No vaig endreçar els armaris ni vaig haver de buscar llevat a la desesperada perquè no vaig fer ni un pastís. Vaig passar el primer confinament (aix, ja estic donant per fet que n’hi haurà un segon) de la manera més bèstia que es podia passar: amb el meu marit a l’UCI i sense poder-lo visitar (ho podeu llegir aquí: Ara que ja ho puc explicar). Dia rere dia. Dos dies, cinc, divuit, vint-i-sis. Es diu ràpid però vaig aprendre molt d’aquells dies. Moltíssim. I ho volia compartir per tot el que ens vindrà, pel toc de queda i per aquests mesos escrits amb r que em sembla que ens costaran de...

Aquesta setmana ha nascut el Gio, el fill d'una de les meves amigues de la colla de la universitat. Encara que han passat més de vint anys d'aquesta etapa (mare meva, vint...), estem molt unides. Tot i que aquest any, com tots els grups d'amigues suposo, estem unides via zoom. I quina il·lusió la notícia després d'un any monotemàtic on només sento “a aquest pas ens tornaran a tancar” o “em sembla que jo ho vaig passar al desembre”. Total, que va arribar la foto al grup i el whatsapp va estar dividit entre felicitacions i punxadetes de gelosia. I un missatge de la Tere que deia, potser és...

M’ha costat molt escriure aquest post i potser és l’escrit més personal dels que he fet en aquest blog. Ara  que ja han passat quasi tres mesos, tinc la sensació que ja ho puc explicar. Em segueix costant, eh? És difícil posar per escrit tot el que hem viscut a casa aquesta primavera i durant la pandèmia. Com sabeu el 13 de març van tancar les escoles i va començar el confinament. Sabeu què? En aquell moment era tan poc conscient de la malaltia que fins i tot em va fer il·lusió quedar-nos tots a casa. Venia de dies intensos a la feina, estava molt cansada i vaig pensar que era una...

Aquests dies d'estar a casa potser teniu ganes de fer coses noves que fa temps que us criden l'atenció. I no hi ha res més fàcil i creatiu que començar una llibreta de Bullet Journal que barreja creativitat, planificació i estètica.  Sempre m'havia organitzat amb agendes i amb un planificador setmanal a la nevera per veure tot el que tenim tots 6 durant la setmana (reunions de feina, aniversaris, sopars). Però fa un parell d'anys la meva mare em va regalar una llibreta de Bullet Journal i m'ha canviat la vida. El Bullet Journal (a instagram #BuJo) és una llibreta en blanc de tapes dures i...

M'encanta sopar amb amigues. Diria que és la millor teràpia per sobreviure a la feina, a la vida i a les llargues jornades on és impossible conciliar res. Quan et sembla que ja no pots més i que el millor pla és empijamar-se i dormir d'una tirada arriba un sopar d'amigues que et recorda que no, que el millor pla sempre és riure fins les tantes.  I sí, no ens enganyem, quedar ens fa un pal que no vegis. Mai trobem data, mai ens quadra a totes. Intercanviem molts missatges en un grup on hi tenim la que pot sempre, la que no pot mai i la que no diu res fins que ja està tot lligat. Arriba un...

S’acosten les festes i sovint Ses Majestats tenen poca inspiració (o poc temps) o bé busquen noves idees. I també és cert hi ha etapes, com l'adolescència, on costa més encertar. Vaig llegir no sé on que l’ideal és fer quatre regals i incloure: una cosa que ells vulguin, una que necessitin, alguna activitat per compartir en família i un llibre. Us deixo aquí idees que a casa meva han trionfat per si us en serveix alguna. Jocs de taula fàcils de jugar. A casa nostra som molt fans del Sushi Go! un joc de cartes on l’objectiu és aconseguir les peces de sushi que donen més punts. És fàcil,...

Si teniu ganes d’un pla xulo de cap de setmana o de cara a les festes de Nadal us recomano molt anar a l’IDEAL Barcelona (Centre d’Arts Digital) a veure l’exposició de Monet. És molt original i el plat fort és un recorregut amb ulleres 3D que ens va flipar. L’exposició té 4 parts: La primera és la més clàssica on diferents panells expliquen els trets més destacats de l’impressionisme i de la biografia de Monet: les taques de color, la importància de captar el moviment, les barreges que fa el nostre ull, etc. És molt fàcil d’entendre i molt clar per a nens que saben poc (o res) de...

Això dels aniversaris és un temàs. És la mili de la maternitat, tothom ho ha patit i tothom explica les seves batalletes. Tipus, deu euros poseu vosaltres? Nosaltres cinc. I així en bucle amb tots els detalls dels aniversaris. I ja sabeu que de maternitat no en sóc cap experta, però d’aniversaris? Amb 4 fills sóc nivell or, usuària premium. D’entrada hi ha una cosa amb la que tots estem d’acord. Fan molt mandra. Un pal de morir-se. Solució: no anar a cap. Ho veig, eh? però és que els nens hi volen anar, són els seus companys i s’ho passen molt bé. A la pregunta, m’has apuntat a...

Aquest estiu la meva sogra em va fer una proposta brillant: vols que m’emporti els dos petits al poble aquest juliol? (tenen 7 i 4 anys). Al principi vaig pensar que era una bogeria, són petits, mai han estat lluny de casa tants dies i s’enyoraran. Però escolta, from lost to the river que diuen, si s’enyoren molt ja els anirem a buscar que total van a Andalusia i no a la Patagònia. Els vaig fer la maleta i els vaig enviar cap al “pueblo” amb els avis i les tietes d’allà. La cosa no ha anat bé, ha anat genial. Els nens han anat al casal d’estiu d’allà a Andalusia i, per molt que diguin...

Llegia l’altre dia al Criatures l’article de la Natàlia Costa “No som només pares” sobre la importància de cuidar les relacions i tenir vida més enllà dels fills. Reconec que no sóc gaire de tenir temps per a mi sola perquè el meu temps m’agrada compartir-lo amb la parella o amb les amigues. I és que les amigues són una peça clau a l'hora de fer més fácil tot això de la maternitat i sort en tinc d’elles per tirar endavant feina, família i vida. En el tema de l’amistat veig que hi ha un canvi important respecte a generacions anteriors. Ara tenim grups molt sòlids d’amigues, busquem temps...