Em puc posar les teves sabates i saber com et sents?

Ens ha tocat viure temps difícils on ens costa més que mai connectar de veritat. Portem mascaretes, hem tingut menys vida social i sovint no som conscients del patiment dels altres perquè estem prou capficats en el nostre. No tenim temps d’escoltar amb profunditat i passem els àudios de whatsapp a doble velocitat.

Per aquest motiu el conte A les teves sabates (La Galera) m’ha ajudat moltíssim per explicar al meu fill petit (6 anys) la importància de descobrir què senten els altres. La petita protagonista, la Mimi, es va calçant les sabates d’aquells qui estima i descobreix moltíssimes coses que no sabia. És una història molt gràfica i fàcil d’entendre que transmet un concepte que és més complicat d’explicar, l’empatia.

L’autora de la història de la Mimi és la Meritxell Garcia, escriptora i experta en empatia que gràcies al seu relat i a les il·lustracions d’en Roger Simó ha creat un conte carregat de sensibilitat i que de ben segur arribarà a moltes llars aquest Nadal. Per saber-ne més la Meritxell ens ha explicat com ha estat l’experiència d’acostar l’empatia als primers lectors.

Gràcies a la Mimi hem vist que els nens entenen molt ràpid què és l’empatia.

I tant! L’empatia va de la nostra mà des de la primera infància i per això em venia molt de gust traslladar aquest missatge a través del joc de les sabates de la Mimi. A més no hi ha cap edat concreta per començar a explicar-ho perquè de ben petits ja traslladem l’empatia quotidiana quan diem als nostres fills “ajuda’m a...”. Això sí, per ensenyar empatia ho hem de posar en pràctica també nosaltres! Si tu rius, ell riu, si jo badallo ho encomano... Estem programats per sentir-ho.

I en temps de pantalles ens costa més connectar amb els altres?

Hi ha avantatges i hi ha inconvenients. La pantalla fa que ens connectem amb gent que potser no podríem veure. Però realment és quan estem cara a cara quan notem si l’altre està al 100% per nosaltres. L’ambient online ens genera moltes distraccions però a vegades també estem presents i no tenim el cap en la conversa! Per això la Mimi es posa 100% dins del cos dels altres, i lliga caps. Perquè connectar significa descobrir, tenir una curiositat genuïna per saber allò que no sabem, fer preguntes i escoltar atentament.

Això és difícil.

És difícil però és entrenament. Hem de fer múscul d’empatia! Tenim una habilitat natural per ser empàtics però també és veritat que no podem ser empàtics tot el temps. L’empatia requereix que obrir-se cap a fora, però nosaltres tenim sentiments i pensaments que també van cap endins. Però si cultives l’escolta activa amb tot el cos, no només amb les orelles, al final ja et surt natural i notes més satisfacció en les converses perquè t’hi has involucrat més.

Els petits sí que s’involucren i fan moltes preguntes.

Perquè ells tenen aquesta curiositat genuïna i a vegades els adults anem al martell i els hi tallem dient “no facis tantes preguntes”. Ells tenen voluntat de saber i nosaltres pequem del contrari, pensem que ja ho sabem tot, no preguntem i assumim informació. Els nens tenen unes eines fantàstiques per cultivar l’empatia i per això jo us proposo que jugueu a casa. Que us poseu les sabates de la família i feu preguntes: com t’ha anat el dia? Has plorat? T’ho has passat bé? Als nens els interessa! I res millor que jugar per aprendre.

I aquest exercici potser també es pot fer a l’escola.

Sí perquè així també cultivem la tolerància, l’acceptació a la diferència, allunyar-nos de ser indiferents. Tu no ets el teu company de classe i no ho seràs mai però per empatitzar no t’ha d’agradar ni has de compartir la seva opinió. Simplement has de ser capaç de posar-te a les seves sabates, tal com és aquella persona i no com ets tu. Crec que és molt important que hi hagi assignatures d’empatia per treballar les emocions a l’escola. Quan els nens i els mestres parlen i expliquen com se senten es crea un espai de seguretat a l’aula. 

Famílies, prepareu-vos per intercanviar sabates, descobriu a la Mimi, jugueu junts i afavoriu la curiositat genuïna dels petits de casa. Un conte que us acostarà la màgia de connectar amb els altres.