aplicació d'edició de vídeos per fer-se una portada i posar rètols amb música al canal. Mira mama, em deia l'altre dia al supermercat, aquest nen em mira molt, crec que m'ha reconegut de youtube. Segur que sí. Tenint en compte que només té 50 subscriptors i que quasi tots som els de casa, dubto molt que ja l'identifiquin pel carrer, però mai se sap. A més, tot això de...
Tots tenen la grip
0

Tots tenen la grip

Estic de baixon aquesta setmana. Tots han tingut la grip i tenir a tota la família malalta deprimeix  fins i tot als creatius de Mr. Wonderful. Quasi (només quasi) és pitjor que quan van tenir tots polls. Em direu que sóc una obsessionada d'aquest tema però quan no tenia fills pensava que això dels polls era una coseta puntual que passava un cop a la vida. No m'imaginava que estaria repassant caps dia sí, dia també. Però de sobte avui he rebut un whatsapp de la meva amiga Mariona que m'ensenyava els seus 5 nebots ballant  de bon matí. Que bonic, he pensat. Que bé que s'ho passen. Quina...
Els sopars d'amigues
0

Els sopars d'amigues

M'encanta sopar amb amigues. Diria que és la millor teràpia per sobreviure a la feina, a la vida i a les llargues jornades on és impossible conciliar res. Quan et sembla que ja no pots més i que el millor pla és empijamar-se i dormir d'una tirada arriba un sopar d'amigues que et recorda que no, que el millor pla sempre és riure fins les tantes.  I sí, no ens enganyem, quedar ens fa un pal que no vegis. Mai trobem data, mai ens quadra a totes. Intercanviem molts missatges en un grup on hi tenim la que pot sempre, la que no pot mai i la que no diu res fins que ja està tot lligat. Arriba un...

Magda Minguet

Magda Minguet

Magda Minguet (Calafell, 1977). Sóc historiadora de l'art, periodista i educadora familiar. Treballo com a professora a secundària i col·laboro en diferents mitjans de comunicació, on parlo d'escola, educació i família. M'interessa molt l'estudi sobre el desenvolupament de l'hàbit lector en els nens, la presència de les pantalles en l'àmbit familiar i com intentar que conciliar no sigui ciència-ficció. Tinc quatre fills d'11, 9, 6 i 2 anys. Sembla una feinada, però la realitat és que ser mare m'ha simplificat molt la vida: mai més he dubtat del que és important.