Fa un temps vaig compartir a l’instagram un vídeo on la meva amiga Meri parlava sobre l’assetjament que va patir el seu fill quan el nen només tenia 6 anys. Una història duríssima que posa la pell de gallina. Després de publicar-ho vaig rebre alguns missatges on em deien: “jo també ho vaig viure”. Vaig adonar-me que, qui més qui menys, hem passat per l’experiència de sentir-nos diferents o de no connectar amb el grup sobretot durant l’adolescència.Per això he pensat compartir alguns llibres sobre aquest tema i així de de passada donar una mica visibilitat a la LiJ (literatura infantil i...

Aquests dies de festa hem anat al teatre Condal a veure el Màgic d’Oz. En tota la pandèmia no havia anat al teatre amb els nens i no sé si va ser per la il·lusió que em feia o que tenia “mono” de teatre (o que em faig gran, que també pot ser) però ho vaig gaudir com mai. Per això ho he volgut compartir amb vosaltres. Ja sabeu que en alguns espectacles infantils sovint els pares hi anem simplement d’acompanyants  i ja en tenim prou si a ells els agrada. Però el Màgic d’Oz et fa passar una gran estona, tinguis l’edat que tinguis. No recordava gaire la història però sí que havia vist de...

L’altre dia parlava sobre aquest blog i explicava que una de les coses que més m’ha emocionat va ser l’allau de missatges rebuts després del post sobre la nostra brutal experiència amb la Covid-19 (Ara que ja ho puc explicar.) Molts heu seguit escrivint preguntant com estem i això que no ens coneixem en persona. Sens dubte, el millor del Criatures, és la comunitat tan fantàstica que ens llegiu i ens feu costat. I ara què? Com ho hem viscut? D’entrada dir-vos que el meu marit segueix de baixa perquè les seqüeles de la malaltia són força persistents i ell va estar molt greu (us recordo les...

Siguem sincers, això del confinament i les pantalles ens està costant de gestionar. Quasi tots ens sabem la teoria i som conscients que cal marcar bé horaris i que no podem deixar-los sols davant els dispositius. És de primer de pares. Però de sobte ens van confinar i totes les teories van saltar pels aires. Els dies eren llargs i la rutina va canviar. Les classes van ser virtuals, l’esplai per zoom i durant més dies dels que recordo els meus fills només van veure els amics en pantalla. El temps es va parar aquell dijous de març que ara tinc marcat com el darrer dia de l’antiga i enyorada...

No vaig endreçar els armaris ni vaig haver de buscar llevat a la desesperada perquè no vaig fer ni un pastís. Vaig passar el primer confinament (aix, ja estic donant per fet que n’hi haurà un segon) de la manera més bèstia que es podia passar: amb el meu marit a l’UCI i sense poder-lo visitar (ho podeu llegir aquí: Ara que ja ho puc explicar). Dia rere dia. Dos dies, cinc, divuit, vint-i-sis. Es diu ràpid però vaig aprendre molt d’aquells dies. Moltíssim. I ho volia compartir per tot el que ens vindrà, pel toc de queda i per aquests mesos escrits amb r que em sembla que ens costaran de...

Aquesta setmana ha nascut el Gio, el fill d'una de les meves amigues de la colla de la universitat. Encara que han passat més de vint anys d'aquesta etapa (mare meva, vint...), estem molt unides. Tot i que aquest any, com tots els grups d'amigues suposo, estem unides via zoom. I quina il·lusió la notícia després d'un any monotemàtic on només sento “a aquest pas ens tornaran a tancar” o “em sembla que jo ho vaig passar al desembre”. Total, que va arribar la foto al grup i el whatsapp va estar dividit entre felicitacions i punxadetes de gelosia. I un missatge de la Tere que deia, potser és...

M’ha costat molt escriure aquest post i potser és l’escrit més personal dels que he fet en aquest blog. Ara  que ja han passat quasi tres mesos, tinc la sensació que ja ho puc explicar. Em segueix costant, eh? És difícil posar per escrit tot el que hem viscut a casa aquesta primavera i durant la pandèmia. Com sabeu el 13 de març van tancar les escoles i va començar el confinament. Sabeu què? En aquell moment era tan poc conscient de la malaltia que fins i tot em va fer il·lusió quedar-nos tots a casa. Venia de dies intensos a la feina, estava molt cansada i vaig pensar que era una...

Aquests dies d'estar a casa potser teniu ganes de fer coses noves que fa temps que us criden l'atenció. I no hi ha res més fàcil i creatiu que començar una llibreta de Bullet Journal que barreja creativitat, planificació i estètica.  Sempre m'havia organitzat amb agendes i amb un planificador setmanal a la nevera per veure tot el que tenim tots 6 durant la setmana (reunions de feina, aniversaris, sopars). Però fa un parell d'anys la meva mare em va regalar una llibreta de Bullet Journal i m'ha canviat la vida. El Bullet Journal (a instagram #BuJo) és una llibreta en blanc de tapes dures i...

M'encanta sopar amb amigues. Diria que és la millor teràpia per sobreviure a la feina, a la vida i a les llargues jornades on és impossible conciliar res. Quan et sembla que ja no pots més i que el millor pla és empijamar-se i dormir d'una tirada arriba un sopar d'amigues que et recorda que no, que el millor pla sempre és riure fins les tantes.  I sí, no ens enganyem, quedar ens fa un pal que no vegis. Mai trobem data, mai ens quadra a totes. Intercanviem molts missatges en un grup on hi tenim la que pot sempre, la que no pot mai i la que no diu res fins que ja està tot lligat. Arriba un...

S’acosten les festes i sovint Ses Majestats tenen poca inspiració (o poc temps) o bé busquen noves idees. I també és cert hi ha etapes, com l'adolescència, on costa més encertar. Vaig llegir no sé on que l’ideal és fer quatre regals i incloure: una cosa que ells vulguin, una que necessitin, alguna activitat per compartir en família i un llibre. Us deixo aquí idees que a casa meva han trionfat per si us en serveix alguna. Jocs de taula fàcils de jugar. A casa nostra som molt fans del Sushi Go! un joc de cartes on l’objectiu és aconseguir les peces de sushi que donen més punts. És fàcil,...